Qüestió de matisos: Macron canvia la bandera francesa i recupera el blau de la Revolució

Emmanuel Macron, el president de França, va canviar fa més d'un any el blau de la bandera tricolor francesa sense dir res a ningú. El canvi ha passat desapercebut fins ara, quan l'escenògraf presidencial, Arnaud Jolens, n'ha cridat l'atenció. Jolens ha trencat el silenci dins les pàgines d'"Elysée confidentiel", llibre de Paul Laurroturou i Eliot Blondet publicat al setembre.

En una conversa amb TV3, Larroturou recupera el que va explicar l'escenògraf:

"El 13 de juliol del 2020 va mostrar al president Macron dues banderes. La de l'esquerra tenia el blau cobalt que va instaurar el president Valéry Giscard d'Estaing el 1974, per apropar-se al blau de la Unió Europea. A la dreta, hi havia una bandera amb un blau més fosc, el blau original, el blau de la República francesa"

El blau original és el de la bandera tricolor de la Revolució Francesa. Macron el recupera, segons l'Elisi, sense cap por a que es posi en dubte el seu europeisme.

"Al gener assumirà la presidència europea. I la seva campanya de les presidencials, si com es preveu s'acaba presentant, girarà al voltant del sentiment europeista. Ell jugarà fins al final aquesta carta per tornar a ser escollit", assegura Larroturou.

A banda dels autors del llibre, el cap de política de l'emissora radiofònica Europe 1 també s'ha fet ressò del subtil canvi.

Macron no ha fet res que no estigui entre els seus poders: la Constitució defineix els tres colors de la bandera francesa, però no diu res dels seus matisos.

La decisió de Macron afecta el Palau Presidencia de l'Elisi, l'Assamblea Nacional o el Senat. També les banderes que es posin als seus discursos. Però no obliga cap altre estament de l'administració a seguir les seves passes. No hi ha un decret. Als Ajuntaments, seran els governs municipals els que poden decidir si segueixen les passes del president. Per ara, ningú n'ha fet polèmica.

Des de l'Elisi diuen que el canvi obeeix a una qüestió estètica. El que crida més l'atenció és que sigui des del mateix palau presidencial des d'on es crida ara l'atenció sobre el canvi, tot i que el blau marí és a les banderes des de fa un any i quatre mesos.

La qüestió apareix just ara, quan el sentiment nacionalista francès impregna la campanya de les presidencials de l'any que ve. Sobretot entre els possibles candidats que, com Éric Zemmour, agiten el sentiment nacionalista francès.