El govern espanyol demana a l'Europol que desvinculi l'independentisme del terrorisme

El Ministeri de l'Interior ha demanat a l'Europol que desvinculi l'independentisme català del terrorisme, com va demanar fa uns dies Carles Puigdemont i al juliol havia denunciat el govern.

En un informe del juliol aquest organisme de coordinació policial de la UE equiparava els independentismes català i basc amb el jihadisme i amb ETA i els qualificava de separatismes violents.

"Se sol·licita a l'Europol una rectificació"

Aquest dimecres el diari El Mundo ha avançat que Manuel Navarrete, director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO, ha demanat el canvi a l'Europol.

Ho ha fet aquest dimarts amb una carta adreçada a Catherine De Bolle, directora de l'Europol, en la qual li demana que s'elimini la relació entre independentisme català i terrorisme.

Navarrete, però, no reclama l'eliminació de l'independentisme d'aquest document, titulat "Informe de la situació i tendències del terrorisme a la UE 2023", TESAT 2023, sinó que se'l situï en un epígraf a part:

"Se sol·licita a l'Europol la rectificació dels epígrafs citats amb la finalitat que les al·lusions a l'independentisme català s'eliminin de l'apartat de terrorisme i es mantinguin en un epígraf independent com a independentisme."

El govern espanyol, que assegura que mai no ha qualificat cap moviment independentista com a terrorista, ho han qualificat d'"error tècnic" i ho han desvinculat de les reclamacions de Carles Puigdemont.

Era una de les "condicions prèvies" de Puigdemont

Carles Puigdemont va reclamar fa 3 setmanes que s'havia d'eliminar la vinculació entre terrorisme i independentisme català :

"No es pot negociar amb qui, en la directiva on es fixen els objectius d'intel·ligència pels cossos policials, ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i que demana a l'Europol que ens tracti com a terroristes."

El líder de Junts va dir això en la conferència que va fer el 5 de setembre a Brussel·les com una de les "condicions prèvies" juntament amb l'amnistia per seure a negociar la investidura de Pedro Sánchez.

Elena va demanar "l'assumpció de responsabilitats"

El mateix havia fet el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a principis de juliol quan es va conèixer l'informe, amb una carta adreçada al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

En aquella carta, Elena va reclamar explicacions al ministre:

"Resulta d'una gravetat extrema que institucions de l'Estat assenyalin com a potencialment terroristes moviments legítims i pacífics com són el sobiranisme català i basc."

De tota manera en la carta, que demanava "l'assumpció de responsabilitats", Elena no va reclamar explícitament la modificació de l'informe d'Europol.

Una mala interpretació de l'Europol, segons el CITCO

Segons el CITCO, en l'informe l'Europol ha malinterpretat el document que el març va enviar-li, en el qual només es citaven alguns incidents que va situar sota l'epígraf "extremismes violents".

Navarrete assegura a la carta que eren "dinàmiques relatives a la realització d'escraches i cremes de banderes espanyoles" però sense qualificar-los en cap moment d'actes terroristes.

Independentistes catalans i bascos, "els més actius i violents"

Tot surt d'un paràgraf que hi ha a la pàgina 68 del TESAT 2023, en el capítol dedicat al "terrorisme etnonacionalista i separatista".

En un epígraf titulat "Grups separatistes a Espanya", s'hi afirma que "els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents en l'escena separatista espanyola".

De fet, no fan referència a aquests independentismes en general, sinó només a les versions de l'esquerra radical i anticapitalista:

"Les seves narracions combinen el separatisme amb opinions extremistes d'esquerra, centrant-se en missatges contra l'estat espanyol i les seves institucions, així com contra temes més amplis com el capitalisme."