El G7 posa en el punt de mira "el mètode Amazon" per estalviar-se impostos

El G7 vol assegurar que les grans companyies paguin impostos i no tinguin el reclam de marxar a altres països per esquivar la fiscalitat

Jordina MolasActualitzat

L'objectiu de consensuar un impost de societats mínim a escala mundial és evitar que grans multinacionals, com per exemple Amazon, no paguin impostos o en paguin molt pocs. Ho aconsegueixen dedicant molts comptables i advocats a crear una enginyeria fiscal tan sofisticada que costa molt treure'n l'entrellat.

Per exemple, en tota la seva història, el gegant del comerç electrònic ha pagat 11.700 milions de dòlars d'impostos, quan només l'any passat va declarar més de 21.000 milions de dòlars de beneficis. La clau, paradoxalment, són les pèrdues, segons explica Jenaline Pyle, del departament de Política Internacional de la Universitat de la City Londres, i coautora de l'informe "El mètode Amazon".

"En lloc de fixar-nos en els beneficis, el que és important en el cas d'Amazon és mirar les pèrdues."


I això és el que ha fet un equip de la Universitat de la City de Londres per detallar el seu mètode, on té un paper clau Luxemburg. Des d'allà factura pèrdues de les filials d'Amazon fora de la Unió Europea i així es creen els anomenats crèdits fiscals, una opció legal que li permet no pagar impostos a la seu dels Estats Units perquè no ha tingut beneficis. 

Jenaline Pyle, coautora de l'informe "El mètode Amazon": "El que és tan significatiu del fet que Amazon no pagui impostos com seria d'esperar és que això els permet reinvertir aquests diners en el seu negoci i es poden seguir expandint."

Amb la pandèmia, els beneficis dels gegants tecnològics es van multiplicar, però, en canvi, això no s'ha traduït en més ingressos en impostos per als governs. L'informe, encarregat pel grup parlamentari Esquerra Unitària Europea, destapa com aquestes maniobres fiscals són una pràctica recurrent entre les multinacionals.

Pyle explica que Amazon, Google i altres companyies tecnològiques és beneficen de l'anomenat arbitratge fiscal: "És com si anessin de compres als diferents països i anessin escollint: 'D'aquí agafo aquest tipus o m'ofereixes un tipus millor? I així fan baixar els impostos forçant els països a competir entre ells."


Un moviment tectònic

Amb un impost de societats mínim global com el que proposa el G7, les companyies haurien de pagar impostos allà on generen els beneficis, no pas on tenen la seu, un canvi radical. El debat sobre els impostos que paguen les multinacionals s'ha intensificat en els últims mesos, per diversos factors. D'entrada, els estats han disparat la despesa pública per alleugerir els efectes de la pandèmia, i necessiten més ingressos per quadrar els números. Organismes com l'OCDE ja hi estaven treballant, però tot plegat ha donat un gir amb el relleu a la Casa Blanca.

El president nord-americà, Joe Biden, vol pujar l'impost de societats, però aquest moviment no li servirà de res si les multinacionals nord-americanes disposen d'una "escapatòria" a països amb impostos molt més baixos. És per això que les autoritats dels Estats Units aposten per un mínim global del 15%, i han pressionat el G7 per aconseguir un acord de mínims.

A canvi d'aquest consens, els nord-americans ofereixen un "caramel": estan d'acord que les grans multinacionals tecnològiques (moltes, amb seu als Estats Units) paguin una part dels impostos allà on facturen. Això interessa a països com Espanya, Alemanya, França, Itàlia o el Regne Unit, que ja han posat en marxa impostos especials per intentar que aquests potencials ingressos no se'ls escapin.

Guanyadors i perdedors

Segons la teoria de la Casa Blanca, amb un acord global tothom hi guanya: els Estats Units ingressen més pels diners que mouen les seves multinacionals a l'estranger i els europeus també tenen la seva part del pastís, sense haver d'imposar taxes especials. Tothom hi surt guanyant a la Unió Europea excepte països com Irlanda, Luxemburg o els Països Baixos, que basen part del seu atractiu econòmic en una fiscalitat baixa. És per això que els especialistes avisen que l'acord del G7 encara haurà de recórrer un llarg camí, dins la Unió Europea, per poder aplicar-se.

ARXIVAT A:
Tecnologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut