El domini de la por
El periodista Albert Elfa va ser corresponsal de TV3 a Washington del 2005 al 2009. Actualment, està a la corresponsalia de Jerusalem. El pots seguir al seu blog "Jerusalem, capital"
.
Quan jo vaig arribar als Estats Units, el juliol del 2005, els nord-americans ja havien reelegit George W. Bush com a president. La seva campanya s'havia basat, sobretot, en la guerra contra el terrorisme i la decidida aposta per protegir els seus ciutadans, costés el que costés. I els costos van ser molt grans.
L'administració Bush, dirigida pel vicepresident, Dick Cheney, i el secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, va aprovar uns memoràndums legals que suspenien alguns drets constitucionals dels ciutadans. Es va legalitzar l'espionatge a les biblioteques públiques, als telèfons privats i als correus electrònics, s'interrogava detinguts sense garantir-los els drets civils i es van autoritzar alguns tipus de tortures. A l'escàndol de la presó iraquiana d'Abu Ghraib, on soldats nord-americans torturaven i humiliaven els presoners, el va succeir el descobriment de les presons secretes que tenia la CIA arreu del món i la constatació de la vergonyosa presó de Guantánamo, on centenars de persones sense càrrecs estaven retingudes amb el nom d'"enemics combatents".
"Imagineu-vos un lloc on els soldats poden fer caure les portes sense ordres de registre i on els ciutadans poden ser empresonats indefinidament sense judici. Imagineu-vos que el líder d'aquest lloc té prou poder per silenciar els dissidents i la premsa. Imagineu-vos encara més, que aquest home, de forma unilateral, pot trencar i obviar qualsevol tractat que no li agradi. Doncs bé, no es tracta d'un país oblidat del Tercer Món o d'un polsegós escenari d'una pel·lícula de ciencia-ficció, sinó dels Estats Units." Aquesta era part d'un editorial del diari "The Washington Post" publicat després que els republicans perdessin les dues cambres.
Tot estava justificat, des de l'11 de setembre del 2001, per lluitar contra el terror. La gent es va tornar desconfiada. Van ser uns anys molt durs pels nord-americans, assetjats per la por i per una pressió ideològica i emocional molt gran. A sobre van descobrir que el sacrifici que havien fet, privant-se de la llibertat i d'alguns drets civils per la causa de la seguretat, havia estat en va. La guerra de l'Iraq havia estat un muntatge, o una gran equivocació, que els costava milers de milions de dòlars i els tornava desenes de soldats morts a casa cada mes.
Els ciutadans nord-americans havien de pagar les errades dels seus polítics. Eren mal vistos a mig món. Fins i tot havien d'amagar la seva identitat a molts països, i la inseguretat, en comptes de disminuir, va augmentar pertot arreu.
Va ser Barack Obama qui es va saber abstreure d'aquest panorama i mirar més enllà de l'Onze de Setembre. Les seves promeses de canvi, de regeneració de la vida política, de recuperació de les llibertats personals, de la visió multilateralista de les relacions amb el món, van fer oblidar la por als nord-americans i recordar l'Onze de Setembre com un fet tràgic que va marcar les seves vides, tant pel xoc nacional que van suposar els atemptats com per l'elevat preu que, tots, en van haver de pagar.
L'administració Bush, dirigida pel vicepresident, Dick Cheney, i el secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, va aprovar uns memoràndums legals que suspenien alguns drets constitucionals dels ciutadans. Es va legalitzar l'espionatge a les biblioteques públiques, als telèfons privats i als correus electrònics, s'interrogava detinguts sense garantir-los els drets civils i es van autoritzar alguns tipus de tortures. A l'escàndol de la presó iraquiana d'Abu Ghraib, on soldats nord-americans torturaven i humiliaven els presoners, el va succeir el descobriment de les presons secretes que tenia la CIA arreu del món i la constatació de la vergonyosa presó de Guantánamo, on centenars de persones sense càrrecs estaven retingudes amb el nom d'"enemics combatents".
"Imagineu-vos un lloc on els soldats poden fer caure les portes sense ordres de registre i on els ciutadans poden ser empresonats indefinidament sense judici. Imagineu-vos que el líder d'aquest lloc té prou poder per silenciar els dissidents i la premsa. Imagineu-vos encara més, que aquest home, de forma unilateral, pot trencar i obviar qualsevol tractat que no li agradi. Doncs bé, no es tracta d'un país oblidat del Tercer Món o d'un polsegós escenari d'una pel·lícula de ciencia-ficció, sinó dels Estats Units." Aquesta era part d'un editorial del diari "The Washington Post" publicat després que els republicans perdessin les dues cambres.
Tot estava justificat, des de l'11 de setembre del 2001, per lluitar contra el terror. La gent es va tornar desconfiada. Van ser uns anys molt durs pels nord-americans, assetjats per la por i per una pressió ideològica i emocional molt gran. A sobre van descobrir que el sacrifici que havien fet, privant-se de la llibertat i d'alguns drets civils per la causa de la seguretat, havia estat en va. La guerra de l'Iraq havia estat un muntatge, o una gran equivocació, que els costava milers de milions de dòlars i els tornava desenes de soldats morts a casa cada mes.
Els ciutadans nord-americans havien de pagar les errades dels seus polítics. Eren mal vistos a mig món. Fins i tot havien d'amagar la seva identitat a molts països, i la inseguretat, en comptes de disminuir, va augmentar pertot arreu.
Va ser Barack Obama qui es va saber abstreure d'aquest panorama i mirar més enllà de l'Onze de Setembre. Les seves promeses de canvi, de regeneració de la vida política, de recuperació de les llibertats personals, de la visió multilateralista de les relacions amb el món, van fer oblidar la por als nord-americans i recordar l'Onze de Setembre com un fet tràgic que va marcar les seves vides, tant pel xoc nacional que van suposar els atemptats com per l'elevat preu que, tots, en van haver de pagar.
