El català, discriminat a la universitat? Pugen les queixes per canvis de llengua a classe
Les universitats neguen que s'incompleixi el règim lingüístic, però han firmat un acord per garantir la transparència en el canvi de llengua de docència
El català, discriminat a la universitat? Pugen les queixes per canvis de llengua a classe
Alumnes en una classe a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida
Facultat de lletres de la Universitat de Lleida

El català, discriminat a la universitat? Pugen les queixes per canvis de llengua a classe

Les universitats neguen que s'incompleixi el règim lingüístic, però han firmat un acord per garantir la transparència en el canvi de llengua de docència

TEMA:
Universitat

El català és "la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari" a Catalunya, segons l'Estatut d'Autonomia, que també reconeix, després de la reforma de l'any 2006, que "el professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin".

Casar els drets lingüístics de tothom, a la pràctica, no és tan fàcil.

Les universitats catalanes ofereixen, sempre que sigui possible, grups en diferents llengües (català, castellà o una llengua estrangera, normalment l'anglès) perquè l'alumnat pugui triar. Quan un alumne s'inscriu en un grup, ja sap en quina llengua s'impartirà aquella assignatura.

Sobre el paper l'oferta majoritària és en català, però què passa quan algú aixeca la mà, a principi de curs, i demana un canvi de llengua?

Doncs, segons denuncien desenes d'alumnes a través de les xarxes socials o entitats com la Plataforma per la Llengua i la FNEC (la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), que sovint es passa al castellà; en canvi, segons afirmen les direccions de les facultats i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'òrgan que agrupa les 12 universitats catalanes, només passa en casos excepcionals.


Versions contradictòries

A l'inici d'aquest curs acadèmic 2020-2021 que ja enfila la recta final, diverses queixes d'estudiants difoses sobretot per les xarxes socials de canvis de llengua a petició d'un sol alumne van encendre el debat, que va arribar al síndic de greuges (que va obrir una actuació d'ofici) i a la Secretaria d'Universitats i Recerca, que va demanar explicacions a les universitats assenyalades.

"Un debat molt legítim", assegura Josep Ribas, secretari general del CIC, "que no s'ajusta a la realitat", si es té en compte el nombre de denúncies rebudes.

"D'una oferta de més de 34.000 grups per assignatures, tenim evidència de 15 situacions en les quals es van donar aquests canvis de la llengua vehicular."


No hi ha xifres absolutes del nombre exacte d'assignatures que es cursa en cada idioma. El CIC estima que l'oferta de grups en català està entre el 60% i el 70%, tot i que depèn dels estudis (a Dret, per exemple, cauria en picat).

Biblioteca de la facultat de Dret de la Universitat de Lleida
Biblioteca de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida (ACN / cedida per la UdL)

Un percentatge que s'hauria mantingut els últims cinc anys malgrat l'augment de classes en altres llengües: "La forta internacionalització de la universitat catalana, amb un augment de l'oferta d'assignatures en castellà i d'altres llengües, no ha provocat malgrat tot la reducció del nombre d'assignatures que s'imparteixen en català", assegura, en un comunicat, el Consell Interuniversitari de Catalunya.

L'ús del català és més alt en els graus que en els màsters universitaris.


Materials d'estudi i exàmens, en castellà

Per la Plataforma per la Llengua, però, les denúncies presentades no reflecteixen la realitat, com explica la directora de l'ONG, Neus Mestres:

"Aquestes denúncies que ens arriben, en realitat no deixen de ser una punta d'un iceberg que no veiem. Hi ha tota una part de situacions de discriminació, i de queixes, i de vulneracions dels drets lingüístics que realment no es veuen."


L'entitat va rebre, l'any 2020, quatre vegades més queixes que l'any anterior, gairebé un centenar (91). La majoria (44) per incomplir el pla docent i impartir en castellà assignatures que s'havien de fer en català.

Però també per la "baixa oferta acadèmica en llengua catalana" (22 denúncies), per donar la informació exclusivament en castellà (14) o perquè el material acadèmic o els exàmens no estan disponibles en català (13). També han rebut una denúncia per fer pagar un suplement per rebre un certificat o una documentació acadèmica en català.

Biblioteca de la facultat de Dret de la Universitat de Lleida
Biblioteca de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida (ACN / Albert Segura Llorrio)

Una d'aquestes queixes recollides per la plataforma és la del Gerard Orriols Pibernat, estudiant d'Economia a la UPF, que després de demanar que es fes en català una classe que apareixia en aquesta llengua en el pla docent, es va seguint fent en castellà i va ser ell qui va acabar marxant:

"Es va crear un ambient una mica incòmode a la classe. Com un sentiment de culpabilitat, com que havia estat maleducat, estava marginant una persona que no entenia el català."


Aquest vídeo recull el seu testimoni i el d'altres alumnes i la resposta de les universitats:


Por de represàlies

La FNEC, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, també creu que hi ha molts estudiants que no denuncien per por de ser arraconats a classe o de rebre represàlies, fins i tot del professorat que els ha d'examinar, i aquest curs ha obert, a la seva web, una bústia per denunciar la vulneració de drets lingüístics en l'àmbit universitari i recollir les queixes de l'estudiantat.

Un grup de treball n'està recollint les dades. Encara no en tenen les conclusions, però el president de l'entitat, Ferran Piqué, ja n'ha avançat algunes a TV3.

"A dia d'avui, hem recollit queixes de 7 universitats. En total, ens ha arribat la denúncia d'una vuitantena de grups de docència on s'han vulnerat els drets lingüístics, un percentatge petit de la totalitat de casos."

Piqué creu que la immensa majoria no es denuncien per la manca de consciència o por de represàlies, i recorda que aquest any hi ha un percentatge menor d'estudiants visitants.

Passadissos buits a la Facultat de Dret
L'ús del català cau en picat a les facultats de Dret, tant a les aules com amb el material d'estudi (ACN / Norma Vidal)

Les universitats, per la seva banda, tot i que neguen la discriminació lingüística, acaben de firmar un acord per garantir la llengua de docència a les universitats catalanes.

En el document signat, les 12 universitats catalanes agrupades al CIC declaren estar "plenament compromeses amb l'impuls i el foment del català com a llengua docent i administrativa d'ús normal i majoritari al sistema universitari de Catalunya". Insisteixen que "l'abast real de les incidències" és reduït i que el català és "d'ús majoritari a la docència universitària".


Un acord per garantir que no es canvia de llengua

Els acords a què han arribat no suposen cap canvi amb el procediment actual, tot i que intenten clarificar-lo. Així, les universitats acorden informar prèviament i amb transparència l'estudiantat "de la llengua en què s'imparteix la docència en les assignatures del pla d'estudis que vol cursar" i a "mantenir-la per garantir els drets lingüístics de l'estudiantat i el professorat".

Si per causes excepcionals s'ha de canviar de llengua, hauran d'avisar amb temps i oferir alternatives, i també difondre clarament els protocols i canals de comunicació interns on l'estudiantat pugui adreçar les seves queixes o reclamacions.

Pel que fa a les causes excepcionals justificades per a un canvi de llengua, el document no les recull, però no ho seria, segons han informat a TV3 des del CIC, que hi hagués alumnes de fora de Catalunya, "atès que abans de matricular-se ja saben en quina llengua s'impartirà la docència i, per tant, poden buscar alternatives".

Sí que ho seria, per exemple, "una baixa del professor titular i que el professor que finalment es fes càrrec de l'assignatura no pugui fer la classe en català (perquè fa poc que hagi arribat a Catalunya)".

Des del CIC recorden, també, que als professors se'ls ofereix formació i acompanyament perquè en dos anys puguin acreditar un nivell de català suficient per poder impartir classes.

ARXIVAT A:
UniversitatEducació Català

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut