El Castell de Guadalest, al País Valencià, un dels pobles més bonics del món

El Castell de Guadalest és un petit poble de la Marina Baixa, al País Valencià, que té 8 museus, un per cada 25 habitants. A més, per la seva bellesa, surt a totes les guies de pobles amb encant; per això no és estrany que, en dates com aquestes, s'ompli de turistes.

Està catalogat com un des pobles més bonics del món. Al Castell de Guadalest, s'hi accedeix a través d'una roca, conserva els seus carrers empedrats, i si mirem a través de les seves muralles descobrim un pantà del 1971 que Franco mai va inaugurar.

Els seus orígens es remunten a la època goda i al llarg de la seva història hi han viscut personatges de pes, com explica Isabel Ferri, tècnica de turisme del Castell de Guadalest:

"La família Orduña van ser governadors de tota esta zona. Venien del País Basc. Un dels membres més importants de la família és Joaquín de Orduña y Feliu."

La casa Orduña és la més important del poble. De les seves parets pengen butlles papals perquè els Orduña van arribar a tenir molts privilegis.

"No feia falta que isqueren a l'església, que estava al costat. Tenien un balconet, una tribuna, i a través del balcó podien escoltar la missa."

Fa 25 anys una immobiliària va estar a punt d'adquirir-la, però el poble va recollir diners i la va comprar.

Joan Gadea, veí del poble, recorda el moment d'entrar-hi per primera vegada:

"Va vindre la banda de música, l'alcalde... Vam posar la clau en un coixinet, vam fer una cadena amb tota la gent del poble i la clau va anar passant-se de veí a veí, hasta que va aplegar l'alcalde i va obrir la porta."

El poble té 200 veïns, però sovint hi rep més de mil visitants al dia. Hi van atrets per la bellesa del poble. A més, tenen l'al·licient de poder triar entre la varietat de visites que els ofereixen els vuit museus.

Al Museu de la Tortura Medieval, s'hi troben aparells per arrencar confessions, com un poltre en escala o una cadira de punxes per torturar les bruixes.

Si es vol mirar el món des d'un altre punt de vista, al Museu Microgegant s'hi pot veure una formiga tocant un violí o una closca de cargol convertida en escala.