Descobreixen una espècie desapareguda de ximpanzé que es va aparellar amb bonobos

S'ha descobert una espècie desconeguda i ja extincta de ximpanzés. I no amb la troballa de cap resta fòssil, sinó analitzant ADN de bonobos. La raó és que representants d'aquesta espècie es va aparellar i va tenir descendència fèrtil amb els bonobos, uns altres primats evolutivament propers.

L'estudi l'han liderat investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona i s'ha publicat a la revista "Nature Ecology and Evolution".

L'equip encapçalat per Tomàs Marquès-Bonet, director de l'IBE, i Martin Kuhlwilm, del mateix institut, ja havia descobert que els bonobos i els ximpanzés, les dues espècies que componen el gènere Pan, s'havien creuat donant lloc a descendència fèrtil. Ara, n'han trobat l'evidència analitzant el genoma complet de bonobos salvatges moderns.

El creuament es va produir a l'Àfrica Central fa més de 400.000 anys. Allà haurien viscut, durant milions d'anys, les tres espècies: els bonobos, els ximpanzés actuals i l'espècie de ximpanzés ara descoberta. El riu crescut constituïa una barrera infranquejable que hauria aïllat la tercera espècie. Però les èpoques de sequera haurien permès a les espècies creuar-se entre elles, com explica  Martin Kuhlwilm:

"La separació de poblacions de simis causada per la formació del riu Congo fa 3.5 milions d'anys o durant posteriors períodes secs podria explicar l'aparició d'una població antiga diferenciada. El que ara queda clar és que l'espècie fantasma ara extingida, que es va separar de l'ancestre comú de ximpanzés i bonobos fa entre 3 i 4 milions d'anys, es va creuar amb els bonobos donant lloc a descendència fèrtil fa més de 400.000 anys".

L'estudi es va basar en la comparació del genoma de 59 ximpanzés i 10 bonobos salvatges moderns. Van identificar petits fragments d'ADN que no podien provenir d'un encreuament antic entre les dues espècies conegudes o d'una mutació aleatòria. Per tant, havien de venir d'una altra font.

Els investigadors van recórrer a tècniques estadístiques amb un gran poder predictiu, que habitualment s'utilitzen per identificar espècies humanes extingides. Com exemple, han permès identificar característiques de neandertal en humans sense necessitat d'utilitzar genoma neandertal.

En els ximpanzés, no es van trobar senyals prou consistents d'aquest ADN desconegut. En canvi, els bonobos sí que mostraven aquestes regions genuïnament diferents. Això els ha portat a proposar que hi va haver una tercera espècie de ximpanzé vivint en la selva centreafricana.

L'ADN del ximpanzé desconegut suposa, de mitjana, un 3% del total del genoma dels bonobos estudiats. Però no s'ha pogut determinar el paper que aquests fragments d'ADN han tingut. El fet que s'hagion conservat, però, fa pensar que els hauria donat algun avantatge evolutiu, com proposa Kuhlwilm:

"Hi ha senyals que aquest encreuament va reforçar el sistema immune dels ximpanzés, igual que creuar-nos amb els neandertals va reforçar el nostre".

Una altra possibilitat observada pels investigadors és que l'encreuament de bonobos amb l'altra espècie podria haver-los beneficiat amb una major adaptació a diferents fonts d'aliments.
 

ADN modern en comptes de fòssils

En l'hàbitat natural dels simis, la selva tropical, es sòl és àcid i la matèria orgànica es descompon molt ràpidament. Per això la possibilitat de trobar fòssils de simis i amb ADN preservat en la conca del Congo és molt remota. Els fragments d'ADN que conserven els bonobos són l'eina essencial, com explica Marquès-Bonet:

"Buscar el rastre de simi ancestral en el genoma modern de bonobo pot ser l'única estratègia per revelar o conèixer aquesta població extingida, com si es tractés d'un fòssil genòmic".

No es tracta només de reconstruir la història evolutiva d'aquests simis. Els ximpanzés i els bonobos són els parents més propers dels humans. Per això, afegeix Marquès-Bonet, "qualsevol descobriment fet en els mecanismes d'adaptació i evolució dels bonobos podria tenir repercussions i parlar de la història dels homínids".