Denuncien la Guàrdia Civil per discriminar un belga que parlava català al Prat

Dilluns de la setmana passada, Kris Charlier, un belga resident a Catalunya, tenia un bitllet per volar de Barcelona a Brussel·les. No ho va poder fer.

Va arribar sense contratemps a l'aeroport, però els problemes van començar quan passava l'arc de seguretat.

Vuit dies després, Charlier ha explicat el seu cas davant de la delegació del govern espanyol, on la Plataforma per la Llengua, que l'assessora, ha presentat una denúncia administrativa.

A més, en presentarà una altra als jutjats contra l'actuació dels agents de la Guàrdia Civil que van retenir Charlier i li van impedir agafar l'avió.

"Creiem que és una discriminació greu i estem molt indignats, com a entitat que defensem la llengua."

Aquesta entitat de defensa del català arreu dels Països Catalans també considera molt greu "aquestes denúncies que es fan a les víctimes, a les persones discriminades, gràcies a la llei mordassa" i "la impunitat dels cossos policials a l'hora de fer aquestes denúncies".

Charlier, aquest matí, amb dos integrants de Plataforma per la Llengua, davant de la delegació del govern espanyol

Plataforma per la llengua també ha explicat que, en dotze anys, ha rebut una setantena de denúncies per discriminació lingüística relacionades amb l'actuació de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, i que estan segurs que n'hi ha molts més casos.

"Des de 2007 hem recollit 68 casos i això només és la punta de l'iceberg, perquè hi ha molta gent que no acaba denunciant aquestes situacions."

Operat de càncer de còlon

Kris Charlier porta una bossa recol·lectora, que recull la femta, des que el van operar d'un càncer de còlon.

En passar l'arc de seguretat, un vigilant va notar que duia alguna cosa sota la roba, i li va demanar que se la tragués i la col·loqués amb les  altres pertinences.

Charlier li va explicar, en català, el que era i que no se la pot treure.

Charlier tampoc va poder atendre l'altra petició del vigilant, parlar-li en castellà, perquè no en sap.

"Sóc flamenc de Bèlgica, parlo neerlandès, francès, anglès, alemany i una mica de català. Entenc el castellà, però no el parlo."

El vigilant va demanar que li mostrés la bossa, i Charlier va negar-s'hi dient que no és agradable, que ni tan sols la mostra a la seva dona i que no ha faria allà, davant de tothom.

Arribat a aquest punt, el vigilant va cridar una parella de la Guàrdia Civil que hi havia uns metres més enllà.

A partir d'aquí l'escena es repeteix: explicar que du la bossa, aclarir que no sap castellà... Aquesta vegada, però, un dels dos agents li va retreure que no sàpiga castellà: "Estamos en España y hablamos español", li diu.

Al final, davant de la insistència dels agents que mostrés la bossa, Charlier va respondre:

"Voleu veure què és? Voleu això, realment? Doncs mireu: una bossa de caca."

Diu que ho va fer elevant una mica la veu, però "sense cridar realment". I tot seguit va començar a descordar-se els pantalons, pas necessari per mostra la bossa..

Aleshores, un dels agents el va agafar del braç per aturar-lo i va decidir trucar a una patrulla de l'aeroport.

Quan van arribar quatre agents més el van traslladar a una sala pròxima, on van començar a regirar de dalt a baix la seva bossa de mà, la maleta de cabina i tot el que duia a les butxaques.

També van començar a redactar una denúncia per "pertorbació de l'ordre públic". No seria l'única.

En pocs minuts, arran de la confusió sobre el seu lloc de residència, van acabar obrint-li una segona denúncia per negar-se a cooperar amb la policia.

La qüestió és que Charlier viu a Bigues i Riells. Primer no l'entenien, i li van preguntar si això era a Espanya. Un cop aclarit que era a Catalunya i a la província de Barcelona, un agent ho va buscar amb el mòbil i va dir: "Ja ho tinc, Riells del Fai".

El fet de corregir-los per fer-los veure que Riells només és un nucli del municipi va ser interpretat pels agents com la no cooperació.

Malgrat tot, una hora més tard van retornar-li la documentació i el bitllet d'avió i el van deixar anar.

Charlier va arribar fins al seu avió i hi va poder accedir sense cap problema.

Va seure al seu seient. Semblava que l'incident estava superat, encara que fos amb dues denúncies de la Guàrdia Civil interposades contra ell.

No va poder volar

Quan estaven a punt de tancar les portes, una hostessa el va cridar i li va demanar que recollís les seves pertinences. Va aparèixer una dona de segureretat i li va dir que la policia havia trucat per dir que no podia volar i que ja havien retirat la seva maleta de la bodega d'equipatges.

També es va presentar el pilot, i va dir que ell no en sabia res, que ningú no l'havia trucat.

Un cop de tornada a la terminal, Charlier va demanar a Ryanair si li poden transferir el bitllet al següent vol. Li van respondre que està ple. I el del vespre també.

Li van assegurar que tampoc no tenien places per a l'endemà, dimarts. I tampoc per a l'altre aeroport de Brussel·les, Charleroi.

Charlier va comprovar, amb el mòbil, a la web de Ryanair, que li havien mentit: sí que hi havia bitllets a la venda.

Lamenta aquest tracte per part de Ryanair quan ell ha estat client "fidel" de la companyia durant gairebé vint anys.

Encara va haver d'esperar una hora per recuperar la maleta abans de tornar a casa sense haver pogut volar i havent de renunciar a tot un seguit de coses que tenia previst fer, inclosa la celebració del seu aniversari amb la seva família.

"Vaig haver de tornar cap a casa amb les mans buides. Sense la visita a la meva metgessa, sense sopar amb alguns amics, sense festa amb els meus fills i nets pel meu aniversari..."

La majoria de casos, sense conseqüència legal

Gairebé la meitat de les 68 discriminacions ocorregudes als Països Catalans entre 2007 i 2019 s'han detectat a Catalunya. En totes hi ha hagut algun tipus de tracte vexatori, i en un 15 per cent dels casos s'ha arribat a l'agressió física contra els ciutadans.

La Policia Nacional n'acumula més casos que la Guàrdia Civil. Dues terceres parts no tenen cap conseqüència legal. Un 30 per cent acaben amb una multa o una denúncia cap a la persona que ha patit la discriminació.

Els casos que acaben amb el policia o guàrdia civil condemnat no arriben al 3 per cent.