De la rentadora al fons del mar: detecten microfibres a milers de metres de profunditat

Investigadors catalans quantifiquen per primer cop la presència d'aquestes petites partícules als mars del sud d'Europa
De la rentadora al fons del mar: detecten microfibres a milers de metres de profunditat

De la rentadora al fons del mar: detecten microfibres a milers de metres de profunditat

Investigadors catalans quantifiquen per primer cop la presència d'aquestes petites partícules als mars del sud d'Europa
Xavier Duran Actualitzat
Les rentadores alliberen gran quantitat de microfibres (Pixabay)

Les rentadores alliberen gran quantitat de microfibres (Pixabay)

Quan posem la màquina de rentar potser estem enviant petites fibres de roba al fons del mar. I ben al fons, segons l'estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona. Han documentat, per primer cop, la presència de fibres de roba de pocs mil·límetres de longitud a grans profunditats als mars del sud d'Europa.

Des de fa més d'una dècada s'han fet estudis sobre els anomenats microplàstics. Es tracta de fragments molt petits que, degut a la fragmentació de plàstics més grans, arriben als rius i d'aquests van a parar al mar. Constitueixen un gran perill ambiental i per a les espècies que els ingereixen.

Però no s'ha prestat tanta atenció a les anomenades microfibres, que serien unes partícules semblants però amb constitució fibrosa i que procedeixen bàsicament de la roba. S'alliberen tant durant el procés de producció com quan rentem la roba.

Ara, Anna Sánchez Vidal, William P. de Haan i Miquel Canals, de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, juntament amb Richard C. Thompson, de la Universitat de Plymouth (Regne Unit), han quantificat la presència d'aquestes microfibres en els fons marins. L'estudi s'ha publicat a la revista "PLOS ONE".

Els investigadors van recollir sediments marins davant de 29 estacions diferents, que abasten des del Cantàbric fins al mar Negre. Es van extreure a profunditats d'entre 42 i 3.500 metres. De cada sediment en van preservar una mostra superficial d'un centímetre de profunditat. En total, van trobar 202 microfibres d'una longitud d'entre tres i vuit mil·límetres, però extremadament fines, de menys de 0,1 mil·límetres de diàmetre. El 27% de les microfibres eren de color vermell. Altres colors abundants eren, per aquest ordre, blanc, blau i negre.

Les microfibres més abundants eren de cel·lulosa natural, com ara cotó. També hi havia força cel·lulosa regenerada, com raió o viscosa. Entre les fibres sintètiques, el polièster era el que hi tenia més presència, seguit de l'acrílic, la poliamida, el polietilè i el polipropilè. Aquestes fibres plàstiques són mes preocupants, perquè no es degraden i poden portar additius químics.

Pot semblar que 202 microfibres és poca quantitat, però com que les anàlisis es van fer només en el primer centímetre dels sediments, extrapolant la densitat els investigadors conclouen que n'hi ha tanta concentració com en els sediments de grans profunditats de diverses zones de l'Atlàntic i de l'Índic. I n'hi ha entre dues i vuit vegades més que a les aigües superficials dels oceans.

Les densitats més elevades s'han trobat al mar Cantàbric. A continuació se situen el mar Català i el mar d'Alborán, al sud-est de la península Ibèrica. Les més baixes es troben en el mar Llevantí, situat a l'extrem més oriental del Mediterrani, i en el mar Negre.

Segons els autors, la llunyania de la costa no impedeix l'acumulació de microfibres. Prop del 20 % d'aquestes partícules s'acumulen a mar obert més enllà dels 2.000 metres de profunditat. Això s'explica, segons els investigadors, perquè les microfibres que provenen de les aigües residuals s'acumulen a la plataforma continental. Des d'allà són escombrades i transportades per diferents processos oceanogràfics cap a les fondalades marines, aprofitant els canyons submarins com a conductes naturals.

Els resultats confirmen estudis anteriors que han detectat microfibres ingerides per organismes d'aigües profundes. Tot plegat, perquè no es coneixen els efectes a llarg termini, els autors demanen que es dissenyin estratègies efectives per reduir-ne l'emissió. Així ho expressa Anna Sánchez Vidal, primera autora de l'article:

"Cal fer un pas endavant en la recerca i innovació en la indústria tèxtil, en el disseny de filtres efectius per a les màquines de rentar, en el tractament adequat de les aigües residuals, i en el foment del consum responsable de roba."

Les microfibres es generen en molta més quantitat del que pensem. Així, en una sola bugada, una rentadora pot alliberar fins a 700.000 microfibres a les aigües residuals.

TEMES:
Ciència Medi ambient Contaminació