Corrents elèctrics al cervell: assaig per reduir l'agressivitat a la presó de Huelva

Estimular una part del cervell amb corrents elèctrics febles per reduir l'agressivitat. Aquest és el sistema que investigadors de la Universitat de Huelva assajaran a la presó d'aquella ciutat. Així ho explica a la seva web la revista científica "New Scientist".

L'assaig, que s'ha de dur a terme aquest mes, està dirigit per Andrés Molero, professor de psicologia de la Universitat de Huelva. En declaracions al 324.cat ha explicat que l'estudi es basa en la relació que diversos estudis han establert entre una baixa activitat dels lòbuls frontals i, en especial, de l'escorça prefrontal amb comportaments violents, agressions i crims.

En l'assaig s'utilitzaria l'anomenada estimulació transcraniana per corrent directe (TDCS en les sigles en anglès). Consisteix en l'aplicació d'uns elèctrodes de cautxú en el cap. Serien exteriors, sense implantació quirúrgica. Així es transmetrien corrents de baixa intensitat -mil·lèsimes d'amper- durant quinze minuts i en tres dies successius. D'aquesta forma s'activaria l'escorça prefrontal, que està implicada en el control i la inhibició de pensaments o conductes inapropiades. Així s'augmentaria l'autocontrol dels pensaments violents.
 

Un estudi amb assassins i no assassins

Aquest gener, Molero ja va publicar els resultats d'un estudi semblant, juntament amb investigadors de la Universitat de Còrdova, a la revista "Neuroscience".

En aquest estudi es va avaluar l'efectivitat dels corrents sobre l'autopercepció de l'agressivitat en dos grups d'interns de les presons de Huelva i de Còrdova. Dels 41 interns, 15 estaven condemnats per assassinat.

Els resultats mostraven que en tots dos grups l'aplicació de corrents en l'escorça prefrontal reduïa l'agressivitat, mesurada abans i després de les sessions per un qüestionari estandarditzat. En el grup dels assassins disminuïa la puntuació en agressió física, agressió verbal, ira i hostilitat. En el grup de no assassins es reduïen els tres primers factors, però no el quart.
 

Estimular i inhibir

L'experiment que s'ha de desenvolupar a la presó de Huelva al llarg d'aquest mes presenta una innovació. En el cas anterior només es transmetien corrents que estimulaven l'escorça. Ara també s'assajarà amb corrents que la inhibeixen. Si en el primer cas es redueix l'agressivitat, es podria suposar que en el segon encara augmentés.

Però en declaracions al 324.cat, el doctor Molero ha explicat que no creu que això es produeixi. Reduir encara més l'activitat de la regió cerebral probablement no incrementarà la percepció d'agressivitat:

"La raó és que si el mecanisme relacionat amb l'agressivitat es deu a un determinat llindar d'activitat reduïda en aquesta regió cerebral, la resposta romandrà invariable una vegada superat aquest llindar."

Mesurar la pròpia percepció

La presó de Huelva ha estat escenari de diversos actes violents els darrers anys. Al desembre, el sindicat Acaip manifestava que els actes produïts donaven raó a les seves denúncies sobre manca de personal, l'amuntegament i la mala classificació interior.

Però segons Molero, la presó no s'ha triat per aquestes raons, sinó per la proposta d'una estudiant de doctorat que en aquests moments està fent recerca en aquell centre.

La disminució o no de l'agressivitat també es basarà en la pròpia percepció dels presos, però els investigadors demanaran autorització per practicar altres proves, com ara prendre mostres de saliva per mesurar variacions en els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès.

L'experiment implicarà almenys vint persones, tot i que el procés de selecció encara no ha començat. Es realitzarà de manera que els participants no sàpiguen si reben o no l'estímul amb el corrent.

Això pot semblar complicat, però per assolir-ho el grup control rep durant els primers quinze segons un corrent que augmenta progressivament d'intensitat. Després no rep cap corrent i en els quinze últims segons se li transmet un corrent amb intensitat decreixent.

La sensació que tenen és que reben corrent durant tota l'estona. En les proves realitzades s'ha vist que la persona no sol encertar si rep o no el corrent.

Un estudi publicat al juliol per investigadors de la Universitat de Pennsilvània i publicat a la revista "The Journal of Neuroscience" assenyalava que els corrents havien reduït la probabilitat que una persona cometés un crim violent i havia augmentat la percepció de que la violència era moralment equivocada.

Aquest estudi no es va fer amb presos, sinó amb 81 persones triades entre la població general. Per avaluar la seva resposta a la violència se'ls presentaven situacions de violència física o sexual i se'ls demanava que valoressin de l'1 al 10 la probabilitat que els cometessin aquells actes.
 

Aplicacions clíniques

Segons ha explicat el doctor Molero al 324.cat, l'objectiu és comprovar l'efectivitat del sistema, però no utilitzar-lo per mantenir l'ordre a les presons, sinó en el camp clínic:

"Seria una forma indolora, no invasiva, senzilla, barata i no farmacològica de controlar l'agressivitat. Fins ara no s'ha vist que el mètode tingui efectes negatius."

De fet, tot i no estar autoritzat, el TDCS s'aplica en hospitals de diversos països. Segons Molero, ha demostrat efectivitat en diversos trastorns: depressió, demència, dolor, addicions i altres. Un dels seus estudis mostrava que malalts d'ictus recuperaven mobilitat d'extremitats superiors i reduïen la sensació de dolor. Es tractava d'un grup reduït, de només tres malalts, però que permet pensar en l'eficàcia del mètode.

Un estudi publicat fa un any per investigadors de la Universitat de Ohio al  "Journal of Alzheimer's Disease" indicava que en un grup de tres malalts s'havien observat reaccions positives i que l'evolució del trastorn s'havia alentit en dos d'aquests pacients. Els corrents també s'han utilitzat per millorar la memòria.

Seogns Molero, el mètode té immenses posibilitats. Cal identificar les zones cerebrals relacionades amb certes comportaments o trastorns. Estimular-les o inhibir-les podria permetre modificar-los.