Corea del Nord prova un míssil de creuer que qualifica d'"estratègic"

El règim de Kim Jong-un ha anunciat haver provat amb èxit un míssil de creuer de llarg abast que ha qualificat d'"estratègic", un eufemisme per indicar que podria dur càrrega nuclear.

Aquest és l'aspecte que preocupa més a Corea del Sud, al Japó i als Estats Units, tot i que no es té la certesa que Corea del Nord hagi aconseguit del tot l'expertesa per fabricar bombes atòmiques prou reduïdes per poder instal·lar-les com a caps nuclears dels míssils.

Tampoc no es descarta, però. I, en qualsevol cas, que Pyongyang hagi pogut anunciar aquestes proves, fetes el cap de setmana, demostra que Corea del Nord conserva la capacitat de continuar fabricant armament sofisticat malgrat l'aïllament imposat per les sancions de les Nacions Unides.

Adoptades per obligar el règim nord-coreà a renunciar al seu programa nuclear i de míssils, les sancions no afecten el tipus de míssil de creuer provat, que tindria un abast de 1.500 quilòmetres: afecten els míssils balístics, de molt més llarg abast, que poden arribar a fer impacte, per exemple, en territori dels Estats Units.

Amb tot, la preocupació a Seül i el seu principal aliat, Washington, existeix. En particular també al Japó, que estaria dins del radi d'acció d'aquest tipus de míssil.

Els tests d'aquest cap de setmana, com tots els que efectua Corea del Nord, no són una casualitat en el calendari: aquesta setmana els negociadors nuclears de Corea del Sud, el Japó i els Estats Units es reuneixen a Tòquio per mirar de desbloquejar la crisi nord-coreana.

Un primer test, aquest any, Corea del Nord el va dur a terme just abans de la presa de possessió de Joe Biden com a president dels Estats Units.

Les converses amb Pyongyang es van interrompre en acabar sense acord la segona cimera entre Donald Trump i Kim Jong-un a Hanoi, la capital del Vietnam, la primavera del 2019. Des d'aleshores estan estancades.

Els Estats Units i els seus aliats regionals, Corea del Sud i el Japó, estan disposats a aixecar les sancions si Corea del Nord posa fi al seu programa nuclear i de míssils.

Pyongyang vol assegurar-se un tractat de pau amb els Estats Units, país signatari de l'armistici del 1953 que va posar fi a les hostilitats a la península de Corea, però tècnicament, el nord i el sud encara estan en guerra.

Kim Jong-un està convençut que sense disposar de l'arma nuclear no pot garantir la supervivència del règim. Se'n diu capacitat de dissuasió nuclear, la garantia que els Estats Units no se saltessin un eventual acord de pau i acabessin amb la dinastia Kim.

Per això, aquest últim test, fins al moment, no deixa de ser un recordatori més que, malgrat les sancions, l'aïllament reforçat de Pyongyang per protegir-se de la Covid-19 i les sospites, un cop més, de greus problemes d'abastiment, el programa d'armament no s'atura.

I de la mateixa manera que el calendari és un patró, també el grau d'importància de les proves tal com les difon l'aparell de propaganda del règim estalinista indica en aquest cas una certa moderació.

El líder no era present en el llançament, segons la informació oficial, l'única existent a Corea el Nord. El Rodong Sinmun, el diari del governant Partit dels Treballadors, mostra les fotos del míssil en plena trajectòria de creuer i la llançadora, una plataforma mòbil.

En un primer moment, doncs, no hi ha hagut el gran desplegament de fotografies i vídeos amb grans demostracions d'eufòria de Kim Jong-un, el tercer d'aquesta dinastia comunista fundada pel seu avi, Kim Il-sung, el pare de la pàtria nord-coreana, al final de la Segona Guerra Mundial.

En aquest conflicte heretat de la guerra freda hi té un paper crucial la Xina, la nova potència emergent, principalment i pràcticament únic suport de Pyongyang. El ministre d'Afers Estrangers xinès, Wang Yi, visita Seül aquest dimarts.

Pequín no vol renunciar a l'existència d'un estat tampó entre la seva frontera oriental i els grans aliats regionals dels Estats Units. Busca l'estabilitat, és a dir, que Corea del Nord no esdevingui una crisi nuclear greu i alhora que el país no caigui en el col·lapse econòmic.

Aquest escenari podria portar a la reunificació de Corea i situar els 30.000 soldats nord-americans desplegats ara al sud, a la frontera xinesa.