Com ventilar bé una casa: guia bàsica de criteris i recomanacions

En uns moments en què tothom va sent més conscient de la importància de la qualitat de l'aire exterior, amb recomanacions, multes i normatives en l'àmbit europeu, ens trobem que amb la qualitat de l'aire interior falta, encara, molta conscienciació i dades.

Ara, un estudi encarregat per l'Ajuntament de Barcelona i publicat recentment, aporta una sèrie de criteris bàsics i recomanacions pràctiques amb l'objectiu de ventilar la nostra llar adequadament i així millorar la qualitat de l'aire a casa nostra.

La guia, elaborada per Carlota Sáenz de Tejada, de l'Institut de Salut Global de Barcelona, i Fabian López, de l'entitat Societat Orgànica + 10, és part d'un projecte d'investigació centrat en la importància de ventilar bé l'aire interior de casa nostra.

I és que passem al voltant d'un 70% del nostre temps dins de casa, on l'aire interior pot estar fins a cinc vegades més contaminat que l'aire exterior. A més, a l'hivern, la qualitat de l'aire interior dels habitatges empitjora de manera notable, ja que quan fa fred, acostumem a evitar ventilar.

Important per a la nostra salut

Pels autors de l'estudi, deixar que entri aire fresc al nostre habitatge "és fonamental per tal de protegir i millorar la nostra salut". Carlota Sáenz de Tejada ens explica que l'experiència recent amb la pandèmia de la covid-19 ha posat de manifest la importància de ventilar els espais interiors per reduir el risc de contagi. No obstant això, més enllà d'aquest i d'altres virus, "no sempre som conscients de com n'és d'important per a la salut renovar freqüentment l'aire interior de la nostra llar".

A diferència de l'aire interior que respirem en altres espais que compartim, com pot ser a la feina, a l'escola, al transport, o al comerç, a casa nostra depèn de nosaltres que hi hagi una bona qualitat de l'aire.

I si no hi ha una bona ventilació, poden aparèixer diferents afectacions sobre la salut de les persones. Malalties cardíaques, del sistema respiratori o cardiovascular, així com reaccions al·lèrgiques, poden ser atribuïdes a una exposició a aire interior contaminat.

I és que en l'aire que respirem dins de casa no només hem de tenir en compte el que entra per la finestra: l'aire interior pot estar, fins i tot, més contaminat que l'exterior, ja que hi pot haver altres fonts, o s'hi poden concentrar més contaminants.

Els autors de l'estudi tenen un temor afegit: Carlota Sáenz de Tejada alerta que amb els esforços actuals per rehabilitar les vivendes i fer-les energèticament més eficients, hi ha el perill que s'acabi aïllant-les més i fent-les més estanques:

"La lluita per evitar malgastar energia podria acabar -si no s'acompanya amb una ventilació i renovació de l'aire- amb una pitjor qualitat de l'aire interior, ja que se'ns hi poden acumular més contaminants."

Aspectes que influeixen en la ventilació de casa nostra

Perquè la ventilació sigui eficaç cal que la quantitat d'aire net que entra sigui adequada i que es distribueixi de manera eficient per tot l'habitatge. Aspectes com ara les dimensions de l'habitatge, la distribució i l'alçada d'aquest, el tipus de finestres o la possibilitat de generar fluxos d'aire en obrir diverses finestres al mateix temps, influeixen en les possibilitats de ventilar la llar.

També el nombre de persones que conviuen a l'habitatge, així com altres característiques i condicions de l'entorn, com la densitat d'edificació, els nivells de soroll i contaminació de l'aire exterior o el clima.

També es recomana ventilar des dels espais menys contaminats als més contaminats de la casa, així com assignar rols, tasques clares i coordinades entre els usuaris de l'habitatge.

O sigui que som davant d'un tema complex que en aquest estudi s'ha mirat de simplificar per facilitar uns criteris i unes recomanacions, això sí, encaminades, d'alguna manera, a fer canviar els nostres hàbits.

La guia ha estat elaborada pensant en la ciutat de Barcelona. Tot i així, Sáenz de Tejada insisteix que "hem de ser conscients que sovint hi pot haver una gran variabilitat, fins i tot entre pisos d'un mateix bloc". Cada habitatge pot tenir una sèrie de variables, doncs, que no sempre es podran tenir en compte.

Tres exemples de ventilació

L'equip que ha fet la guia ha presentat també una eina online amb un qüestionari de 10 preguntes perquè cadascú pugui saber amb més precisió les condicions del seu habitatge i quines accions pot efectuar de manera clara i senzilla.

A nivell general, però, marquen tres exemples:

• Una parella que viu a les Corts

Si ens imaginem un pis de 96 metres quadrats per a dues persones, en un tercer exterior amb possibilitat de ventilació creuada cap al carrer i amb radiació solar directa, aquestes són les recomanacions: Hivern: finestres obertes al 50% entre 3 i 6 minuts. Estiu: finestres obertes al 50% entre 5 i 13 minuts.

• Quatre companys de pis que viuen a Sant Martí

En el cas d'una planta baixa interior de 60 metres quadrats per a quatre persones amb ventilació unilateral des d'un pati interior mitjà i amb radiació solar directa, es recomana: Hivern: finestres obertes al 50% entre 5 i 10 minuts. Estiu: finestres obertes al 50% entre 6 i 20 minuts.

• Una família de 4 persones que viu a Sants-Montjuïc

En l'últim exemple, plantegen un habitatge de 78 metres quadrats en un segon pis interior per a 4 persones amb ventilació per pati interior i radiació solar directa, el recomanat seria: Hivern: finestres obertes al 50% entre 7 i 12 minuts. Estiu: finestres obertes al 50% entre 10 i 20 minuts.

Ventilació mínima admissible

Per a un ús residencial, la normativa recomana un cabal mínim de ventilació amb aire exterior de 12,5 l/s per persona, per tal de dissipar els contaminants de l'aire.

Com a indicador de la qualitat de l'aire interior s'agafa el nivell de concentració de CO₂. Una concentració de CO₂ superior a 800-1.000 ppm (parts per milió) podria ser un indicador d'una ventilació deficient de l'habitatge.

L'ús de ventiladors

Malgrat que tots sols, els ventiladors no poden cobrir la necessitat d'aire de renovació, poden utilitzar-se per augmentar l'efectivitat de les finestres obertes. També poden ser útils per millorar la mescla d'aire de les habitacions, tot distribuint l'aire net aportat i diluint les concentracions de partícules virals, cosa que redueix la probabilitat que es produeixin bosses d'aire estancat que acumulin concentracions virals.

Alguns consells útils són: evitar configuracions d'alta velocitat, utilitzar preferiblement ventiladors de sostre a baixa velocitat i en la posició que generi convecció ascendent (per tal que l'aire sigui absorbit cap al sostre) i, en cas de ventiladors de peu o de paret, dirigir la descàrrega del ventilador cap a una cantonada no ocupada, o per damunt de la zona ocupada.

Els ventiladors també poden permetre el flux d'aire direccional des de les zones netes a les menys netes.