Com era el T-Mcraeensis, un parent llunyà del T-Rex que han descobert ara

Nova descoberta en el món científic relacionada amb una de les espècies de dinosaures més mediàtiques, el "Tyrannosaurus Rex".

Un estudi publicat aquesta setmana a la revista Scientific Reports ha confirmat el descobriment d'un parent d'aquests dinosaures desconegut fins ara, que podria ajudar a entendre millor la cadena evolutiva d'aquests animals extingits.

Anomenat "Tyrannosaurus mcraeensis", els científics calculen que aquesta criatura hauria habitat la Terra 7 milions d'anys abans de l'aparició del T-Rex. La descoberta s'ha datat de fa entre 72 i 73 milions d'anys, durant el final del Campanià i principi del Maastrichtià.

Però els ossos d'aquesta espècie no s'han descobert ara, van descobrir-se fa dècades. Al llarg dels 80 i principis del 90, un grup de científics va trobar una quarta part d'un crani fossilitzat en una zona que es coneix com a Elephant Butte, a Nou Mèxic.

En aquell moment, però, el Museu d'Història Natural i Ciència de Nou Mèxic, per la mida que tenien els ossos trobats, va considerar que eren de T-Rex, una espècie que va arribar a fer 12 metres de llarg i a pesar fins a 10 tones.
 

Les diferències entre el T-Rex i T-Mcraeensis

Però, com ho han fet per poder diferenciar les dues espècies si la mida era molt semblant? Els científics responsables de l'estudi han trobat dues grans diferències.

"Tot i que la mandíbula descoberta és molt gran i dentada, és més prima del que normalment veiem en els T-Rex", explica Anthony Fiorillo, coautor de l'estudi i director executiu del Museu d'Història Natural i Ciència de Nou Mèxic a Albuquerque.

"La mandíbula inferior d'un tiranosaure rex era força robusta. La d'aquesta nova espècie, tot i que té les dents més grans i primes, sembla que tindria menys força de mossegada."

L'altra gran diferència, explica Fiorillo, està en la cresta: mentre que el T-Rex tenia una cresta prominent sobre els ulls, en el T-Mcraeensis aquesta cresta és molt més subtil.

Els científics creuen que la cresta del T-Rex els ajudava a atreure els companys, com les cornamentes dels cérvols o els ants.

Més gran que les altres espècies de tiranosaures

Els T-Mcraeensis, en una "idea altament especulativa" plantejada per Fiorillo, haurien experimentat canvis dràstics de temperatura i llum al sud de l'Amèrica del Nord, i això els hauria permès seguir creixent.

"Aquesta espècie era molt més gran que molts altres tiranosaures que haurien conviscut durant el mateix període de temps."

És el cas, per exemple, del tiranosaure pigmeu, anomenat "Nanuqsaurus hoglundi", trobat a l'Àrtic. En aquest cas, les condicions àrtiques haurien jugat un paper clar perquè aquesta espècie tingués una mida clarament diminuta comparada amb el T-Mcraeensis.

Tot i això, els científics apunten que l'evolució de moltes d'aquestes espècies segueix sent una gran incògnita. És per això que l'equip que ha dut a terme l'estudi tornarà ara a la formació rocosa on es va desenterrar l'exemplar per intentar trobar més ossos.

"Hem de canviar una part de la nostra investigació per intentar entendre la paleoecologia i l'entorn en què va viure aquest animal, per entendre què va ser tan especial a Nou Mèxic perquè l'adaptació d'aquest animal el portés a ser tan gran."

Una intuïció que acaba en descoberta

El T-Rex ha estat, des de fa molts anys, un dels focus d'atenció de la comunitat paleontològica, tant professional com amateur. "La fascinació pels papers agressius i desmesurats en pel·lícules com "Jurassic Park" ha augmentat l'entusiasme per la recerca d'ossos d'aquesta espècie", apunta Fiorillo.

Però, en el moment de la descoberta dels ossos de T-Mcraeensis, encara no s'havien descobert gaires exemplars de T-Rex. És per això que no va ser fins a l'any 2013 que Sebastian Dalman, primer autor de l'estudi i investigador associat al museu i consultor paleontològic de l'Springfield Science Museum de Massachusetts, va fer possible la troballa.

Dalman, mentre estudiava els ossos l'any 2013, va ser la primera persona que va suggerir que podrien pertànyer a una espècie diferent de la del tiranosaure rex.

Des de llavors, els científics van treballar amb aquesta hipòtesi fins que, més de deu anys després, han pogut demostrar en l'estudi publicat la troballa.