La diversitat d'adjectius o qualificacions a les etiquetes fa difícil entendre-les, de vegades (iStock)

Com entendre l'etiqueta dels aliments ecològics i no perdre's amb esquers publicitaris

Pel que fa als aliments, biològic, ecològic i orgànic signifiquen el mateix, però han de complir amb una condició imprescindible: els productes han d'estar certificats per l'autoritat de control i dur l'etiquetatge reglamentari

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Alimentació

Una visita a qualsevol comerç de productes alimentaris permet veure una gran diversitat d'adjectius o qualificacions a les etiquetes o en l'empaquetat: ecològic, orgànic, sostenible, natural, light, km0, saludable, sense additius...

Però com es pot orientar el consumidor que vol adquirir un producte que respecti el medi ambient? Com pot estar segur que està d'acord amb les seves necessitats, gustos o prioritats?

A Catalunya, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l'autoritat de control. La seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics produïts aquí verificant que compleixen la normativa europea de producció ecològica.

Segons expliquen al 324.cat, biològic, ecològic i orgànic són termes equivalents, però, si no estan certificats i ho posa, és un frau. El CCPAE fa el seguiment de totes les certificacions cada any, amb inspecció in situ.

Un exemple d'etiquetat d'un aliment ecològic fictici és aquest que ens facilitat la CCPAE:

Exemple d'etiqueta ecològica
L'etiquetatge ecològic ha d'incloure diverses informacions (CCPAE)

Veiem que porta l'anomenada "eurofulla", obligatòria des del 2012. També hi ha el codi de l'autoritat que ha fet el control, que en el cas de Catalunya és aquest: ES-ECO-019-CT. El logotip de la CCPAE és optatiu.

Si el producte certificat està "en conversió", aleshores ha de dur el logotip de la CCPAE, però no l'eurofulla i tampoc pot incloure's la menció d'ecològic, biològic o orgànic.

Algunes marques o productes poden optar per posar altres qualificacions, com ara "quilòmetre zero" o "sense pesticides". Però sense la certificació no es pot dir que siguin ecològics.

El significat de les paraules

Aleshores, quin significat poden tenir aquest termes per orientar al consumidor? Per exemple, què vol dir natural? Claudi Mans, catedràtic emèrit jubilat d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, comenta al 324.cat que "el que vol dir una paraula depèn de qui l'usa i del que els diccionaris diguin, i a vegades hi ha contradiccions entre usuari i diccionari":

"Si collim una maduixa silvestre, podem dir que és natural perquè és de la naturalesa. Però un iogurt natural no ve de la naturalesa, perquè aquí "natural" vol dir "tal com eren els primers iogurts", és a dir, sense sabors ni trossets. Ambdós significats estan recollits als diccionaris, però ve la publicitat i ens inunda d'aliments, cosmètics i tota mena de productes "naturals", moltes vegades amb un ús abusiu de la paraula."

Passa el mateix, afegeix, amb els productes processats: "de fet, tots ho són perquè tots han sofert alguna transformació per passar del seu origen al nostre plat. Però ara el terme processat és quasi sinònim que conté additius". I afirma que molts consumidors els consideren rebutjables "malgrat la seva innocuïtat demostrada".

Sobre els termes orgànic, ecològic i biològic, el doctor Mans, que té un blog on sovint escriu sobre alimentació i que és autor del llibre divulgatiu "Els secrets de les etiquetes", explica que "signifiquen més o menys el mateix. El primer es fa servir especialment als països anglosaxons". La normativa de producció ecològica de la Unió Europea estableix, entre altres pràctiques, que els aliments només poden contenir additius naturals i han d'haver estat cultivats seguint una sèrie de pràctiques respectuoses amb el medi ambient, sense pesticides sintètics. Això pot ser diferent a altres llocs, com en alguns dels Estats Units, on hi pot haver una altra normativa.

Mans conclou que per evitar ser seduïts per la publicitat "és aconsellable llegir-se les etiquetes, en la part legal, especialment els ingredients i la informació nutricional".

Si bé no tothom té prou formació i informació per jutjar si un producte té ingredients no convenients per a la salut i si nutricionalment és adequat, "etiquetes emergents com el Nutriscore pretenen facilitar aquestes tasques, però per ara no ho aconsegueixen i són molt discutides pels dietistes i nutricionistes".


Un sector en creixement

En tot cas, la preocupació tant pel medi ambient com per la mateixa salut fa guanyar quota de mercat als productes ecològics certificats. Segons dades de la CCPAE, el nombre de productors ecològics catalans va augmentar més d'un 11% durant l'any 2021. La superfície de cultius productius va augmentar un 12,28%; la ramaderia, un 7,37%, i l'agroindústria, un 10,91%.

La facturació del sector ecològic a Catalunya va assolir, l'any 2020, gairebé els 1.000 milions d'euros, amb un creixement d'un 22,45%. Es tracta només de producció, no de la facturació amb la venda final a botiga.

Dinamarca és el país amb més ambició: vol que aquests productes assoleixin el 100% del mercat. Quant a superfície ecològica, la Unió Europea vol que el 2030 signifiqui el 25% del total. Ara, a Catalunya és el 22%.

 

ARXIVAT A:
SalutMedi ambientAlimentacióEcologiaConsum
Anar al contingut