Pla obert d'alcaldes, representants d'organitzacions agràries i d'empreses fruiteres durant l'acte unitari celebrat al camp de f…
Pla obert d'alcaldes, representants d'organitzacions agràries i d'empreses fruiteres durant l'acte unitari celebrat al camp de futbol d'Alcarràs en defensa de la dignitat del sector de la fruita, l'11 de juny del 2020. (Horitzontal)

Clam unitari del sector i municipis fruiters per defensar la dignitat de la pagesia i rebutjar que se l'acusi de racisme

ACN Alcarràs.-Ajuntament, organitzacions agràries, empreses, cooperatives i productors han volgut reivindicar amb un acte unitari a Alcarràs (Segrià) la "dignitat" del sector de la fruita de Lleida i rebutjar de forma rotunda que se'l responsabilitzi de la situació dels temporers que dormen al carrer en ciutats com Lleida. "Cap pagès, alcalde o veí ha de demanar perdó a ningú perquè aquí no hi ha racisme de cap tipus", han assegurat en el manifest conjunt que ha llegit l'alcalde de la localitat, Manel Ezquerra. Municipis i sector han expressat el seu malestar per les "mentides" i "difamacions" que s'està donant de la pagesia des d'alguns col·lectiu i mitjans de comunicació "sense importar-los els danys econòmics i socials que representa al territori".

Alcaldes i representants del sector de la fruita de les comarques de Lleida han dit "prou" i han celebrat a Alcarràs un acte unitari per denunciar la "campanya de desprestigi", de "mentides" i "difamació" de què estan sent objecte la pagesia, empreses i els municipis fruiters per part de plataformes i col·lectius però també des d'alguns mitjans de comunicació catalans i estatals. En el manifest unitari que ha llegit l'alcalde d'Alcarràs, Manel Ezquerra, han rebutjat les acusacions "gratuïtes i injustificades" que estan rebent sobretot en les darreres setmanes i han volgut deixar clar que "cap pagès, cap alcalde, ni cap veí ha de demanar perdó a ningú" perquè "aquí no hi ha racisme de cap tipus". Així, han demanat "respecte" per a la pagesia, empreses agràries i poblacions fruiteres i han negat que el sector sigui el responsable de la situació de persones que estan dormin al carrer en ciutats com ara Lleida. "Prou d'acusar el sector de racisme i esclavisme però això és fals", perquè "si no, no hi hauria 35.000 persones donades d'alta i treballant als camps", ha expressat de forma contundent el president d'Asaja Lleida, Pere Roqué. "Si s'ha de donar menjar, es dona menjar, si s'ha de donar allotjament, es dona allotjament, i si els fa falta diners, els pagesos els hi avancen", ha dit. Roqué ha qualificat de "llastimosa" la imatge de temporers dormint al carrer i més encara coincidint amb la pandèmica de la covid-19 i ha assenyalat "no es pot obligar a ningú", tot recordant que la Paeria de Lleida els ha ofert poder pernoctar al pavelló 3 de Fira de Lleida. Roqué ha exposat que moltes d'aquestes persones es troben en situació irregular i que, per tant, els pagesos no els poden donar feina. Per això, Roqué ha recordat que és responsabilitat de les diferents administracions i dels serveis socials vetllar perquè aquestes persones no dormin al carrer.Ezquerra ha assenyalat que "una empresa que no tingui els seus treballadors contents ho tindrà difícil". En aquest sentit, ha destacat que la immensa majoria dels empresaris agraris "compleixen" les obligacions amb els seus treballadors. Ha recordat que en els darrers quatre anys la Inspecció de Treball ha fet entorn d'un centenar d'inspeccions en finques i empreses fruiteres, que han suposat el control d'un 1.500 treballadors agraris, i ha assenyalat que s'han obert "únicament" uns 15 expedients. La majoria d'aquests per falsedat documental de la identitat del treballador amb la qual "el sector no té res a veure", ha asseverat Ezquerra. L'alcalde d'Alcarràs ha posat en valor que la "convivència" és un valor essencial als municipis fruiters perquè és "fonamental per a la viabilitat de les explotacions" que "els treballadors estiguin còmodes, satisfets i agraïts". Així mateix, ha remarcat que a Alcarràs conviuen veïns de 63 nacionalitats diferents, els quals representen el 38% de les persones empadronades a la localitat. A la vegada, ha recordat que cada plaça d'allotjament creada implica un cost d'uns 5.000 euros de mitjana i, en aquest sentit, ha posat de relleu la inversió milionària que porten fent durant anys cooperatives, empreses i ajuntaments per facilitar un espai on puguin viure els treballadors. Esquerra també ha remarcat l'esforç que han hagut de fer enguany municipis i sector amb mesures de prevenció per evitar contagis de coronavirus al territori durant la campanya. Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Lleida ha defensat la tasca policial que s'ha efectuat durant l'estat d'alarma per impedir els desplaçaments de persones d'un territori a un altre, tot i que ha reconegut que persones han pogut arribar al Baix Segrià malgrat no poder treballar pel fet de no estar regularitzades. L'acte unitari ha comptat amb la participació d'una cinquantena d'alcaldes -tot i que s'han adherit al manifest prop d'una vuitantena d'ajuntaments de diferents comarques de la plana de Lleida-, a més de representants de les organitzacions agràries Unió de Pagesos, JARC i Asaja, de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i de la patronal Afrucat. Abans de l'inici de l'acte, els assistents han guardat un minut de silenci en record de les víctimes de les covid-19. Vista a l'allotjament per a temporers de Torres de SegreEn finalitzar l'acte, alguns alcaldes i representants del sector s'han desplaçat fins a Torres de Segre per mostrar l'allotjament municipal en què s'allotgen alguns dels temporers que arriben a la localitat per treballar a la fruita. L'espai d'habitacions equipades amb lliteres, lavabo, menjador, cuina i de diferents electrodomèstics per facilitar la vida de les persones que hi viuen. Fruita amb Justícia Social denuncia la "manipulació" de les seves reivindicacions Per la seva banda, la plataforma Fruita amb Justícia Social sosté que acusar-los de criminalitzar la pagesia respon a una lectura "esbiaixada, interessada i manipuladora" de les seves reivindicacions. Recorden que han afirmat i seguiran afirmant que "la majoria de la pagesia fa bé la seva feina, però que no tota", i que el sector hauria de ser el primer interessat a denunciar qui "estafa" la Seguretat Social i qui fa "competència deslleial". A través d'un comunicat, la plataforma expressa que la defensa dels drets humans i laborals de les persones que venen a treballar al camp "no és cap campanya de desprestigi contra el sector agrícola". Consideren que és un "exercici de responsabilitat per construir un país millor", amb un model agrari sostenible que permeti a la pagesia "guanyar-se la vida dignament" i als treballadors tenir "tots els seus drets garantits". Per tot això, insisteixen a seguir reclamant que les administracions assumeixin "d'una vegada per totes" les seves responsabilitats davant una situació que "es repeteix any rere any". Així, exigeixen el compliment del Conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya, signat per sindicats i patronal, així com el respecte al marc jurídic internacional i nacional en matèria de drets humans als actors implicats. "És un deure i un dret que tenim com a ciutadanes i com a societat", asseguren, i "negar la realitat o mirar cap a un altra banda, no soluciona els problemes, els enquista i els fa més grans, com comprovem des de fa molts anys", conclouen.

Anar al contingut