Clam per la filla de 13 anys amb anorèxia: "Tinc por que mori per desídia del sistema"

Núria Busquet Molist té una filla de 13 anys a qui, a l'estiu, li van detectar un trastorn alimentari "que creiem que es va iniciar durant el confinament". "Va deixar de menjar a poc a poc fins que va arribar un moment que la restricció d'ingesta era molt exagerada", explica la Núria.

"Ens vam posar en contacte amb el CAP de Cardedeu per fer una primera visita i tenir un diagnòstic o que ens dirigissin a qui ens haguessin de dirigir. Ens van dir que ja ens trucarien i van trigar moltíssim a trucar-nos", es queixa.

Aleshores els van redirigir a l'ESMIC, el Centre de Salut Mental i Juvenil, que depèn de Sant Joan de Deu. "Al cap d'unes setmanes ens van trucar per donar-nos hora pel 20 d'octubre."

La mare relata que aleshores ja estaven molt preocupats perquè la nena havia deixat pràcticament de menjar i encara no l'havia vist cap metge: "No estava diagnosticada i pensàvem que arribar al 20 octubre era ser molt optimista."

Es van posar en contacte amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia i van anar a veure una psicòloga privada. Mentrestant, continuaven trucant al CAP i a l'ESMIC, demanant que avancessin la visita.

La van arribar a portar d'urgències a Sant Joan de Déu, on li van confirmar el diagnòstic del trastorn alimentari per anorèxia, però els van dir que esperessin la visita prevista pel 20 d'octubre. Era el 29 de setembre.

Al final li van avançar la visita un dia, el 19 d'octubre. "Ens va semblar que es reien de mi."

Aquell dia, el 19 d'octubre, la nena va ser visitada per una psiquiatra. "Era el primer metge de la sanitat pública que visitava la meva filla", s'exclama la Núria.

"La psiquiatra va escoltar-la i ens va dir que no podia fer ni gimnàs, ni res d'això, que havia d'estar tancada a casa i que ens trucarien per fer una visita amb la infermera, que és la que havia de fer el seguiment del trastorn."

La Núria afirma que van esperar una setmana i "ningú no ens va trucar". Segons explica, "em deien que estaven col·lapsades". El periple semblava no tenir fi.

"Anava passant el temps i cada cop estava pitjor, pràcticament no menjava i no es podia moure, anava per casa com un fantasma."

Aleshores, la família va trucar el CAP de Cardedeu i una infermera i la pediatra van gestionar un volant per anar a Sant Joan de Déu d'urgència. "Li van fer anàlisis, electrocardiogrames i tot, i ja se la van quedar perquè llavors ja pesava 33 quilos, quan ella n'hauria de pesar 47".

La nena va anar a un centre de dia i va estar ingressada, amb els pares al costat, en un hospital. Després va tornar al centre de dia. Ara fa una setmana i mitja i "tornem a estar igual", diu la Núria. "La nena menja batuts i a casa no menja".

Núria Busquet ha obert un fil a Twitter per denunciar el cas.

La meva filla gran va desenvolupar un trastorn alimentari arran del confinament de fa un any i la tortura que ens estan fent viure des de @catsalut és digna d'un fil. Començo👇:

— Núria Busquet Molist (@NuriaBusquet) March 29, 2021

Diu que, pel que li han dit psicòlegs i metges, "la meva filla necessitaria un ingrés de llarga durada que per una banda la renodrís i, de l'altra, li fes la teràpia que necessita". Es lamenta, però, que "això no existeix a la sanitat pública". La família ha consultat per fer un tractament a la sanitat privada, però asseguren que no poden pagar el 4.000 euros mensuals que els demanen.

"Hi ha moments de molta desesperació. És màxima quan els metges i la gent que la tracta, ens diuen obertament que el tractament que està rebent la meva filla és el que ens poden donar, però és insuficient."

Els instituts de secundària tenen una assegurança per casos d'aquest tipus que cobreix el 80% del tractament privat. Però l'assegurança només cobreix els alumnes a partir de 3r d'ESO.

"Tinc por que la meva filla es mori. Més que res, em fa por que es mori per desídia del sistema. L'anorèxia és molt complicada i costa molt de curar. Però em desespera que no tingui l'opció de rebre un tractament que la pugui ajudar més i no tinguem el diners per poder-hi accedir."

Els transtorns alimentaris creixen un 25%

La pandèmia ha impacta en la salut mental de joves i adolescents i ha fet créixer un 25% els trastorns de conducta alimentària.

La Covid, que ha desbordat el sistema sanitari públic, ha trasbalsat també l'atenció que reben aquests pacients.

El confinament, les escoles tancades, la falta d'exercici físic i l'augment de pantalles han estat un còctel perfecte que ha desencadenat trastorns entre els més joves.

Segons el director Salut Mental del Departament de Salut, Jordi Blanch, "després de l'estiu hi ha hagut, no només en trastorns de conducta alimentària, un increment de consultes també per conductes autolesives d'adolescents i això ha creat una certa pressió al sistema."

Aquesta pressió ha fet que, en alguns casos, el diagnòstic i l'entrada en el sistema per poder-se tractar s'hagin demorat més del desitjable.

Segons el director mèdic de l'Hospital Sant Joan de Déu, Miquel Pons, les pacients més joves "el millor és mantenir-les a prop de la seva estructura familiar, a prop de l'escola, a prop dels germans, els amics i amigues, per evitar iatrogènia, de conductes d'imitació de nenes més grans que puguin tenir la malaltia més estructurada".

A Sant Joan de Déu, l'augment dels trastorns alimentaris ha estat del 60%, amb pacients més greus i més joves. El tractament, en qualsevol cas, és llarg i complex i sovint requereix reingressos quan la situació s'agreuja.