Catalunya, tercera autonomia en aportació d'impostos i desena en recursos rebuts

Hisenda ja ha calculat els diners que ha de transferir a les autonomies, és a dir, la diferència entre les seves estimacions inicials, que ha anat abonant regularment en forma de bestretes, i el que realment s'ha ingressat en concepte d'impostos.

Catalunya és la tercera comunitat a aportar impostos, 2.757 euros per persona, i la desena en recursos rebuts, 2.468 euros.

Segons dades del Ministeri a les quals ha tingut accés TV3, la liquidació del model de finançament representaria 1.288 milions d'euros. Uns recursos que la Generalitat ja ha ingressat.

Actual model de finançament

Més enllà de la xifra total, les dades d'Hisenda mostren com les comunitats que més impostos ingressen hi surten perdent.

Des que es va posar en marxa l'actual model de finançament, l'any 2009, els contribuents catalans han estat sempre els tercers pel que fa als impostos que aporten, després de la Comunitat de Madrid i les Balears. I, a l'hora de redistribuir-los, sempre han passat a la part baixa de la llista.

De vegades, lleugerament per sobre de la mitjana, i d'altres, com aquest any, una mica per sota. En part, això s'explica pels recursos que es destinen a les comunitats menys afavorides, però no tot. Perquè algunes que ingressen molt acaben molt beneficiades, i d'altres més pobres, tot el contrari. Tampoc no es té en compte el nivell de preus, cosa que perjudica, entre altres, Catalunya.

Madrid, les Balears i Catalunya, amb una capacitat tributària de gairebé 2.800 euros per habitant, encapçalen el rànquing, seguides de Cantàbria, entre altres. A la cua hi figuren, per exemple, el País Valencià i Extremadura.

Però quan els impostos es redistribueixen, en funció dels criteris del model de finançament, la situació es capgira: Madrid passa a l'onzena posició, les Balears a la novena i Catalunya, com l'any passat, a la desena posició.

Cantàbria, tot i tenir una elevada capacitat tributària, encara millora la seva situació i passa a ser la més finançada. Tot el contrari que el País Valencià, que s'acaba situant en quinzè lloc, com la comunitat més mal finançada, poc més de 2.300 euros per habitant. Extremadura, en canvi, millora posicions i passa al cinquè lloc.

Modificar l'actual sistema de bestretes

Les comunitats amb un nivell de vida més alt volen aprofitar la reforma del model, ara caducat, perquè se les tingui en compte.

En el que hi ha consens generalitzat és en la necessitat de modificar l'actual sistema de bestretes, que impedeix ingressar el que pertoca fins dos anys després.

El govern espanyol fa una estimació de quant es recaptarà en un any i transfereix les bestretes en funció d'aquesta previsió. Però les previsions no s'han complert i la recaptació ha estat superior al que estava previst. I això ha fet que les autonomies haguessin d'esperar per rebre la diferència. Aquest any, a Catalunya, 1.288 milions d'euros.

Una quantitat gens menyspreable, sobretot ara, amb les limitacions dels comptes prorrogats, tant a Catalunya com a Madrid.