Canvis de comportament en plantes i animals per un febrer primaveral a Catalunya

La fenologia és la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles vitals dels sers vius. Podríem dir que investiga els canvis en el ritme de la natura. En relació amb les espècies del món vegetal, aquesta ciència observa si presenten modificacions, per exemple, en el moment en què floreixen, treuen fulla o maduren els fruits. Pel que fa al món animal, estudia si alteren comportaments o calendaris en les seves activitats, com ara migrar o hivernar.

En les darreres dècades, s'han recollit i analitzat sèries d'observacions i dades meteorològiques per mirar de treure'n conclusions. D'entrada, aquest hivern està sent un dels menys freds dels últims anys.

A Catalunya, en concret, l'estudi d'observacions fenològiques confirma canvis com que a la Ribera d'Ebre, actualment, els albercoquers han avançat un mes la floració i la maduració en comparació a principis dels 70 (una mitjana de sis dies d'avançament per dècada).

Enguany, durant els primers dies de febrer, a diferents indrets del territori català es van registrar valors superiors als 25 ºC, una situació atípica que s'ha repetit en altres punts de la península Ibèrica. A la Corunya va arribar als 16,1ºC; i als 14,4ºC, a Astúries.

Si ampliem la perspectiva a altres països, trobarem que la temperatura mitjana de l'hivern a Rússia ha augmentat entre 2 i 2,5 graus en els darrers 30 anys. O que a Oslo (Noruega) i Hèlsinki (Finlàndia) no els va nevar el gener. I és que el gener del 2020 hauria estat el gener més càlid d'Europa des que es tenen registres.

Ara com ara, aquest mes de febrer manté la tònica d'un hivern suau meteorològicament parlant (a València, fa tres setmanes fregaven els 28 graus).

Joan Pino, catedràtic d'Ecologia UAB i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), explica que les dades corroboren que el 2020, a Catalunya, estem vivint un hivern suau pel que fa a les temperatures, en la línia dels darrers anys. I afegeix que "estem registrant canvis en la fenologia de les espècies, tant pel que fa al seu comportament migratori -ens estan arribant en moments diferents dels que ens havien arribat històricament-,  i que estem també registrant canvis en les fases per les que passen determinats organismes com les plantes: la brustada, l'aparició de les flors, dels fruits... estan canviant notablement".

S'avança l'inici de la floració

Un dels canvis més visibles és l'avançament de l'inici de floració, en particular dels arbres fruiters. Segons Pino, "s'han detectat avançaments en el període de floració que arriben a ser fins i tot d'un mes (...). Els exemples més típics són els ametllers, pruneres o cirerers", de la família de les rosàcies.

En el cas dels arbres que formen boscos "s'observa que l'aparició de les fulles també s'ha avançat i que la caiguda de les fulles es retarda, de manera que el període vegetatiu dels arbres (el temps que mantenen les fulles) s'ha allargat", exposa el director del CREAF.

Canvis climatològics en zones de muntanya

D'altra banda, en zones de muntanya també estan canviant les condicions climatològiques. Sense anar gaire lluny, al Pirineu francès, els responsables de l'estació d'esquí del municipi de Mourtis, que és a gairebé 1.900 metres, han decidit tancar temporada. No fa prou fred, un fet que, si es repeteix els pròxims hiverns en indrets similars, podria afectar també la fauna de muntanya.

"És evident que tot aquest canvi climàtic té conseqüències sobre els organismes i sobre els ecosistemes", diu Pino.

"El fet que augmenti la temperatura comportarà canvis en la biodiveristat: les espècies d'ambients més freds migraran cap al nord o pujaran cap amunt a les muntanyes, i les espècies d'ambients càlids les substituiran en aquestes zones més baixes o més meridionals".

Entre les espècies que en puguin sortir més perjudicades, hi ha les de muntanya. Segons el catedràtic en Ecologia, "en algunes zones s'extingiran" i "podríem perdre poblacions de determinades espècies de muntanya en muntanyes aïllades -com és el cas del Montseny o del Prepirineu-, senzillament perquè les condicions ambientals que feien possible que aquella espècie visqués en aquelles muntanyes han desaparegut". Joan Pino raona que les espècies de muntanya només poden migrar cap amunt, i arriba un moment que s'acaba la muntanya".  

Els fenòlegs també assenyalen que, durant els hiverns freds, Catalunya acull grans quantitats d'espècies aquàtiques i marines procedents d'Europa central i septentrional, així com algunes del Mediterrani Oriental.

Tot i així, cada cop més algunes espècies modifiquen els seus hàbits i es detecten menys espècies rares o escasses, de distribució molt septentrional, que no arriben a baixar a les nostres latituds a causa de la benignitat de l'hivern als seus climes.

Efectes en pol·linitzadors com papallones o abelles

Tornant als arbres fruiters, Joan Pino vincula els canvis en la floració amb el del comportament de pol·linitzadors, com papallones o abelles:

"Si es produeixen canvis en el ritme d'aparició de les flors, és possible que els insectes no segueixin exactament aquests canvis, i aleshores se'ns pot produir un desacoblament, perquè en el moment que hi hagi les flors pot no haver-hi el punt màxim de pol·linitzadors... O que fins i tot algunes espècies de pol·linitzadors no hi siguin, i aquests desacoblaments poden tenir efectes importants, per exemple, en la producció de fruits".

Això passa amb els presseguers de l'Ordal, que ja estan florint. En dona testimoni Josep Ràfols, president de l'Associació Productors de Préssec d'Ordal, que afirma que la florida s'està avançant "entre 10 i 15 dies, varietat per varietat, en comparació a fa 40 anys".

De fet, Ràfols ja ha recomanat que les passejades que s'organitzen al municipi de Subirats, a l'Alt Penedès, per gaudir del paisatge florit es convoquin entre l'1 i el 8 de març, perquè serà els dies "de plena floració". L'any passat es van fer sobre el 20 de març.

La floració primerenca no afectarà la qualitat dels fruits, sosté Ràfols. Ara bé, recorda, "ara només haurem de patir per si ens fa una glaçada; només que ens faci -algun dia- unes quantes hores de fred en tenim prou com per perdre la collita. I pot fer glaçades fins a finals d'abril!". El temps dirà.