Brussel·les preveu recaptar 140.000 milions amb el seu pla de xoc energètic

Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha quantificat en 140.000 milions d'euros els diners que Brussel·les espera recaptar amb les mesures extraordinàries per frenar el cop de la crisi energètica i econòmica derivada de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. 

La limitació dels ingressos de les elèctriques i la taxa sobre els beneficis extraordinaris de les petrolieres són les dues mesures que ha defensat la presidenta de la Comissió Europea davant de l'Eurocambra, a Estrasburg, durant el discurs de l'Estat de la Unió. 

"La nostra proposta recaptarà més de 140.000 milions d'euros perquè els estats membres amorteixin el cop directament", ha afirmat, alhora que ha advertit que "milions d'europeus necessiten ajuda" en l'àmbit energètic. 

Von der Leyen ha remarcat que "les grans empreses de petroli, gas i carbó obtenen beneficis enormes. De manera que han de pagar una part justa, han de fer una contribució de crisi", ha argumentat. 

Empreses que es nodreixen de fonts d'energia com les renovables o les nuclears estan aconseguint beneficis "que mai havien somiat", ha afegit. 

Aquests diners --els 140.000 milions-- sortirien d'una taxa que haurien de pagar les empreses del sector pels beneficis extraordinaris d'aquest any i, sobretot, d'un topall que es posarà als ingressos de les empreses que produeixen energia més barata, com ara les renovables o les nuclears.

Aquesta recaptació permetrà als governs destinar més recursos per alleujar la factura energètica de les llars i les empreses.

Crida a l'estalvi d'energia

L'executiu comunitari demanarà als estats membres que redueixin un 10% el consum d'electricitat, i com a mínim un 5% en les hores amb més demanda.

Aquestes mesures s'acabaran notant a la butxaca del consumidor, afirma la presidenta de la CE:

"Vull que la nostra Unió agafi exemple de la seva gent. Reduir la demanda en hores punta farà que el subministrament duri més temps, i farà baixar els preus."

Von der Leyen ha cridat a fer els deures per reduir la dependència energètica de Moscou i ha reconegut que els pròxims mesos "no seran fàcils ni per a les famílies que estan patint per arribar a final de mes ni per a les empreses que afronten eleccions dures sobre el seu futur". 

Per això ha reivindicat unitat i fermesa en les mesures: 

"Ens posaran a prova aquells que volen explotar qualsevol divisió entre nosaltres. Això no és només una guerra de Rússia contra Ucraïna, és contra la nostra energia, la nostra economia, els nostres valors i el nostre futur."

Totes les mesures "temporals, d'urgència" s'acabaran de definir en una reunió dels ministres d'Energia de la UE prevista per al dia 30 de setembre.

Impuls a l'hidrogen i la lluita contra els incendis

La presidenta també ha anunciat la creació d'un Banc Europeu de l'Hidrogen, al qual es destinarà una inversió de 3.000 milions d'euros i que  busca reduir la dependència del gas. Haurà "'d'ajudar a garantir la compra d'hidrogen" i que al 2030 se'n produeixin 10 milions de tones cada any dins de la Unió.

Al juliol, la Comissió va aprovar un projecte de recerca al voltant d'aquesta energia, que és vista com l'esperança per descarbonitzar l'economia, amb 41 projectes repartits en 15 estats, entre els quals Espanya, Alemanya, França, Itàlia i Polònia. 

A banda, en el context de crisi climàtica, es vol ajudar a combatre millor els incendis amb la compra de més avions i helicòpters. 

Vestits amb els colors d'Ucraïna, però només les comissàries

Els europarlamentaris han ovacionat la primera dama ucraïnesa, Olena Zelenska, present a l'hemicicle. Davant d'ella, la dirigent alemanya s'ha declarat convençuda que "amb coratge i solidaritat, Rússia serà derrotada i Europa prevaldrà". 

En solidaritat amb Ucraïna, tant Von der Leyen com les comissàries europees --no pas els homes-- s'han vestit de color blau i groc, els de la bandera d'Ucraïna i de la UE. 

Brussel·les ha anunciat 100 milions d'euros d'ajuda per reconstruir les escoles destruïdes durant la guerra a Ucraïna. A més, ha xifrat en més de 19.000 milions d'euros els ajuts financers que la UE ha aportat fins ara al país envaït. 
 

Autocrítica per la relació amb Rússia

La presidenta de la CE ha manifestat que les sancions a Rússia "hi són per quedar-se" i ha fet autocrítica dient que haurien d'haver escoltat els països de l'Europa de l'Est i els bàltics, "que durant tants anys ens han dit que Putin no frenaria". 

Ha recordat la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 després de denunciar la guerra a Txetxènia, i "tots els periodistes que van exposar els seus crims i van pagar el preu últim de denunciar-lo".