Detall de la web de Boohoo, gegant de la venda per internet

Denúncies d'explotació laboral contra el gegant britànic de la moda Boohoo, que cau a la borsa

L'empresa diu que trencarà relacions amb els proveïdors que vulnerin el codi ètic

Sergi MuleroActualitzat

Boohoo, gegant britànic de la venda de moda per internet, està en el centre d'una polèmica arran del descobriment de pràctiques gens ètiques d'alguns dels seus proveïdors.

Un reporter del diari The Times es va infiltrar com a treballador en una fàbrica tèxtil de Leicester, al Regne Unit.

Li van dir que li pagarien menys de 4 euros l'hora, quan el mínim legal és d'uns 10 euros; el capatàs li va explicar obertament que en aquella planta s'explotava els treballadors.

La planta produeix peces de roba per a Boohoo.

A més, l'ONG britànica Labour behind the Label (Treball darrere l'Etiqueta) ha denunciat que plantes subministradores de Boohoo han continuat funcionant durant el confinament, sense mesures de seguretat contra la Covid-19 i fent treballar persones amb símptomes.

 

Cartell publicitari de Boohoo, al fons, al metro de Londres (Reuters/James Akena)


Matt Hancock, ministre britànic de Sanitat, ha anunciat que han obert una investigació i ha advertit que podrien tancar fàbriques.

"Estic molt preocupat per algunes pràctiques en fàbriques de Leicester. Hem mostrat que estem preparats per tancar empreses, si cal. Òbviament no volem fer-ho; la gran majoria d'empreses fan tot el que poden per continuar obertes de manera segura."


Després que les accions han caigut un 20 per cent, Boohoo ha dit que trencarà les relacions amb qualsevol proveïdor que hagi vulnerat el seu codi de conducta.

Es calcula que a l'àrea de Leicester --ara sotmesa novament a confinament a causa d'un rebrot de Covid-19-- hi ha més de 1.000 fàbriques i tallers tèxtils, amb treballadors, majoritàriament, de minories ètniques que s'han multiplicat arran de l'esclat de l'anomenada "fast fashion", la moda de consum ràpid a preus baixos.

Boohoo, que a la seva web diu "et portem més de cent productes diferents cada dia", ven per internet a 14 països europeus, 7 del Pròxim Orient, els EUA, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.

ARXIVAT A:
Drets laborals
Anar al contingut