Blix veu en l'anunci iraquià de destruir els míssils un pas important cap al desarmament real

L'Iraq ha acceptat en principi comencar a destruir a partir d'avui els míssils Al-Samud 2. Hans Blix, el cap dels inspectors de l'ONU, havia fet d'aquesta destrucció un element innegociable, ja que depassen l'abast permès per les Nacions Unides. Blix, que ha qualificat aquest anunci com un pas significatiu cap al desarmament total de l'Iraq, ha explicat que un equip dels inspectors tractarà amb oficials iraquians els detalls tècnics d'aquesta destrucció. Conscient que la destrucció d'aquests míssils donarà munició als partidaris de reforçar el procés d'inspeccions, la Casa Blanca hi ha continuat traient importància i ha assegurat que cada cop que Saddam Hussein està sota pressió es desarma només una mica i que, així, el rais juga al joc de l'engany. Però els aliats més fidels de Bush comencen a plantejar dubtes sobre una acció militar unilateral dels Estats Units. El primer ministre britànic, Tony Blair, ha dit que està apassionadament a favor que la crisi iraquiana es resolgui en el marc de les Nacions Unides. I el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha qualificat de nefasta una acció militar sense el consentiment de la comunitat internacional. Tot aquest impàs també complica els plans futurs de George Bush. En aquest sentit, les últimes enquestes publicades per la CNN i el diari "USA Today" indiquen que només el 47% dels nord-americans el reeligirien president dels Estats Units el 2004. En aquesta situació de pèrdua progressiva del suport dels nord-americans i amb un Consell de Seguretat contrari a l'ús de la força, Bush té dues alternatives: o es llança a un atac unilateral -avui ha sortit un nou portaavions, el sisè, cap al Golf- o accepta la potenciació de les inspeccions, cosa que sembla poc probable. LA SEGONA RESOLUCIÓ, LLUNY D'ACONSEGUIR ELS VOTS NECESSARIS En aquest moment, i a l'espera del nou informe que els inspectors presentaran el dia 7 de març, la diplomàcia nord-americana està lluny d'aconseguir els nou vots necessaris per aprovar una segona resolució al Consell de Seguretat. Qui ha decantat la balança en contra la resolució han estat els dos membres no permaments llatinoamericans. Els ambaixadors de Xile i Mèxic han anunciat que aposten per una sortida pacífica a la crisi de l'Iraq. Per aprovar una resolució al Consell de Seguretat es necessiten nou vots. Si la votació és fes avui, França, Rússia, la Xina, Alemanya, Síria, i ara Mèxic i Xile, s'abstindrien o s'hi pronunciarien en contra. En total sumarien set vots, suficients perquè els partidaris de la resolució no arribessin a nou. Aquests partidaris obtindrien, per tant, només vuit vots, suposant que el Pakistan, Guinea, el Camerun, Angola i i Bulgària se sumessin a la resolució que han presentat Espanya, el Regne Unit i els Estats Units. Les dificultats per a Washington no s'acaben aquí. Rússia, un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, ha recordat avui que pot exercir el seu dret de veto. Amb aquest panorama, els Estats Units necessitaran temps i paciència si volen que el Consell de Seguretat els aprovi aquesta segona resolució.