Barra lliure en la despesa pública de les administracions per combatre la coronacrisi?

Si no fos per la Covid, la ministra d'Hisenda hauria pogut presentar aquest dimecres al Congrés el seu projecte de pressupostos per a l'any que ve. El 30 de setembre acaba el termini legal per fer-ho i, tret d'algunes excepcions dels darrers anys, s'ha anat fent així,

Però María Jesús Montero ha comparegut per anunciar una altra cosa: que les regles fiscals queden suspeses durant dos anys. Dit d'una altra manera, que hi haurà barra lliure en la despesa pública aquest any i el que ve.

Què vol dir exactament això? Doncs que no hi haurà límits de dèficit i les administracions (autonomies, diputacions, ajuntaments i la mateixa administració central) podran gastar el que considerin necessari per fer front a la Covid i ajudar els ciutadans i les empreses a combatre les seves conseqüències i també per fer front el deute que han demanar per finançar els números vermells.

Què passa amb els romanents?

La decisió té un impacte especial en els ajuntaments, que podran fer servir els romanents de tresoreria (els diners que tenien als comptes sense poder-los gastar perquè la llei els ho impedia) durant aquests dos anys.

Per als que no en tenen, el govern espanyol prepara un decret llei que permeti actualitzar les bestretes que els transfereix, així com un fons específic per a ells.

De moment, la suspensió de les regles fiscals ajuda a apaivagar una polèmica que s'ha arrossegat tot l'estiu i que li va costar a la ministra perdre al congrés la votació sobre la seva proposta per fer servir els romanents. Una proposta que ella mateixa ha definit com a" imaginativa" i amb la qual volia esquivar les traves legals perquè els ajuntaments fessin servir els diners que tenen acumulats als comptes, uns 14.000 milions a tot Espanya.

Respir per a les autonomies

A l'espera de saber la lletra petita d'aquestes mesures, que es debatran a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que s'ha convocat per a dilluns, les comunitats autònomes tindran el marge que demanaven per lluitar contra la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials.

Al Consell de dilluns discutiran com es farà, si simplement augmentant el dèficit o bé amb transferències de l'Estat. Segons Montero, podria tractar-se d'una combinació de les dues vies.

De moment ha assegurat que disposaran dels mateixos recursos que aquest any, tot i la baixada de la recaptació, que no tindran en compte a l'hora de transferir les bestretes. A l'espera de saber la lletra petita, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat que la modificació del dèficit "és de justícia".

Per què ara?

La suspensió de les regles fiscals s'ajusta al criteri de la Unió Europea, que ja al març va activar la clàusula de salvaguarda que deixa en suspens la senda de consolidació (les previsions de reducció del dèficit i el deute) pactada abans de la crisi de la Covid. Ara, al setembre, la Comissió ha comunicat que aquesta clàusula es mantindrà activa durant el 2021 i, per això, el ministeri ha pres ara aquesta decisió.

A les portes de la presentació dels pressupostos, tot plegat facilita l'inici de la seva tramitació, ja que el sostre de despesa ja no s'haurà de votar.

El dèficit ja no és la prioritat

Els objectius d'estabilitat i deute, així com la regla de despesa, queden suspesos durant dos anys, però la ministra d'Hisenda ha deixat clar que el compromís amb l'estabilitat pressupostària es manté i, per tant, el camí de reducció del dèficit s'haurà de reprendre durant els pròxims anys.

Les administracions podran gastar el que consideren necessari, però de manera "raonable". I el ministeri en farà un seguiment. Vetllarà també perquè les administracions paguin a temps els proveïdors i, fins i tot, en redueixin els terminis.

El dèficit deixa de ser el principal maldecap de les administracions. Però no és un adeu, sinó un fins ara.