El president, Pere Aragonès, acompanyat de Laura Borràs i Ada Colau en l'ofrena a Companys al castell de Montjuïc

Aragonès diu que els "atacs" continuen quan fa 81 anys de l'afusellament de Companys

L'endemà de l'embargament del Tribunal de Comptes, l'independentisme denuncia la persecució dels poders de l'Estat

Actualitzat

La decisió del Tribunal de Comptes de no acceptar l'aval de l'Institut Català de Finances pels encausats pel procés ha centrat una bona part dels discursos dels líders polítics que han participat en la commemoració del 81è aniversari de l'afusellament del president Companys.

El primer dels homenatges s'ha fet al fossat de Sant Eulàlia, del castell de Montjuïc, a Barcelona, el lloc on el van assassinar.

S'ha fet una ofrena conjunta de les principals institucions del país amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Els actes d'homenatge han continuat a la tomba de Lluís Companys, al fossar de la Pedrera. El govern de la Generalitat, la mesa del Parlament, l'Ajuntament de Barcelona i diferents formacions polítiques i entitats també hi han fet ofrenes.

Amb el seu discurs, Pere Aragonès ha avisat que els "motius de fons" que van portar el feixisme a atacar les institucions catalanes i afusellar el president Lluís Companys encara continuen avui, amb els "atacs" contra Catalunya i contra qui en vol la màxima llibertat i justícia social.

El president Pere Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i la consellera de Presidència Laura Vilagrà a l'ofrena floral a la tomba de Lluís Companys (ACN/Blanca Blay)

El president també ha afirmat que la "cadena històrica institucional" aguanta des de l'afusellament fins avui dia, 81 anys després. El president ha apuntat que Espanya ha intentat la "repressió" amb "diferents onades", i n'ha posat com a exemple la sentència del Tribunal de Comptes.

Aragonès ha aprofitat per tornar a demanar una llei d'amnistia per posar "fi" a tota la "repressió" que afecta tant les persones vinculades a l'acció exterior del govern, com a la resta de represaliades a l'exili o també a l'interior.

Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha advertit que si, amb l'assassinat de Lluís Companys, Espanya s'endinsava ara fa 81 anys en la "negra nit del feixisme i la dictadura", el país persevera a "no voler ser un Estat de ple dret", després de la sentència del Tribunal de Comptes.

La Mesa del Parlament, encapçalada per la presidenta Laura Borràs, a l'ofrena floral a la tomba de Lluís Companys (ACN/Blanca Blay)

En la seva intervenció després de l'ofrena floral a la tomba de Companys, Borràs ha criticat que el tribunal no accepti uns avals "perfectament legals". "La repressió continua ben viva", ha dit. La presidenta del Parlament ha aprofitat per reivindicar que Companys va ser el primer president del Parlament recuperat.

També el PSC i els Comuns han fet referència a la decisió d'aquest dijous del Tribunal de Comptes. Mentre que Illa ha considerat que el decret sobre els avals era "ajustat a dret", però demana respectar la decisió, els Comuns s'han compromès a impulsar "una reforma a fons" del Tribunal.

Per a la CUP, el millor memorial i homenatge als republicans és mantenir avui la lluita.

Des de l'ANC han denunciat que l'Estat "no afusella els dissidents, però continua requisant béns sense judicis" i Òmnium ha recordat que Espanya encara no ha anul·lat el judici de Companys ni s'ha disculpat pel seu assassinat.

Marxa de torxes a primera hora del matí

La commemoració de l'assassinat de Companys ha arrencat a primera hora del matí amb la marxa de torxes que organitza Esquerra Republicana. Han sortit a les 6 del matí --hora que es va afusellar l'expresident-- des de l'entrada principal del castell de Montjuïc, per acabar al fossat de Santa Eulàlia, lloc on el van matar.

La marxa de torxes s'ha recuperat aquest any, després que el 2020 no es pogués fer per la pandèmia. Entre els assistents, destacats dirigents d'Esquerra, com Gerard Gómez del Moral i Raül Romeva, que ha recordat que als líders del procés els van jutjar a la mateixa sala que Companys i que "fa 40 anys ens haurien condemnat a mort".

ARXIVAT A:
Memòria històrica FranquismeProcés català
Anar al contingut