El Tribunal de Comptes tomba els avals de la Generalitat per l'acció exterior del procés

El Tribunal de Comptes ha rebutjat els avals proposats per la Generalitat per fer front al pagament dels 5,4 milions d'euros que reclama per les despeses en la promoció del procés a l'estranger.

La instructora de l'expedient al Tribunal de Comptes considera que aquesta fórmula no pot ser acceptada, perquè l'administració catalana no empara actuacions irregulars de responsables públics quan tenen coneixement que una despesa és improcedent:

"La delegada instructora ha acordat no admetre els avals garantits amb fons públics emesos per l'Institut Català de Finances, al no emparar les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu."

5,4 milions d'euros

El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d'euros a membres dels governs de Mas i Puigdemont per la promoció de l'independentisme a l'estranger.

Són els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més del vicepresident Oriol Junqueras i 3 consellers: Raül Romeva, Andreu Mas-Colell i Francesc Homs.

Hi ha també 8 secretaris generals, 2 interventors generals, 12 exdelegats a l'estranger i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo.

Termini vençut "en excés"

Amb aquesta decisió, la instructora obre el procediment per cobrar o embargar els diners que reclama als acusats per les "presumptes responsabilitats comptables":

"Com que ha vençut en excés el termini atorgat per dipositar o fiançar les presumptes responsabilitats comptables, procedeix l'embargament dels béns i drets de les persones que, havent estat declarades presumptes responsables comptables, van aportar els referits avals."

El primer termini: 15 dies per pagar

La reclamació dels 5,4 milions es va saber a finals de juny. Llavors el Tribunal de Comptes va rebutjar totes les al·legacions presentades, i va donar un termini de 15 dies per pagar els diners.

Una setmana després el govern va aprovar un Fons Complementari de Riscos per cobrir la protecció dels treballadors públics en exercici, però li va costar molt trobar una entitat financera que ho cobrís.

A mitjans de juliol el Tribunal de Comptes es va negar a prorrogar el termini, i finalment es va fer càrrec de l'aval en solitari l'Institut Català de Finances, l'ICF.

Tres dimissions a l'ICF

Va ser dies complicats per al govern de la Generalitat, davant les reticències a donar el vistiplau a la fórmula ideada pel conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró.

En el procés tres membres de la junta de govern de l'ICF van dimitir, perquè no van voler validar-la, i finalment es van tirar endavant els avals, als quals es van acollir 29 dels 34 acusats.

Ja llavors el Tribunal de Comptes va expressar reticències a la fórmula, i va consultar l'Advocacia de l'Estat, que va rebutjar pronunciar-se perquè és part implicada en el procés.

Justament aquest dijous, el PSOE i el PP han anunciat un acord per desencallar la renovació de diversos òrgans, entre els quals s'inclou el Tribunal de Comptes. Els consellers d'aquest ens s'havien d'haver canviat al juliol.

Els 12 consellers que formen el Tribunal han de ser elegits pel Congrés i el Senat per una majoria de tres cinquenes parts, que en el cas del Congrés són 210 diputats.

Reaccions dels afectats

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que el Tribunal de Comptes continua amb "la venjança de la causa general" intentant "arruïnar les famílies dels represaliats". En un missatge a Twitter, ha assegurat que l'organisme està "polititzat i capturat pel PP" i ha assegurat que el govern defensarà "la legalitat de l'aval i la professionalitat dels servidors públics afectats":

El Tribunal de Cuentas, polititzat i capturat pel PP, continua la venjança de la causa general, ara intentant arruïnar a les famílies dels represaliats. Defensarem la legalitat de l'aval i la professionalitat dels servidors públics afectats.

— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) October 14, 2021

Per la seva banda, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha qualificat la resolució del Tribunal de Comptes (TC) com una "decisió política amb ànim de venjança". Giró ja ha anunciat que el govern hi presentarà recurs, perquè els avals presentats per la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances (ICF) són "plenament vigents i legals". 

En un tuit, Oriol Junqueras ha dit que la persecució contra l'independentisme continua:  "Ara, embargant-nos fins i tot, les cases on viuen els nostres fills", ha escrit.

Dos anys després de la sentència, la persecució contra l'independentisme persisteix i s'intensifica. Ara, embargant-nos, fins i tot, les cases on viuen els nostres fills. Però no ens faran defallir. Avui més que mai: amnistia, referèndum, independència. Fins a la victòria! https://t.co/0wb6t6JVLJ

— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) October 14, 2021

Per la seva banda, Artur Mas ha comparegut aquesta tarda per assegurar que la decisió del Tribunal de Comptes el situa a nivell personal en el pitjor dels escenaris, i ha denunciat indefensió i arbitrarietat:

"Indefensió total i arbitratrietat manifesta. I no és el primer cop, per fer allò que feien totes les autonomies a l'estat espanyol i que la Generalitat havia fet sistemàticament des de l'any 1980. Ara es dediquen a voler simplement arruïnar determinades persones i famílies compromeses amb uns ideals i uns objectius."

Mas ja ha presentat la seva vivenda per a cobrir la fiança exigida pel Tribunal de Comptes espanyol, però fins i tot així, tem que li embargaran.