"Aquí, després, jo": per què Franco va acabar enterrat al Valle de los Caídos
El dictador Francisco Franco alçant el braç durant una desfilada militar
Madrid

"Després, aquí, jo": per què Franco va acabar enterrat al Valle de los Caídos

A la basílica del monument franquista encara hi ha la tomba de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange

Josep Maria CampsActualitzat

El Valle de los Caídos va ser un projecte personal de Francisco Franco i va anunciar-ne la construcció l'1 d'abril del 1939, just al final de la guerra civil.

Va escollir la vall de Cuelgamuros, al terme municipal de San Lorenzo de El Escorial, els treballs de construcció van començar el 1940 i es van allargar 18 anys.


El van construir sobretot presos polítics i es va inaugurar oficialment l'1 d'abril del 1959, vint anys exactes després de l'anunci fet per Franco.

De la "gloriosa croada" a la "germandat entre espanyols"

La intenció inicial del dictador era que fos un monument per homenatjar els "caiguts" en la seva "gloriosa croada", però el 1957 va decidir modificar aquesta definició.


La nova es va centrar en "el sentit d'unitat i germandat entre els espanyols", i per això va ordenar que hi portessin morts dels dos bàndols de la guerra civil.

Es calcula que hi ha enterrades les restes de gairebé 34.000 persones.

La tomba de Franco


A Franco l'hi van enterrar el 23 de novembre del 1975, tres dies després de la seva mort. El van posar al nínxol que l'arquitecte del Valle de los Caídos li havia reservat.

Segons aquest arquitecte, Diego Méndez, Franco volia que s'hi enterrés José Antonio Primo de Rivera, i va ser decisió seva reservar espai per a un altre nínxol a la basílica.

Méndez era el col·laborador de Pedro Muguruza, l'arquitecte que va rebre l'encàrrec inicialment, però va ser ell el que va donar forma definitiva al monument.

Partidaris de Francisco Franco, el juliol al Valle de los Caídos (Reuters)


"Méndez, i després, aquí, jo"

El diari ABC, que ha recuperat una entrevista feta el 1975 a Méndez, assegura que Franco mai va demanar públicament ser enterrat al Valle de los Caídos.

Segons va afirmar l'arquitecte en aquesta entrevista, el dictador només l'hi va dir a ell:

"El dia que es va inaugurar la tomba de José Antonio, Franco em va portar passejant fins al presbiteri i em va dir: "Méndez, i després, aquí, jo."

Un desig poc explícit

Abans d'això, Méndez mateix ja havia previst fer-hi més nínxols, i li va explicar a Franco, però aquest no va respondre:

"En una ocasió li vaig dir: "He construït la sepultura de José Antonio i tinc projecte de fer-ne dues més, per si fossin necessàries per a algú."

Aquest algú era el mateix Franco i la seva dona, Carmen Polo, però Méndez va assegurar que el dictador mai més va manifestar el desig de ser enterrat allà.


Segons Méndez, molts anys després en va parlar amb el president del govern, l'almirant Luis Carrero Blanco, però ningú va gosar preguntar-li directament a Franco:

"Nosaltres no ens vam atrevir a dir-li-ho. Vaig parlar amb Carrero Blanco, però no li diríem: "General, vol que l'enterrem aquí?"

Encara hi ha Primo de Rivera

Aquest dijous n'han tret la mòmia de Francisco Franco, però encara hi ha les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera.

El cadàver d'aquest, executat pels republicans el 20 de novembre del 1936, el van portar just tres anys després al monestir de San Lorenzo de El Escorial.

El van transportar des d'Alacant a peu, i van trigar 10 dies. Gairebé 20 anys després, el 30 d'abril del 1959, i també a peu, el van instal·lar al Valle de los Caídos.

I encara hi és, enterrat a la basílica en un nínxol a terra molt a prop del que aquest dijous n'han tret les restes de Franco.

El fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera

ARXIVAT A:
Memòria històrica Francisco Franco
Anar al contingut