Així és l'interior de la Gran Piràmide de Gizeh: una visita virtual sense moure's de casa
El projecte 3D de la Universitat de Harvard i el Ministeri de Turisme i Antiguitats d'Egipte també permet visitar altres monuments
La piràmide de Kheops, coneguda també com la Gran Piràmide de Gizeh, ja es pot visitar sense sortir de casa.
Ens podem endinsar per les rampes i els passadissos fins a la cambra sepulcral de Kheops. També podem visitar la gran galeria, l'anomenada cambra de la reina, i baixar fins a la cambra inferior, excavada en el subsol de la piràmide.
La Gran Piràmide de Gizeh, situada al costat de les de piràmides de Kefren i de Micerí, als afores del Caire, és l'única de les set meravelles del món antic que es conserva.
És un dels monuments més visitats del món, malgrat que l'estretor dels seus espais interiors pot dissuadir les persones que puguin patir claustrofòbia.
La visita virtual de la Gran Piràmide, és possible gràcies a la col·laboració entre la Universitat de Harvard, als Estats Units, i el Ministeri de Turisme i Antiguitats d'Egipte.
A banda de la Gran Piràmide, aquest projecte de tecnologia 3D també permet visitar altres importants monuments, com algunes tombes de reines, també a Gizeh, i la tomba de Tutankamon, a la Vall dels Reis, descoberta ara fa cent anys per Howard Carter.
Reivindicació de la contribució egípcia
Coincidint amb aquest centenari, a Egipte, augmenten les veus que reivindiquen la contribució d'alguns egipcis en les descobertes fetes per arqueòlegs com Carter o François Champollion, desxifrador de la pedra de Rosetta.
"Els egipcis han quedat a l'ombra, anònims i transparents en el relat de la seva història", explica l'egiptòloga britànica Christina Riggs, de la Universitat de Durham, al Regne Unit, en declaracions a l'agència AFP.
"Han estat oblidats", lamenta Abdel Hamid Daramalli, cap d'excavacions a la necròpolis de Qurna.
"És com si ningú hagués intentat comprendre l'antic Egipte abans" de Champollion", afegeix Heba Abdel Gawad, especialista en patrimoni egipci.
Un exemple molt clar és el cas de l'egipci que apareix al costat de Carter en algunes fotografies, que no està documentat si és Hussein Abou Awad o bé Hussein Ahmed Saïd, dos dels homes que van treballar amb l'arqueòleg durant una dècada.
La reivindicació dels noms de les persones que van fer possibles descobertes de primer ordre se suma, doncs, a la del retorn de peces exposades en museus europeus, Que Abdel Gawad qualifica de "botí de guerra" obtingut sovint de manera il·legal durant un període colonial.
- ARXIVAT A:
- EgipteArqueologia
