Un jove juga a videojocs
Tancar-se a l'habitació per jugar a videojocs pot ser un refugi per al patiment emocional d'alguns adolescents (iStock)

Adolescents i addicció a les pantalles: quins senyals poden indicar que hi ha un problema

Un documental emès a "Sense ficció" ha desencadenat "desenes i desenes" de trucades per demanar ajuda per casos d'addició a les pantalles

RedaccióActualitzat

La setmana passada TV3 va emetre el documental de "Sense ficció" "Solitud, la pandèmia de l'era digital" i s'ha desencadenat una allau de testimonis i peticions d'atenció personalitzada. El documental exposa diversos casos de joves que s'han reclòs a la seva habitació i tenen addiccions a internet, als videojocs i a les xarxes.

Dos dels experts que ja apareixien al documental, els doctors Montse Pàmies i Marc Dangerfield, han confirmat al programa "Els matins de TV3" que han registrat "desenes i desenes de trucades" que demanaven ajuda. També hi ha hagut moltes peticions que s'han adreçat directament a TV3.

Mark Dangerfield, cap de Psicòlegs de la Fundació Vidal i Barraquer, ha detallat quin són els senyals que poden suposar un motiu d'alarma. No es tracta tant d'una quantitat de temps concret que es dediqui a jugar a videojocs o a fer altres activitats en línia. És més una qüestió d'actitud quotidiana.

"Que l'adolescent deixi de voler veure els amics, estigui apàtic i entri en una fase de replegament social", ha aclarit. "A l'adolescència les relacions amb els iguals són molt més importants que les relacions a casa. Si el jove s'aïlla i es desconnecta, ens ha de preocupar."

També pot ser un mal auguri que "faci canvis que ens sobtin i que baixi el rendiment en els estudis". Ha afegit que cal estar especialment atents en el moment "del pas a la secundària", quan poden aflorar alguns trastorns mentals greus.

"Crec que és possible que es reenganxi a la vida"

El programa "Els matins" també s'ha fet ressò del cas de Lola Martul, la mare d'un adolescent que havia estat tancat a l'habitació durant mig any. Ara n'ha aconseguit sortir.

Tot es va iniciar a partir d'un dol familiar: "A l'estiu vam anar de vacances i només volia estar-se a casa". Un cop van tornar a la rutina, havia de començar l'etapa de l'institut, però li costava molt anar-hi fins que es va acabar tancant a l'habitació.

Tot "va millorar amb un equip d'atenció a domicili". Ara "ja estem al final, i crec que és possible que es reenganxi a la vida".
 

Interès de les famílies en l'atenció domiciliària

Dangerfield ha explicat que les famílies que s'hi han posat en contacte aquesta setmana els han demanat, sobretot, entrar dins del programa de servei a domicili. Un recurs que apareix al documental. "Es tracta d'atendre'ls allà on acceptin veure'ns", ha afirmat.

Es tracta de joves que "viuen aïllats i molt desconfiats; el que fan és replegar-se i buscar la seguretat de l'habitació". Ha dit que "malauradament" des de la xarxa pública no es poden assumir" totes les demandes d'ajuda.

Aquest servei a domicili en concret, que van arrencar el 2017, té capacitat per a uns 25 pacients. Es va posar en marxa "perquè vam constatar que hi havia patologies greus que no ens arribaven a l'hospital".


Equips guia de salut mental al carrer

Montse Pàmies, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil del Parc Taulí, ha dit que en aquest hospital públic de Sabadell també tenen "llista d'espera, sobretot des de la pandèmia", per a casos similars.

Ha explicat que els programes d'atenció a domicili s'ha anat incrementant al llarg del temps i ha posat en valor la creació dels set equips guia en salut mental que "fan feina al carrer a tot Catalunya" des de fa quatre mesos.

Segons Pàmies, "tenim un ventall molt diferent de situacions en les quals el resultat final és tancar-se a casa i enganxar-se a internet o als videojocs".

Els equips de salut mental creixen en nous professionals, però no hi ha prou psicòlegs i psiquiatres infantils. Aquesta ràtio és "baixa, comparada amb Europa". Per Pàmies, la sanitat pública "ha fet un esforç d'inversió i n'hauria de fer més per evitar que la gent hagi d'anar a l'atenció privada".

Ara els esforços es dirigeixen a malalties greus com els trastorns bipolars o l'esquizofrènia, però caldria "una xarxa més àmplia per atendre casos més lleus i fer prevenció". Segons Pàmies, seria una gran inversió perquè "un absentisme escolar es pot traduir en fracàs laboral i tot plegat surt més car a la societat".


Incloure els més menuts per fer prevenció

Els dos doctors també han remarcat que "la franja d'edat de 0 a 5 anys no està inclosa a Salut", sinó que depèn de Benestar i Família. Voldrien poder-se'n fer càrrec, perquè "és una etapa important, on més prevenció es pot fer i més observació de relacions i dinàmiques familiars".

Segons la doctora Pàmies, no s'ha de demonitzar internet ni els videojocs. Ha afirmat: "Sóc optimista amb aquesta generació. La gran majoria sabrà trobar un equilibri de comunicació i relació amb les xarxes i la vida personal."

Un 40% de joves se senten sols

El "Sense ficció" dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis narra com centenars d'adolescents es tanquen a la seva habitació durant mesos o fins i tot anys, enganxats a les xarxes. Estan sols i no se senten capaços d'enfrontar-se a l'entorn social, i alguns d'ells ja tenien patologies de base. A més, un 40% dels joves catalans diuen que se senten sols.

Segons un estudi d'Unicef, a l'Estat espanyol un de cada tres adolescents fa un ús problemàtic d'internet i un de cada cinc podria estar enganxat als videojocs, segons un informe elaborat amb una mostra de més de 50.000 estudiants d'ESO.

ARXIVAT A:
Salut MentalVideojocsXarxes socials
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut