Aconsegueixen regenerar tendons i lligaments amb cèl·lules mare

L'equip de l'Institut de Teràpia Regenerativa Tissular, amb seu al Centre Mèdic Teknon de Barcelona, ha aconseguit regenerar teixits de tendons i lligaments amb cèl·lules mare, amb èxit en el 100% dels pacients. Molts d'ells són esportistes d'elit que, gràcies a la intervenció, han pogut tornar abans a la competició.

Per a fer-ho, els metges extreuen sang del moll de l'os de la pelvis del pacient, un lloc que permet recuperar-se més ràpidament que extreure'n del greix.

A la sang es busquen les cèl·lules mare mesenquimàtiques. "Amb aquesta mostra hi ha molt poques cèl·lules del tipus que busquem i, a més, estan adormides, en estat letàrgic" explica el director científic Institut Teràpia Regenerativa Tissular, Lluís Orozco Delcós.

Es tracta d'una intervenció ambulatòria on el pacient només està sedat. Un cop extretes, les cèl·lules s'envien a un laboratori on les aïllen, activen i les multipliquen.

Dels centenars que se n'extreuen n'han d'aconseguir un nombre determinat i molt elevat perquè "si en posem poques potser no farà un efecte i si en posem moltes, potser tampoc" afegeix Orozco Delcós.

El director mèdic del centre, Robert Soler Rich, explica que "dins d'un genoll hi posen 40 milions de cèl·lules i dins d'un tendó, 20."

Al cap de tres setmanes tornen a citar el pacient. Ara ja amb les seves cèl·lules -amb la quantitat que han demostrat que és segura i eficaç- convertides en un medicament que li infiltren a la lesió.

Resultats excel·lents

El resultat és molt satisfactori, explica Soler Rich: "hi ha una regeneració progressiva que arriba a ser total i absoluta. Portem 200 tendons amb un èxit en el 100% dels casos, tant pel dolor com per la regeneració; és un canvi de paradigma".

Amb aquesta tècnica, a l'Institut de Teràpia Regenerativa Tissular han regenerat diferents teixits, com els de cartílag, os o disc vertebral. Però els millors resultats són amb els tendons.

Un estudi amb una vintena d'esportistes

Han publicat un assaig a la revista "Orthopaedic Journal of Sports Medicine", en el qual van participar 20 pacients d'entre 18 i 48 anys afectats per una lesió crònica de més de 3 mil·límetres del tendó rotular. Tots ells practicaven esport de manera habitual i cap no havia respost als tractaments conservadors habituals.

Els pacients es van dividir en dos grups amb deu participants cadascun. Al primer se li van aplicar 20 milions de cèl·lules mare mesenquimàtiques obtingudes de la mateixa medul·la òssia i cultivades al laboratori.

El segon grup es va tractar amb una solució de plasma ric en plaquetes (PRP), és a dir, es va obtenir sang perifèrica que es va centrifugar i es va aplicar seguint el mateix procediment.

Els pacients del primer grup van mostrar una regeneració evident del tendó immediata, mentre que els del segon només van aconseguir reduir les molèsties de dolor, sense que el tendó evolucionés.

Tanmateix, no tothom és candidat a aquesta intervenció, cal tenir teixit per poder-se regenerar. Fins ara, la majoria dels pacients han estat esportistes professionals o amateurs, que en pocs mesos han pogut tornar a competir.
 

Lesions més freqüents amb l'edat

Les lesions de tendons o lligaments són molt habituals en la pràctica de l'esport i augmenten amb l'edat.

En Lluís Marsà Garcia ha jugat tota la vida a tenis. Convivia amb el dolor als dos tendons d'Aquil·les, perquè hi tenia ruptures parcials i desfilats. Malgrat la rehabilitació, no millorava prou i va estar patint "10 o 12 anys amb períodes de no poder jugar o jugar poc, i s'anava agreujant".

Ara, amb 83 anys, torna a jugar quatre o cinc partits individuals cada setmana "amb dolor zero". I ho explica així: "Tinc un tendó pràcticament com el d'un nano, perquè estic jugant cada setmana i amb força intensitat, malgrat l'edat que tinc".

La Marta Costa Moreno tenia un dels tendons d'Aquil·les "que semblava una tenda de campanya, segons em deia el metge". No era conseqüència d'una lesió esportiva, però era molt invalidant: "va arribar un moment que era tal el dolor que no podia ni caminar".

En canvi, de la intervenció va sortir-ne caminant "i al cap de tres mesos ja no tenia gens de dolor."
 

De moment, només a la sanitat privada

De moment, el tractament només l'ofereix la sanitat privada, però esperen que, gràcies als bons resultats obtinguts, a la llarga es pugui incorporar a la sanitat pública.

Actualment costa entre 7.000 i 10.000 euros. Per ara encara han de demanar autorització per fer cadascuna de les intervencions, però creuen que, amb l'evidència que han generat, aviat tindran permís de l'Agència Espanyola de Medicaments, perquè es faci en altres centres sota la seva supervisió.

En un futur confien que també s'inclourà a la sanitat pública perquè creuen que és efectiva en determinats casos.