Ciberpolèmica catalana sobre l'activista detinguda a Israel

La detenció i posada en llibertat de la jove activista Ariadna Jové ha suscitat un incident en el ciberactivisme polític català, que ha anat agafant una certa dimensió les últimes vint-i-quatre hores i que fa poca estona ha acabat als Jutjats de Barcelona, amb una denúncia que un militant de Convergència Democràtica ha interposat contra el director de l'Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, i contra el representant del mitjà digital Directe.cat, Joan Puig, exdiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats.
janquim / internet

Ciberpolèmica catalana sobre l'activista detinguda a Israel

La detenció i posada en llibertat de la jove activista Ariadna Jové ha suscitat un incident en el ciberactivisme polític català, que ha anat agafant una certa dimensió les últimes vint-i-quatre hores i que fa poca estona ha acabat als Jutjats de Barcelona, amb una denúncia que un militant de Convergència Democràtica ha interposat contra el director de l'Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, i contra el representant del mitjà digital Directe.cat, Joan Puig, exdiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats.
Actualitzat
Tot ha començat amb un missatge a Twitter que deia: "No volem que Israel deporti Ariadna Jové Martí, volem que l'empresoni per col·laborar en activitats de suport al terrorisme." El missatge provenia de Ruben Novoa, ciberactivista reconegut a la xarxa i militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), però sense cap responsabilitat interna ni càrrecs institucionals.

El mateix activista ha emès un altre missatge, aquesta vegada en anglès i en un to més irònic, en què suggeria que la jove fos enviada a escombrar la sorra del desert del Golan. Aquest missatge, que no podia excedir dels 140 caràcters, acabava amb un "hehe", una indicació en el codi dels missatges breus que permetia sobreentendre alguna cosa com ara "ho dic de broma". Però el cas de Paul Chambers (jove britànic detingut per un comentari a Twitter que la policia va entendre com una amenaça contra un aeroport) ja ha posat en relleu que les bromes en un lloc públic com Twitter no sempre són ben rebudes.

Novoa ha protegit el seu compte a Twitter, una opció d'aquest servei que permet decidir si els missatges d'una persona són de caràcter públic o si només hi accedeixen contactes seleccionats. L'adopció d'aquesta mesura evidencia que el control de la privacitat a les xarxes esdevé una qüestió de primera magnitud.

Furgant en el passat

Però abans d'aquesta restricció, la polèmica s'ha encès i ha traspassat la frontera de Twitter. Dos mitjans digitals hi han dedicat peces d'informació, amb un comportament que ha merescut crítiques severes. Mentre Eldebat.cat atribuïa a Novoa unes responsabilitats internes que no té, sense filar prim, Directe.cat anava més enllà i furgava en activitats anteriors d'aquest militant de CDC, mostrant imatges de quan era més jove en què apareix amb una arma de foc (que no se sap si és autèntica).

La idea que el passat de qualsevol persona es pot destacar en un mitjà informatiu ha provocat una queixa de l'exdiputat socialista José Antonio Donaire, que ha assegurat en un missatge a Twitter: "No m'agrada gens el pim pam pum mediàtic contra @rnovoa, un referent a la política 2.0 del país."

Tot seguit, aquest activista de CDC va rebre suports d'altres ciberactivistes d'ideologies oposades, com ara l'advocat César Calderón (conegut a la xarxa com a Netoratón) i José Rodríguez, militant socialista que va emprendre amb Novoa la campanya de suport a l'editorial conjunt de 12 diaris sobre la sentència de l'Estatut.

Blog personal i pujada de to

L'altre detall que ha dut l'afer cap a la notorietat pública és la participació en la polèmica del director de l'Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, que al seu blog personal s'ha referit al missatge de Novoa.

Això li ha valgut una resposta de Novoa on el commina a demostrar que té la formació adequada per exercir aquesta responsabilitat. Gordillo ha insistit sobre la mateixa qüestió en un altre apunt, on qualifica Novoa de "hooligan 2.0".

Quasi vint-i-quatre hores després, un altre mitjà se n'ha fet ressò, copiant el text i la imatge de Directe.cat.

La "ciberpolèmica" s'ha capgirat quan a última hora de la tarda Novoa ha anunciat al seu blog una acció fulminant: la interposició d'una denúncia als Jutjats de Barcelona per posar en coneixement de la Justícia "uns fets que podrien ser constitutius dels delictes de lesió al dret a l'honor, calúmnies amb publicitat i injúries amb publicitat contra el senyor Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies i el senyor Joan Puig Cordon, representant del diari digital Directe.cat i exdiputat a les Corts Espanyoles pel partit Esquerra Republicana de Catalunya".

Llibertat i respecte

Aquesta ciberpolèmica posa en relleu un assumpte inherent a les xarxes socials, on tothom emet missatges sense aturar-se sempre a pensar en el fet que tot el que es posa a internet sol tenir molta facilitat de circulació i es manté en algun lloc per sempre.

En el seu apunt, Gordillo compara aquests missatges amb una tertúlia de bar. La majoria de persones han dit alguna vegada alguna cosa que després haurien preferit dir d'una altra manera.

La qüestió és si la xarxa està preparada per entomar aquesta realitat i si tothom té prou en compte la fragilitat d'una frontera quasi invisible entre l'opinió legítima i els atacs personals.

Novoa, fundador i membre de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel,  ha girat la truita quan s'ha presentat com a ofès davant d'aquells que el titllaven d'ofensor i ha declarat que no pensa consentir "que ningú posi un morrió a la llibertat d'expressió i d'opinió als usuaris de les xarxes socials, especialment a Twitter".