Amb "La rebel·lió dels animals", George Orwell va voler exposar el mite soviètic en una història fàcilment compresa arreu del món
Amb "La rebel·lió dels animals", George Orwell va voler exposar el mite soviètic en una història fàcilment compresa arreu del món

75 anys de "La rebel·lió dels animals", la faula amb què Orwell va retratar l'estalinisme

Després de diversos intents frustrats, el 17 d'agost de 1945 es va publicar a Londres "Animal farm", de l'escriptor britànic George Orwell, una novel·la que alerta sobre la tirania i la mentida

Clara Barbal MortésActualitzat

Aquest dilluns, 17 d'agost, es celebra que fa 75 anys que George Orwell va aconseguir publicar a Londres "La rebel·lió dels animals", una obra amb la qual va voler exposar les brutalitats del règim de Ióssif Stalin al capdavant de la Unió Soviètica i protegir el socialisme democràtic de la propaganda de Moscou.

La directora de la Fundació Orwell, Jean Seaton, explica que la sàtira política de l'escriptor i periodista britànic segueix sent una eina molt útil per sobreviure al món "orwellià" del segle XXI.

 

A la novel·la, els animals d'una granja expulsen els humans tirans i creen un sistema de govern propi que acaba convertint-se en una nova tirania.

El text posseeix un doble nivell d'interpretació, de manera que el seu missatge pot transcendir el cas soviètic i ser captat fins i tot per nens que ni tan sols coneixen la història de la Unió Soviètica. Per aquesta raó, el llibre ha estat utilitzat sovint com a eina educativa.

Orwell, un intel·lectual que es definia com a socialista democràtic, estava en contra de qualsevol tirania, ja fos l'estalinista o la que va experimentar ell mateix durant la Guerra Civil a Catalunya, el maig de 1937, amb la persecució i depuració de trotskistes per part d'agents soviètics.

Jean Seaton creu que Orwell rebutjaria "tots els mecanismes que t'allunyen de la realitat", ja siguin les xarxes socials o els governs autoritaris com els de la Xina, on encara es manté prohibida "La rebel·lió dels animals".

la sàtira política de l'escriptor i periodista britànic segueix sent una eina molt útil per sobreviure al món
La sàtira política de l'escriptor i periodista britànic segueix sent una eina molt útil per sobreviure al món "orwellià" del segle XXI. (Wikimedia Commons)

"Quan vaig tornar d'Espanya vaig pensar a exposar el mite soviètic en una història que fos fàcilment compresa per quasi tot el món i que pogués ser traduïda a moltes llengües", relatava l'escriptor al prefaci de l'edició ucraïnesa, publicada el 1947.

Llegir la novel·la "és una bona tècnica per posar-nos en alerta davant de problemes similars", planteja la professora de literatura anglesa d'Oxford. Encara que Orwell es referia al "comunisme soviètic", aquesta actitud crítica ha de servir per mantenir-se en guàrdia davant de nous poders.

Com les xarxes socials, les quals "porten les persones cap a posicions cada vegada més extremes. Estem envoltats per aquest tipus de propaganda estranya, abstracta i industrialitzada", opina Seaton.

 

L'estil de "La rebel·lió dels animals" recorda el de Jonathan Swift a "Els viatges de Gulliver": una obra satírica pot semblar una altra cosa o pot explicar amb un conte simple assumptes de gran complexitat.

L'estudiosa de l'obra orwelliana explica que li crida molt l'atenció "com el seu llenguatge s'integra sense dificultat al discurs actual". L'expressió, per exemple, que "tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que d'altres" la coneix molta gent, encara que no necessàriament sàpiguen que prové "d'una al·legoria sobre un marxisme fallit".  

Navegar per les societats recreades als llibres d'Orwell pot servir per sortir de "la bombolla ideològica" que creen les xarxes socials. L'escriptor va detectar als mètodes de propaganda soviètica i l'estudiosa ho replica sobre la informació que rebem de les xarxes socials. A Internet, la informació "no circula, sinó que es repeteix" i la repetició "pot arribar a legitimar" qualsevol mentida.

Llegir les novel·les d'Orwell és una bona tècnica per mantenir-se en guàrdia davant de nous poders
Llegir les novel·les d'Orwell és una bona tècnica per mantenir-se en guàrdia davant de nous poders (CCMA)

Rèpliques de "La rebel·ió dels animals" a la cultura popular

L'any 1947, la BBC va emetre un especial de ràdio amb una narració dramatitzada del llibre, produïda per Rayner Heppenstall. Aquesta gravació es va deteriorar amb el temps i no n'existeix cap còpia en l'actualitat; no obstant, l'any 2013 la BBC Radio 4 va adaptar de nou l'obra a les seves ones.

 

L'any 1954 es va estrenar "Animal farm", una pel·lícula de dibuixos animats dirigida per Joy Batchelor i John Halas, fidel a la trama del llibre, però amb el desenllaç canviat. L'altre film, del 1999 i dirigit per John Stephenson, va idear el final amb l'ensorrament del bloc soviètic.

La banda de rock progressiu Pink Floyd va concebre Animals, el seu desè àlbum d'estudi, basant-se en la faula política del llibre d'Orwell.

L'agost del 2018, la plataforma Netflix va anunciar que produiria una nova versió de "La rebel·lió dels animals" de la mà d'Andy Serkis. Avui també s'ha sabut que l'estudi Nerial traurà a la tardor d'aquest 75è aniversari un videojoc inspirat en la novel·la.

ARXIVAT A:
LiteraturaLlibertat d'expressió
Anar al contingut