50 anys de passió pel cantant Raphael a Rússia: "Vaig aprendre espanyol per ell"

L'Alícia Kutxan havia vist 98 vegades actuar el cantant Raphael, i aquest dimecres l'ha vist per 99a vegada, en el concert que ha fet el cantant a Moscou. Espera que aviat, a Almeria, arribarà a la xifra rodona de 100 concerts.

Ens ha explicat que el va conèixer fa 50 anys per una pel·lícula seva:

"La primera idea que vaig tenir quan vaig veure la pel·lícula va ser: potser algun dia Raphael vindrà a Rússia i podré anar al seu concert. I veure'l de prop. Però... Com parlaré amb ell? He de començar a aprendre castellà amb urgència."

"Em vaig comprar un manual, i un any després ja vaig poder parlar castellà molt bé. I Raphael va venir a Rússia i vaig poder parlar amb ell després del concert!"

La fan de Raphael Alícia Kutxan, aquest dimecres a Moscou

"Digan lo que digan", doblada al rus

Com milers i milers de ciutadans del que aleshores era la Unió Soviètica, es va enamorar de Raphael quan va veure la pel·lícula dirigida per Mario Camus l'any 1968 "Digan lo que digan".

En aquell moment, Raphael tenia al cap conquerir el públic dels Estats Units i altres punts d'Europa. Per a un artista popular en l'Espanya de Franco, país sense relacions amb l'URSS socialista, el bloc soviètic no entrava al mapa de les gires.

Així és com va anar, segons ens ha explicat al seu hotel de Moscou:

"Que t'estan trucant de Rússia i que volen una temporada de 40 concerts! I jo: Però per què? Què ha passat, allà? Doncs s'havia estrenat una pel·lícula meva que s'havia doblat al rus i havia estat un gran èxit."

"I aquí va començar la història. Fàcil no seria, perquè eren dos països que no teníem relacions. Vaig venir a través de França, a París vaig entregar el meu passaport i me'n van donar un per a l'URSS."

Raphael amb Manel Alias, corresponsal de TV3 a Rússia, aquest dimecres a Moscou

Brejnev i la política

Raphael, que ara té 75 anys, recorda que en va complir 26 a Moscou, el mateix dia de maig que jugava el Real Madrid a la capital russa.

El líder soviètic de llavors, Leonid Bréjnev, sembla que també era un dels fans de Raphael, perquè el va voler conèixer personalment i parlar-hi a través del seu traductor:

"Era molt alt i molt apassionat, el que em va explicar de les cançons. En tinc un bon record."

 Segons el cantant espanyol, de política no en van parlar:

"De cap manera, jo mai m'hi he ficat. I la meva sort és que mai m'han preguntat sobre això."

Raphael també diu que el públic rus i el públic espanyol són més semblants del que es pot pensar i que per això hi ha aquesta connexió. Hi ajuda la seva manera de fer a dalt l'escenari, afegeix.

"Són gent molt romàntica"

Del que no hi ha dubte és que a Rússia hi té un dels públics més entregats del món:

"Da, rotundament da. "Da" és sí en rus. Els ho veig a la cara, com n'estan d'emocionats. Són gent molt romàntica, a Espanya no teníem aquesta idea de Rússia."

"Jo soc un cantant molt visual, no només em limito a cantar, tracto de vendre les meves cançons com si fossin tragèdies o drames, segons la lletra. Llavors és més fàcil entendre'm a mi que a un altre cantant. Jo crec que la cosa va per aquí."

El que ens diu Raphael coincideix també amb el que han dit moltes de les seves fans: que és un home tan expressiu que els arriba.

"Ara soc professora d'espanyol"

Moltes de les fans ens han explicat que els va entrar una fal·lera per Raphael i que van aprendre a parlar espanyol. És el cas de l'Alícia Kutxan, i també el de l'Alícia Lvova:

"Vaig aprendre espanyol per ell, Raphael és meravellós. I tan guapo! Totes l'adoràvem, i ara soc professora d'espanyol i els meus estudiants canten les seves cançons."

La  Viktoria, amb un jersei amb la fotografia de Raphael, exclama: "Raphael, sempre t'estimaré, tota la vida. Em dic Viktoria, Raphael, recorda'm!". No és precisament l'única:

Liudmila (22 anys): "La meva mare es va enamorar de la manera de cantar de Raphael i va començar a estudiar espanyol ella sola. I des de petita em va inculcar l'amor per Espanya, per la llengua i la cultura espanyoles. I per això vaig decidir estudiar Filologia Espanyola."

Natalia Arutiunova: "Raphael a Moscou ha estat perfecte, un concert únic. Com si estiguéssim a Madrid!"

Tatiana (en rus): "Que torni. L'esperarem el que faci falta".

Liudmila, aquest dimecres a Moscou, entrevistada per TV3

I algunes d'elles van crear i alimenten amb passió una pàgina web en rus sobre ell: https://viva-raphael.com/

Raphael: "És que és molt fort!"

El cantant al·lucina amb aquest fenomen:

"És que és molt fort, tots els que aquí es dediquen al turisme, intèrprets, etc, han estudiat amb mi. Això ho trobo molt bonic, perquè aquest premi no estava plantejat en la meva carrera, estava plantejat que m'anomenessin fill adoptiu de, no ho sé, de Madrid, de Mèxic, el Grammy, el disc d'Urani, però això no".

Gran ovació després de cada cançó

Han passat 50 anys i continuen enamorades de Raphael: no ha pogut fer dues passes sense tenir sempre un núvol de fans amb un ram de flors.

I en el concert d'aquest dimecres al vespre després del primer tema, l'ovació va ser tan gran que va haver de fer una pausa. Semblava l'ovació del final del concert.

Però es va repetir a cada cançó. En les tonades de "Cómo yo te amo", "Escándalo" o "Mi gran noche" Raphael es va permetre callar perquè fossin elles les que cantessin.

Al final del concert, em va costar sortir de la Casa de la Música de Moscou. Un grup de dones em va encerclar. M'explicaven anècdotes de, per exemple, com els anys 70 els havia costat aconseguir una entrada per poder veure'l.

Però sobretot, em donaven missatges per a ell. "Digui-li que estem molt agraïdes i que torni". Malgrat que jo els explicava que no parlaria amb Raphael, que jo visc a Moscou, el pressing va durar uns quants minuts més.