2020, un any d'homicidis inusuals a Catalunya

No són habituals, a Catalunya, els homicides múltiples, agressors que maten dues víctimes o més en llocs diferents i en poques hores de diferència.

Ni tampoc són habituals enlloc els assassins en sèrie, els que maten dues o més víctimes en diferents escenaris i amb un període temporal de descans entre un crim i un altre. Tot i la raresa d'aquestes tipologies d'agressors, el 2020 a Catalunya n'hi va haver un de cada.

Un any en què també hi va haver altres homicidis poc habituals, com el del centre penitenciari de Brians 2, on un intern en va matar un altre a ganivetades al pati.

O el crim masclista d'un mosso d'esquadra que va fer servir l'arma reglamentària per matar l'exparella i suïcidar-se. No és l'únic cas d'homicidi i posterior suïcidi. N'hi va haver dos. L'altre, també un crim masclista, va ser a principis de novembre a Lloret de Mar.

L'homicida múltiple

El 20 de gener a Barcelona hi va haver tres homicidis en només dos hores, que els investigadors dels Mossos d'Esquadra atribueixen a un mateix agressor. La Guàrdia Urbana va detenir l'home poc després del tercer crim.

A les tres de la tarda saltava l'alarma a l'interior d'un domicili on hi havia un incendi. Era la primera víctima; a les quatre matava una dona dins d'una escala situada a mig quilòmetre de distància del pis incendiat i abans de les cinc va apunyalar un home a la plaça Sant Jaume.

A aquesta tipologia d'agressors, l'FBI els anomena "spree murderers". I els diferencia dels assassins en sèrie perquè aquests últims deixen que passi un temps entre un crim i un altre.

L'assassí en sèrie

El 18 de març van matar un home que vivia al carrer quan faltaven pocs minuts per a mitjanit. Un mes després i a primera hora de la tarda, les càmeres de seguretat d'un edifici públic van gravar com un home en matava un altre a cops al cap. La víctima també vivia al carrer.

I dos dies després, es repetia la mateixa conducta en un altre punt de Barcelona, en un carrer cèntric a tocar de passeig de Gràcia. El mateix modus operandi i una víctima amb característiques semblants; l'agressor el va sorprendre mentre dormia arraulit en un portal.

Hi va haver una quarta víctima la nit del 27 d'abril, quan els Mossos d'Esquadra ja feia dies que havien desplegat un operatiu especial per localitzar l'agressor.

A favor els jugava que enmig la pandèmia, els carrers estaven mig buits; en contra, que no el tenien identificat. El van detenir aquella mateixa nit i li atribueixen haver mort quatre homes.

La vulnerabilitat de les víctimes rau, en part, en el fet que les agafava per sorpresa, no tenien temps per reaccionar, són persones que estaven sense aixopluc, en una època de carrers buits (i, per tant, amb més dificultat d'ajuda).

Un altre assassí en sèrie que va actuar a Catalunya va ser el condemnat Joan Vila Dilmé, a qui el 2010 es va començar a investigar per l'homicidi de gent gran d'un mateix geriàtric d'Olot. Entre víctimes i agressor hi havia un lligam, ja que Vila hi feia de zelador i les coneixia.

Tot i que és més freqüent que els agressors siguin homes, Remedios Sánchez va trencar el 2006 l'estadística matant dones d'avançada edat a qui aprofitava per robar. Eren dones amb qui establia vincles previs d'amistat.

En el cas de l'agressor que va matar els sensellar, triava les víctimes aleatòriament, persones amb qui no havia tingut una vinculació prèvia. No és aquest el prototip d'homicida que actua a Catalunya.

"L'homicida a Catalunya el podríem catalogar d'alguna manera, d'un homicida que en un percentatge molt alt és de l'entorn de la víctima. En més d'un noranta per cent dels casos, autor i víctima es coneixen", precisa l'intendent Joan Carles Granja, cap de l'Àrea d'Investigació Criminal de Barcelona dels Mossos d'Esquadra.

Granja recorda la tensió viscuda els dies previs a la detenció de l'homicida serial, en què per la conducta de l'agressor tenien la certesa que cometria un nou crim.

Tots resolts, excepte dos

Per àrees geogràfiques, gairebé un 75% dels crims es concentren a Barcelona i a l'àrea metropolitana, que és, també, on hi ha més densitat de població.

Dels 45 homicidis que investiguen els Mossos, els en queda un per resoldre: és el crim de Lloret de Mar que vinculen al tràfic de marihuana.

El 28 d'agost a la una del migdia rebien l'avís d'un incendi en un habitatge. A l'interior, a més d'una plantació, hi van trobar un home mort.

També està pendent de resoldre's l'homicidi d'un home que van trobar a la llera de l'Ebre, a Campredó, un cas que investiga la Guàrdia Civil i que també està vinculat al tràfic de drogues. Són els casos que solen suposar investigacions més complicades.

Les detencions

El 90% de les detencions, els Mossos les van practicar el mateix dia del crim o pocs dies després. Això és, en part, perquè l'agressor sol tenir un lligam estret amb la víctima. "Un homicidi que no es resol les primeres 48 hores, es comença a complicar"; precisa l'intendent Joan Carles Granja.

Entre els que se'ls va complicar hi ha el que els queda pendent de resoldre i un homicidi a Flix en una plantació de marihuana. Nou mesos després van practicar detencions. Tots dos són casos que vinculen al tràfic de marihuana i amb grups delinqüencials.

Les detencions dels implicats en l'homicidi d'una dona dins del seu pis de Girona van fer-les dos mesos després del crim, i també va suposar una complicació a l'inici la investigació de la mort d'una dona al pis de Sabadell on vivia amb la parella.

L'agressor pretenia que el cas passés com un suïcidi, però els Mossos el van detenir perquè tenien indicis que l'hauria enverinada amb medicaments.

Aquest és l'únic cas de violència masclista en què la detenció no es va fer el mateix dia o hores després. En la resta de casos, tant de violència de gènere com de violència domèstica, no passa un dia que els agressors no estiguin detinguts. A algun el detenen en el mateix escenari del crim.

La llar és el lloc on es van cometre gairebé el 70% dels homicidis del 2020. No només els vuit de violència domèstica i els disset de violència de gènere, sinó també altres, com un a Puigcerdà en què el mòbil era el robatori.

L'arma blanca és l'eina més utilitzada per matar, ho va ser almenys en una vintena dels casos. Sol ser, també, una arma d'oportunitat, la que queda a mà.

Quatre homicidis van ser amb arma de foc. Gairebé tots els agressors, excepte en dos casos, són homes. De les víctimes, 28 són homes i 17 són dones.