De Maracaibo a Barcelona, a "Karakia"
La Gleysi va néixer a Maracaibo i des de fa uns anys viu a casa nostra. Amb ella ens acostem a la cuina i la cultura veneçolanes.
Dilluns 22 de desembre (al canal 33) a les 22.20 "Karakia" estrena "Petons des de Maracaibo, Gleysi" i a les 22.35, reemissió de "Liam, de Wicklow (Irlanda)".
"Petons des de Maracaibo, Gleysi"
La Gleysi és maracucha, com en diuen dels naturals de Maracaibo, ciutat de l'Occident veneçolà que dóna nom al famós llac. A finals dels 90 va baratar aquell paisatge tropical, esquitxat de milers de torres petrolieres que han marcat la seva indústria, pel mediterrani de Barcelona. La raó d'aquest canvi va ser l'Esteve, a qui va conèixer molt abans de veure'l gràcies a un mitjà poc habitual encara aquells dies: internet. Separats per la distància i la diferència horària, es van trobar en un dels primers xats que hi va haver i en un moment poc evolucionat encara pel que fa a ordinadors i xarxes de telefonia. No hi ha prou barreres quan es tracta d'amor! Avui dia, la tecnologia permet a la Gleysi parlar i veure la seva família i amics com si estiguessin al menjador de casa. I així comença la història gastronòmica d'aquest capítol, consultant per videoconferència la Matilde, de l'ètnia wayúu, la preparació d'unes postres. Amb els seus consells i amb l'ajut puntual de la Susana i en Ramón, uns amics veneçolans que s'estan a Barcelona, la Gleysi ens ensenyarà a preparar el majarete, les mandocas, la torta de plátano, els tequeños, els huevos chimbos o el mojito en coco, que no és cap beguda. Sí que ho són el guarapo de papelón i el coquinche, un aiguardent que es macera dintre del coco.
També parlarem d'artesania wayúu, dels famosos chinchorros (un tipus d'hamaca) i amb el grup Ensanble Tepuy, de música, la que es coneix com "gaita", típica de l'estat de Zulia on hi ha Maracaibo.
"Liam, de Wicklow (Irlanda)"
Quan en Liam va arribar a Barcelona procedent del comtat de Wicklow, es va proposar integrar-se en la cultura local. Ens ho explica des del barri on viu, el Raval, un barri on les diferents cultures han après a organitzar-se en comunitats: "Si vols viure i treballar en un país, hi has de conviure, no pots aïllar-te." De Catalunya, a part de l'idioma, també ha après a estimar-ne els plats, més variats, reconeix, que a Irlanda. En el sopar que va organitzar per als amics, va decidir, però, recuperar els ingredients que han dibuixat durant anys la cuina irlandesa. Les patates, la pastanaga i la xirivia van acompanyar el plat principal, l'"spiced beef", un crostó de vedella al forn que s'està dos dies en adob. Els amics també van poder tastar una sopa de pèsols i pernil i el pa de bicarbonat, "brown soda bread".
