El director i alguns dels protagonistes de "Fassman".
El director i alguns dels protagonistes de "Fassman".
Una coproducció de Televisió de Catalunya

Acaba el rodatge de "Fassman"

"Fassman" és un telefilm, coproduït per Televisió de Catalunya. El dirigeix Joaquim Oristrell i està protagonitzat per Juanjo Puigcorbé, Nausicaa Bonnin, Mercè Sampietro, Enric Cambray, Carme Balagué i Pep Molina, entre altres.

Després de quatre setmanes, ja ha acata el rodatge de "Fassman", una coproducció de Televisió de Catalunya, RTVE, Mallerich Film-Paco Poch i Alicorn Films, amb l'ajut de l'ICEC. Un telefilm dirigit per Joaquim Oristrell amb guió de Joaquim Oristrell i Anna Llauradó i protagonitzat per Juanjo Puigcorbé, Nausicaa Bonnin, Mercè Sampietro, Enric Cambray, Carme Balagué i Pep Molina, entre altres.

En la Colònia Güell, Rosa Grau (Nausicaa Bonnín) l'alumna avantatjada del primer curs de l'Institut Fassman, es reuneix en el Bar Ateneu Unió amb el seu mestre i, a la vegada, antagonista Fassman (Juanjo Puigcorbé). Són els darrers dies de rodatge després de quatre setmanes "intenses però no asfixiants".

"Fassman" és una TV movie  de 90 minuts coproduïda per Televisió de Catalunya ambientada en la Barcelona dels anys 70 i que s'ha rodat, a més de la Colònia Güell, en un edifici plató d'Ausiàs March, on s'ha situat la casa de Fassman, la de la seva estudiant Rosa i l'Institut Fassman, i al Teatre Principal on, amb 200 figurants es va gravar l'espectacle que formarà part del gir final del telefilm "una reconstrucció d'un crim que era un dels seus números més famosos" comenta Anna Llauradó, coguionista d'aquesta història, juntament amb Joaquim Oristrell.

Josep Mir Rocafort, nascut a Sort l'any 1909, va ser un mentalista reconegut internacionalment amb el nom de "Fassman". Un personatge real envoltat de misteri i controvèrsia, que es converteix en el centre d'aquest thriller psicològic que dirigeix Joaquim Oristrell i on pren el rostre d'un inquietant Juanjo Puigcorbé. Llauradó no en té cap dubte, el personatge és tan apassionant que "donaria per a una sèrie". La idea de centrar el projecte en Fassman va sorgir d'un dels productors executius, Paco Poch, de Mallerich Film.

La pel·lícula té com a punt de partida el moment en què Fassman deixa la seva carrera en el món de l'espectacle per dedicar-se a la docència i la investigació dels fenòmens psíquics i paranormals. Té 68 anys quan, el 22 de gener del 1978, inaugura a Barcelona l'Institut Fassman amb el seu primer curs, que impartirà a un grup de 28 alumnes. El curs queda marcat des de l'inici quan en Fassman comença a rebre una sèrie d'anònims que el qualifiquen de farsant i mentider i l'amenacen que, abans de 3 mesos, el temps que dura el curs, la seva carrera quedarà destruïda. Aquest serà el temps que té per descobrir, amb les seves dots deductives i la seva impressionant intuïció, la identitat del seu enemic, que es troba entre els seus alumnes.

A partir d'aquest fet s'anirà descobrint també mitjançant flashbacks la vida d'aquest home, el naixement del qual ja va estar envoltat per una sèrie de fets que ja el definien com a especial des de ben petit i amb unes grans dots deductives i intuïtives, que van fer que estigués aïllat durant cinc anys en una casa de la muntanya. Un viatge enrere en el temps de la infantesa que Oristrell ha volgut que tingui aire de pel·lícula muda en 3D digital i conte de tons sèpia.

"Nosaltres fem un thriller, no fem un biopic", ho ha volgut deixar ben clar el director, Joaquim Oristrell. "No és la biografia d'aquest personatge, nosaltres l'agafem com si fos Sherlock Holmes  i el fem resoldre un misteri i, resolent-lo, mirem de resoldre el misteri d'aquesta mena de gent que de la telepatia i dels poders sobrenaturals en fa un ofici i una professió". Prenent aquest interessant personatge real sobre el qual sempre es fa la pregunta de "És un farsant?", Oristrell construeix un thriller psicològic, una ficció que "depèn de la fe per creure si eren veritat o eren mentida" totes les capacitats d'aquest home.

"Oristrell és un germà". En aquest rodatge, Juanjo Puigcorbé es retroba amb el director després d'un munt de projectes en comú com ara "Salsa rosa", "Inconscients" o "Mi hermano del alma".  Mentre que el director de la  TV movie destaca la "feina intensa" que fa Puigcorbé amb la resta d'actors.

Puigcorbé defineix Fassman com un "home seriós. Greu que somreia poc i feia por amb la seva mirada penetrant. Un home especial". Un home que va fer espectacle de les seves habilitats d'hipnotitzador fins que es va decantar per la ciència i va decidir obrir el seu propi institut on impartia classe. "Els envejosos circulaven sempre al voltant seu posant-lo en dubte, un estigma que va durar tota la seva vida, i va haver de demostrar que no era un farsant" explica Puigcorbé. En relació amb aquesta ombra de dubte que plana sobre el personatge, l'actor no en té, hi creu. "Ell tenia habilitats." diu decidit "hi ha els crèduls i els incrèduls. Jo crec que existeixen aquestes facultats i crec, sens dubte, que Fassman les tenia". Puigcorbé recorda haver-lo vist en el programa "La vida en un xip" i en una entrevista amb l'Espinàs, un home absolutament de fiar, apunta l'actor, on es veu que "telepàticament endevina" el que pensa i ha posat en una pissarra.

Rosa Grau és la  jove de 23 anys, telefonista de "La Vanguardia", que des de petita té poders "estranys", com ara anticipar fets històrics sorprenents i situacions i esdeveniments personals. Entre la Rosa i en Fassman sorgirà una relació especial marcada pel profund interès de la jove envers el mentalista i per un Fassman que, tot i estant casat amb la Concha, sentirà revifar la seva llarga trajectòria com a seductor.

Rere Rosa Grau hi ha la "mirada única", segons l'ha definit Oristrell de Nausicaa Bonnín. Ella és l'antagonista de Fassman "Tots dos es modifiquen. Ella planteja una sèrie de qüestions a Fassman que l'afecten i ell l'ajuda a avançar" amb un trauma que ella arrossega des dels 8 anys. Matricular-se en el primer curs de l'Institut Fassman és la seva manera de mirar de trobar solucions als seus problemes.

Carme Balagué interpreta Mercè, la mà dreta de Fassman, la seva secretària i una gran admiradora d'ell. Una dona que hi ha tingut "una relació més enllà del que és professional" que ja no existeix, encara que hi manté una entrega absoluta.

"Tots els espectacles, en general, de tota mena estan creats perquè hi hagi dos o tres moments semblants a la màgia. Tot està pensat perquè conflueixi en un moment de màgia. Jo crec que en aquests moments. Ens dediquem a això per aconseguir aquest moment. Això és el que atrapa. Això és màgia." afirma Puigcorbé. Potser serà màgia o és cosa de l'esperit del mateix Fassman, però en el rodatge es parla de les "fassmanades", fenòmens estranys com llums que s'apaguen, casualitats  i sorolls que no se sap d'on surten. Si la TV movie de "Fassman" en té, d'aquesta màgia imprescindible, se sabrà durant el 2015.

Anar al contingut