"Arqueologia d'un naufragi", un altre reportatge de "Quèquicom".
"Arqueologia d'un naufragi", un altre reportatge de "Quèquicom".
Demà, a les 22.15

"Arqueologia d'un naufragi"

Demà, dimecres, 2 d'octubre, a les 22.15 al 33, "Quèquicom" emet "Arqueologia d'un naufragi", un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, que parla d'un vaixell romà que va naufragar fa 2.000 anys a les illes Formigues i que s'ha conservat intacte. Aquesta jaciment permet entendre les rutes comercials, la construcció naval, la gastronomia i la vida a bord durant l'època romana.

"Arqueologia d'un naufragi", explica el naufragi d'un vaixell romà que porta més de dos mil anys intacte, aquest permet que ens fem una idea de com era la vida a l'època romana: les rutes comercials establertes, la gastronomia o la construcció naval.

Al segle I aC, un vaixell romà que navegava per la Costa Brava es va veure sorprès per un temporal, va xocar contra les illes Formigues i va naufragar. Les seves restes i centenars d'àmfores es van conservar intactes a 45 metres de profunditat durant 2.000 anys. El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) rescata i estudia el seu carregament per entendre el procés de construcció de la nau.

Al jaciment es toben àmfores per tot arreu en la posició que van quedar el dia del naufragi. Com que han estat cobertes per sorra durant molt temps, es conserven perfectament. Algunes, però, han estat exposades i s'han integrat al paisatge submarí, cobertes per esponges, algues, anemones i, fins i tot, s'hi refugia algun peix.

El primer que es fa amb qualsevol peça arqueològica d'origen marí per la seva restauració és tornar-la a submergir, però en un tanc d'aigua dolça. Els restauradors del CASC van canviant l'aigua dolça periòdicament fins a comprovar que les peces ja no eliminen més sal, aquest procés pot durar entre 6 mesos i un any. La restauradora del CASC Caterina Aguer explica el procés per conservar un altre material com és la fusta. Consisteix a submergir-la en aigua amb una cera sintètica anomenada polietilenglicol, passat un temps s'extreu la peça i es congela. L'últim pas és introduir-la en un liofilitzador de manera que el gel se sublima, és a dir, s'evapora sense passar per l'estat líquid. D'aquesta manera s'elimina tota l'aigua sense que la fusta es deformi, es trenqui, gràcies al suport que la cera solidificada dona al seu interior.

Hi intervenen Gustau Vivar, director del CASC; Rut Geli, arqueòloga; Caterina Aguer, restauradora; Xavier Rubio, professor d'arqueologia de la Universitat d'Edimburg i Pere Izquierdo, arqueòleg dels Museus de Sitges.

"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 22.15.

tv3.cat/quequicom
facebook.com/quequicom
@quequicom33
Anar al contingut