La reducció del gel marí i l'explotació dels combustibles fòssils amenacen l'ecosistema àrtic

Anem camí del mínim estacional de la superfície de gel marí de l'Àrtic, que arriba a finals de l'estiu. De moment, el mes de juliol va marcar el cinquè registre més baix del periode de dades de satèl·lit, de 1979 a 2017, segons les dades del Centre Nacional de Dades de Gel i Neu (NSIDC).

A l'estiu, la fusió del gel és un fenomen normal, però per efecte de l'escalfament global l'extensió del gel que resisteix els mesos de més calor tendeix a reduir-se.

Cal recordar que el mínim absolut de l'any passat, el de setembre, va ser el quart mínim històric. La superfície del gel marí va minvar un 38% des del setembre de 1979 i el setembre de 2016.

El ritme de desaparició, disparat per l'escalfament global és d'uns 90.000 quilòmetres quadrats anuals. ​En aquesta animació podeu veure aquesta pèrdua gradual del gel a l'Àrtic.

La comunitat científica fa molt temps que avisa que aquesta part del planeta és la que pateix un grau d'escalfament més gran, com confirmen les mesures reals. A nivell local, és un ecosistema amenaçat, però a més a més, els canvis en l'Àrtic tindran conseqüències climàtiques globals.

Un ecosistema en perill

Durant diverses setmanes, un equip de reporters de l'agència Associated Press i diversos investigadors ha fet una ruta a través del Pas del Nord-est, la ruta de navegació que uneix l'oceà Atlàntic amb el Pacífic, amb el vaixell trencaglaç finlandès MSV Nordica.

Aquesta expedició ha comprovat de primera mà l'efecte que el desgel té sobre els ossos polars i els mamífers marins. La reducció del gel implica la desaparició del terreny de caça i descans per a grans mamífers, com la morsa, l'os polar i nombroses espècies de foques.

Segons la biòloga Paula von Weller, una de les científiques de l'equip, "alguns d'aquests animals no podran adaptar-se al canvi climàtic a la velocitat amb què s'està produïnt".

El Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units va publicar un informe a principis de gener en què s'assenyalava que els ossos polars es troben en perill d'extinció a causa de la pèrdua de gel marí. Es va estimar que la població actual d'ossos polars era d'uns 26.000. Aquests animals han esdevingut una imatge icònica del canvi climàtic, però és tot l'ecosistema que està en perill.

També hi ha un impacte en les algues que s'adhereixen a la part inferior del gel marí. Les algues perden el seu hàbitat i l'efecte es propaga a la cadena alimentària: els copèpodes, uns crustacis que mengen les algues, perdran la seva font d'aliment, i els copèpodes són a la seva vegada, l'aliment per peixos, balenes i ocells.

Un perill afegit

El canvi climàtic posa a prova l'equilibri natural que les comunitats locals han establert amb la vida silvestre al llarg dels segles. Però hi ha una altra amenaça greu per la natura, a banda de la inèrcia de l'escalfament generat fins ara per l'activitat humana: l'Àrtic ha esdevingut una zona cada cop més preuada per a la recerca de dipòsits de minerals i combustibles fòssils sense explotar.

L'explotació del petroli i el gas que es pot trobar a la zona és un doble perill. Per una banda pel potencial destructiu dels vessaments de petroli des de plataformes i vaixells que operen en llocs remots, una de les principals causes de preocupació per part dels ecologistes, especialment des del desastre d'Exxon Valdez, el 1989.

Però també és un gran perill per les tècniques d'exploració i extracció, com ara la utilització de canons d'aire per cartografiar els jaciments de petroli. Aquest procés d'"explosió sísmica", que podeu veure al vídeo que acompanya aquesta notícia,  produeix forts sorolls submarins que desorienten els mamífers marins i els peixos. Per exemple les balenes, que depenen del so per comunicar-se i trobar el seu camí.

Charles Latimer, director de projectes de Greenpeace, denuncia que, en comptes de veure la pèrdua del gel com una amenaça, la indústria petroliera ho veu una oportunitat de negoci.

Els científics creuen que no hi ha manera de revertir la disminució del gel marí àrtic en el futur immediat. Fins i tot en el millor dels casos previstos per l'acord climàtic de París de 2015, amb un escalfament global reduït per sota dels dos graus centígrads, el gel marí desapareixerà en gran part de l'Àrtic durant l'estiu en les pròximes dècades.