El misteri de la polínia de Weddell

Alberto Alcántara
La polínia de Weddell vista per satèl·lit (NASA)

La polínia de Weddell vista per satèl·lit (NASA)

La reaparició d'un enorme forat al gel marí que envolta l'Antàrtida pot ajudar els científics a entendre millor els efectes del canvi climàtic antropogènic a l'oceà Antàrtic. Es tracta de la polínia de Weddell.

Una polínia és una zona del mar que no s'arriba a gelar, tot i estar envoltada de gel marí. És com si fos un "llac oceànic" al mig de gel. Les polínies es formen de manera regular a l'Àrtic i a l'Antàrtic, normalment a les regions costaneres, però la polínia de Weddell està situada a l'oceà obert, en una regió d'aigües poc profundes coneguda com a Maud Rise.

La polínia va ser descoberta l'hivern de 1974. Els anys posteriors, el forat es va fer més petit, fins que va desaparèixer. A l'hivern del 2016, els científics van tornar a detectar-lo. Aquest any ha assolit una superfície una mica més gran que la dels Països Baixos, uns cinc cops inferior a la que va tenir als anys 70.  

Es pensa que aquest forat es genera quan hi ha una emergència d'aigua tèbia de capes profundes a la superfície: l'oceà austral està estratificat, amb una capa d'aigua molt freda i relativament jove situada per damunt d'una massa d'aigua molt més càlida i salada. Quan es donen determinades condicions, l'aigua més calenta puja i fon el gel. És com una vàlvula d'escapament per l'excés de calor a l'oceà.

Important per als models climàtics

L'aparició de la polínia pot servir per calibrar els models climàtics, unes eines clau per actuar contra el canvi climàtic. Alguns científics han calculat que el forat pot desaparèixer amb l'escalfament global. Aquesta reaparició podria suggerir que l'escalfament global encara no es prou fort per mitigar aquest fenomen.

Però altres científics, com ara els del Centre Helmholtz d'Investigació Oceànica de Kiel (GEOMAR), havien previst la reaparició de la polínia de Weddell. El grup de recerca de Kiel va descriure la polínia com a part de la variabilitat natural a llarg termini. Compendre millor la variabilitat natural també ajuda a identificar l'impacte de l'home en el sistema climàtic.

L'oceà Antàrtic és una anomalia pel que fa al canvi climàtic: és un dels llocs que s'escalfa amb més lentitud de la Terra. Amb l'excepció de l'any passat, el seu gel marí ha anat creixent, en lloc de reduir-se.

La reemergència de la polínia pot provocar expedicions científiques a la regió, un fet molt necessari per complementar les observacions fetes per satèl·lit i així tenir més eines per aclarir el misteri de l'Antàrtic.