"Thank you, Michael"

El retorn de Phelps. El retorn del més gran

Entra a la sala de premsa i es queda aturat. "Tot això és per mi", pregunta. I somrient, trau el seu mòbil i fa una foto. No, no va fer una selfie. "Vull recordar això sempre! Tanta expectació per mi?". I s'asseu. Des de l'altra banda, ho observe amb molta expectació i, per què no dir-ho, admiració. Mai he vist tants companys periodistes junts. La sala de premsa està plena fins a dalt. Tot per esperar el més gran. El que es convertirà en l'esportista olímpic amb més medalles. I no decep.

Michael Phelps s'asseu amb un responsable de premsa al costat. Ens diuen que la compareixença durarà 30 minuts clavats. I així és. I ens agrada eixa professionalitat. Perquè no rebutja cap pregunta. Cap! I, a més, contesta amablement i amb paciència a tot el que se li demana. Sense cap mala cara. Sense cap mala paraula. Amb naturalitat. I s'agraix quan, sovint en este món nostre del periodisme, per aconseguir que te responguen una pregunta gairebé has de fer oposicions. A Londres arribava fart de la natació i de la seua vida dins la piscina. Anys abans, just després de l'èxit de Pequín, Phelps té alguns problemes amb les autoritats: unes fotos seues fumant una pipa d'aigua en una festa universitària recorren les xarxes i fan que alguns dels seus patrocinadors li retiren l'ajuda. Complix una sanció de 3 mesos de suspensió per la Federació Nord-Americana de natació. I arriba Londres. I a la capital anglesa brilla, perquè per alguna cosa és el més gran, però no arrasa. Ja no són aquelles 8 medalles d'or de Pequín 2008 superant el mític Mark Spitz. En guanya 6 (4 ors i 2 plates), i l'últim dia, quan compareix novament en la sala de premsa, l'admiració dels que allà estem és màxima. Phelps arriba a la capital anglesa després d'anunciar que seran els últims Jocs Olímpics. Ja sabíem que es retiraria. Però no per això la sensació que envaix aquella sala a últimes hores de la nit és de pena. Molta pena per no tornar a veure el domini absolut que, fins al moment, ha exercit a la piscina.

A partir d'ací, algun problema amb l'alcohol (fins i tot se parla de depressió) i més problemes. Però anuncia que torna. Una tornada que ha merescut ara el Laureus al millor retorn de l'any (a Rio Phelps suma 5 ors i 1 plata). I és en eixa tornada, quatre anys després de Londres, a la piscina olímpica de Rio de Janeiro, que mentre camina abans de llançar-se a l'aigua, els mòbils tornen a eixir de les butxaques. Ara no és ell qui el trau. És la gent que l'admira. I que oblida que a la piscina hi ha altres nedadors competint en les sèries i només se centra en ell, que comença a traure's el xandall. Gent que corre des de les seues localitats per acostar-se al màxim al seu ídol. Gent que no pot evitar immortalitzar el moment de tindre a prop el més gran. I entre llàgrimes d'emoció i fascinació, se senten moltes veus amb un crit unànime: "Thank you, Michael!".