Què punyetes els passa a les escoles bressol amb el Carnestoltes?

Breu radiografia irònica d'una família superada per la moda de disfressar-se tota la setmana de Carnaval

Avui la meva filla havia d'anar a la "guarde" vestida de dol. No s'ha mort ningú, eh, per sort, però es veu que celebraven l'enterrament de la sardina. La Martina no té ni idea de qué és un enterrament. De fet, juraria que tampoc sap què coi és una sardina. Ah, i no és fàcil vestir una nena de tres anys de dol. Tinc un vestit negre... però hi surt una Minnie Mouse gegant feta de purpurina daurada. Em sembla que ha colat. Ahir demanaven portar una perruca. En teníem una per casa, llarga, arrissada i negra. La meva filla semblava un cantant de Camela reduït. El dia anterior s'exigia una disfressa "random"; l'anterior, anar tota de color vermell; l'altre, anar vestit de pirata; l'anterior, portar una samarreta gran meva... Demà la portarà la meva dona. No he preguntat res, però qui sap... potser ara ha d'anar vestida amb bistecs al més pur estil Lady Gaga.

Què punyetes els passa, a les escoles bressol, amb el Carnestoltes? Un dia fa gràcia, però, amb tantes exigències, entrar la nena a la "guarde" comença a ser més complicat que fer entrar un grup de borratxos amb pijama al Luz de Gas.

Altres fets subtils et recorden que no només és Carnestoltes a l'escola bressol. A aquell grup de Whatsapp del qual ja no en fas gaire cas hi arriben fotos de gent adulta vestida de coses rares, amb bigotis pintats amb rimmel. Aquella obsessió absurda de les noies per pintar-se barbes, i dels nois amb barba per posar-se mitjes dignes del Bailen 22. Tots s'han estat dies preparant la disfressa, el maquillatge, el posat per a la foto d'Instagram, etc. I per rematar, el teu cap, a qui tens pensat demanar un augment de sou els propers dies, apareix a la oficina amb una perruca rossa i vestit d'Elsa de Frozen.

I ara ve quan jo em faig la gran pregunta. Sóc un avorrit i un "soso" de merda? Tots aquests que es disfressen tenen un estrany complex de Peter Pan no resolt? La resposta a la qual arribo és la mateixa cada any. No em disfresso simplement perquè sóc de pell fina, les malles em piquen i les perruques em fan venir molta calor. Ah... i segurament perquè sóc un avorrit de merda.