Les motacions d'"escrúpols", segons Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui ("Dimensions del rei més auri, de cinc lletres") ens porta al fastuós món dels pesos i les mesures. Més enllà del sistema mètric decimal hi ha moltes romanalles en forma d'unitats de mesura locals.

Els anglosaxons van adoptar el metre a contracor i encara malden per la supervivència de milles, iardes i peus. Entre nosaltres, encara hi ha éssers extraordinaris que saben què pesa mitja lliura de bull o sis unces de pernil. Cada lliura es dividia en dotze unces i equivalia a 400 grams. Això, al Principat, perquè el pes creixia una mica a les Illes Balears (407, diu el DIEC) i disminuïa fins a 355 grams al País Valencià. Aquesta fluctuació no era exclusiva del nostre entorn. Cada terra fa sa guerra i cada lliura té el seu viure, fins al punt que la lliura carnissera equival a 36 unces, aproximadament 1.200 grams. Un embolic colossal que explica l'èxit del sistema mètric decimal.

Mon àvia sempre es queixava que el món no podia anar bé si els pans de quilo pesaven vuit-cents grams, i acusava els flequers de ciutat de no tenir escrúpols. El que no sabia, ni ella ni jo llavors, és que l'escrúpol també és una unitat de pes. Consta de 24 grans i és equivalent a 1/14 d'unça, és a dir, 1,198 grams. Aquesta petita dimensió explica el sentit moral del mot, que és el que ha transcendit. Diem que tenim escrúpols quan deixem de fer una cosa perquè, encara que sigui després de filar molt prim, decidim que és injusta, il·lícita o immoral.

Val a dir, però, que l'ús més habitual del terme és en frases negatives, potser perquè hi ha més gent que actua sense escrúpols que no pas gent escrupolosa. En darrer terme, l'origen etimològic d'escrúpol prové del terme llatí (scrupulus) que designava una pedreta menuda que se'ns cola dins del calçat i ens molesta quan caminem. En tal cas, el més habitual és que ens traguem la sabata, expulsem la pedreta, i continuem. Sense escrúpols.