Les motacions de "fullatge", segons Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui ("Malifeta entre el fullatge") conté una d'aquelles paraules que freguen un doble sentit sexual. Fullatge ve de fulla, però fa pensar en follar. Passa el mateix amb altres mots com follia, follet, fulletonesc, fullaraca o follament. La ment els associa a l'acte sexual.

Follar, en català, vol dir trepitjar raïm. A mi sempre m'ha semblat que els moviments sinuosos que comporta aital activitat, barrejats amb els efluvis del vi que desprèn el raïm, bé prou justifiquen l'analogia sexual, però els etimòlegs el fan provenir del mot llatí que significava "batre, batanar" i devaluen el follar sexual a mer calc del castellà. Per això, hi ha alguns lingüistes que no follen mai. No és que hagin fet cap vot de castedat, sinó que del follar en diuen d'una altra manera. Cardar, per exemple. L'analogia també ve, en aquest cas, per la proximitat dels moviments que comporta cardar la llana.

Com que, durant molt de temps, per parlar de sexe calia emprar tota mena de subterfugis, són molts els sinònims que s'hi refereixen. A Vilanova en dèiem pitjar (aquest paio és un pitjaire!), que torna a remetre a la pressió. En alguns llocs de muntanya he sentit que les parelles rostollaven o feien margeres. A Ponent, és unànime el catxar. Valencians i balears en poden dir boixar o fer-ho, i m'entusiasma la variant mallorquina barrinar, que desprèn un aroma molt especulatiu. En qüestions de fullatge, cada terra fa sa guerra. I tu, com en dius?