Conviure amb el càncer: "Penses que se t'ha acabat la vida i no és així"
El càncer de mama ha superat el de pulmó en nombre de casos i s'ha convertit en el tipus més usual a tot el món
"Un càncer fa molta por però també et dona molta força. Pots assolir qualsevol repte. En el moment en què m'ho van diagnosticar va ser un drama però he après a sentir-me agraïda de tot."
El càncer de mama ha superat el de pulmó en nombre de casos i s'ha convertit en el tipus més usual a tot el món, segons dades de l'Observatori Global del Càncer. L'any 2020 s'ha tancat amb prop de 20 milions de casos nous i 10 milions de morts.
La Inés Ros és dissenyadora i ha tingut càncer de mama dues vegades. La primera, es va poder curar amb radioteràpia. Cinc anys després va recaure i li van haver d'extreure el pit. Ella insistia al "Gravetat zero" en la importància d'una bona actitud per afrontar la malaltia de la millor manera possible.
"Quan tens càncer penses que se t'ha acabat la vida i no és així. La primera vegada que et veus sense pit és fotudíssim. Però passa. Al principi sents ràbia perquè no vols patir ni vols fer patir la teva família. Càncer no és igual a mort. Cada dia has de mentalitzar-te i pensar que te'n sortiràs, malgrat que et falti la força.
La recerca, lluitar des del laboratori
El científic Salvador Macip, coautor del llibre "100 preguntes sobre el càncer", recordava en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" la importància d'entendre la malaltia i perdre la por d'anar al metge per si confirma el diagnòstic:
"La taxa de supervivència del càncer de mama, per exemple, és de més del 80% si s'agafa a temps. Hem d'ajudar la gent a fer la prevenció, la detecció precoç."
Científics i psicooncòlegs, com Tània Estapé, autora de "Cáncer, cómo afrontar los tres días esenciales", alertava del perill de l'auge de tractaments miraculosos per curar la malaltia, molts dels quals s'anuncien a través d'internet, tal com denunciava el CAC fa poc més d'una setmana.
"Els metges van a l'explicació racional, moltes vegades per falta de temps, i cal millorar el "com" explicar-ho. Els que venen receptes miraculoses ho fan apel·lant al cervell emocional, tocant el pacient, dedicant temps a escoltar-lo, donant-li la raó..."
Una altra de les eminències en la recerca del càncer, el doctor Manel Esteller, investigador i director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Idibell, a "El divan" insistia en la importància de mantenir uns hàbits de vida saludables:
"No estem necessàriament predestinats al 100% pels nostres gens. Ens donen una 'tendència' a 'ser' però no una 'ordre' a 'ser'. Els gens són com les cartes d'una partida, però depèn de com les juguis pots guanyar-la o perdre-la. Un mal jugador amb bones cartes pot guanyar la partida, i viceversa. Els hàbits i els gens són determinants."
En el mateix programa, una altra de les veus catalanes més internacionals en la recerca contra el càncer, el doctor Joan Massagué, director de l'Sloan Cancer Center Kettering de Nova York, segueix lluitant per aconseguir el seu gran repte: prevenir la metàstasi, més que curar-la.
"Intuïm que una escletxa per a l'entrada de la metàstasi és una baixada de defenses, ja sigui per un disgust que somatitzem físicament, una infecció, una grip, etc. Prevenir la vulneració és el millor remei. Quan parlem de la dieta, l'exercici, dormir bé, no estressar-se... és per tenir una harmonia."
Cada vegada són més els estudis científics que demostren que els hàbits de vida saludables són determinants. Un dels últims, publicat l'estiu passat per l'Institut ISGlobal, assegurava que sopar d'hora i deixar almenys dues hores entre l'àpat i l'hora d'anar a dormir redueix un 20 per cent el risc de tenir càncer de mama i de pròstata respecte a les persones que no ho fan.
Es calcula que un de cada cinc homes i una de cada sis dones tindran càncer al llarg de la seva vida. I que un de cada vuit homes i una de cada onze dones moriran per aquesta malaltia.
- ARXIVAT A:
- Càncer
