Duu una poma a la mà. Són les tres. Ferran Adrià ens ha citat a la nau propera a Montjuïc on està preparant el contingut del que serà la Fundació Bulli. No dina, ens confessa. "A mi no m'agradava cuinar", afegeix. "Què és cuinar?", es pregunta retòricament. Les sorpreses continuen.

Vivim per estimar i per crear, i, quan això no hi és, arriba la tristesa i la depressió. Fa estona que hi ha un silenci contingut al plató. Els càmeres, l'il·luminador, la maquilladora, el regidor..., tots els companys escolten amb atenció Àlex Rovira, un mestre de vida savi i senzill.

Estic malalta –ens diu de seguida–. Però he decidit lluitar contra la malaltia. Ja sé que al final ella em guanyarà, però serà d'aquí molt de temps. Tinc molts altres llibres al cap per escriure encara. –Es fa un silenci llarg d'admiració i complicitat

Ens cal Lluís Llach. Necessitem persones com ell, compromeses amb el país, honestes, que empenyen per fer millorar la comunitat. Adés i ara.