Dalí, Barril i la patata suflé

El Via Veneto fa 50 anys. Artistes, intel·lectuals i gran part de la "jet set" catalana han passat per aquest restaurant kitsch i de tracte exquisit, situat en ple "upper" diagonal

El nostre enyorat Joan Barril tenia per costum portar els nous membres d'"El cafè de la república" a menjar al Via Veneto. Una mena de bateig marca de la casa. Ell estava enlluernat amb aquest restaurant kitsch de tracte exquisit i els que hi vam anar vam quedar enamorats per aquelles maneres de fer del segle passat, cordials però properes. 

Entrar al Via Veneto és pujar al DeLorean de "Retorn al futur". És un lloc històric, tant que aquest abril celebra el 50è aniversari. Un restaurant que en els seus inicis portava la carta sense preu a les dones perquè, clar, elles no pagaven! Un restaurant que encara conserva la mateixa decoració del 1967: les estovalles de color rosa pastel, la moqueta a terra i el mobiliari modernista.

És un dels últims exponents que ens queden de quan l'essència dels restaurants passava per la sala i el xef encara era algú desconegut. D'aquí el paper crucial de Josep Monje, cambrer primer, maître  i propietari després. Ell és el Via Veneto. Amb 74 anys, encara prepara davant del comensal l'ànec a la presse, un steak tartar o unes creps Suzette amb mestratge.

El Via Veneto, però, va més enllà de les formes i l'aparença. És la prodigiosa patata suflé, maldecap dels aprenents de cuiner, els peus de porc farcits de ceps i múrgoles o el tàrtar de salmó. Uns clàssics que s'han modernitzant perquè el Via Veneto, encara que no ho sembli, s'ha anat reinventant constantment!

Hi han menjat alguns senyors encorbatats que han pagat penes a presó com Macià Alavedra o Lluís Prenafeta. També grans noms com García Márquez, Pelé, Pere Calders o Salvador Dalí, per qui el senyor Monje havia arribat a fer les mil filigranes: portar polvorons d'Estepa, fer "volar" tords fins a taula o servir-li una dotzena de botifarres crues de dos pams i mig de llarg.

Al carrer Ganduxer, en ple upper Diagonal, encara que no siguis Dalí et tracten com els àngels. Jo, com molts dels companys republicans, mai podré agrair prou al Barril haver-nos-hi portat i convidat! Veure pelar una taronja a sang amb forquilla i ganivet traient la pell d'una sola peça no té preu… Estàvem aprenent el valor gastronòmic de l'alta cuina, la passada i l'actual. El Via Veneto és l'univers gastronòmic amb tots els planetes alineats: el savoir faire a la sala, a la cuina i a taula.