Els astronautes bessons Mark i Scott Kelly (d'esquerra a dreta), objecte de l'estudi de la NASA (NASA)
Els astronautes bessons Mark i Scott Kelly (d'esquerra a dreta), objecte de l'estudi de la NASA (NASA)
Washington

Un astronauta deixa de ser idèntic al seu germà bessó després d'un any a l'espai

Una estada llarga a l'espai provoca canvis permanents en l'ADN, segons ha confirmat la NASA

RedaccióActualitzat

Una llarga estada a l'espai provoca canvis permanents en l'ADN. Això és el que es desprèn d'uns estudis del projecte "Bessons" de la NASA.

L'agència espacial va estudiar els astronautes bessons Mark i Scott Kelly abans, durant i després que aquest últim passés tot un any a l'Estació Espacial Internacional, el temps més llarg a l'espai d'un astronauta de l'agència nord-americana.

Quan va tornar a la Terra, fa dos anys, les primeres proves van demostrar que Scott era 5 centímetres més alt que el seu germà i tenia més llargs els telòmers, és a dir, els extrems de l'ADN que protegeixen l'àcid i es van escurçant amb l'edat. Tot i això, aquests canvis semblaven temporals perquè la majoria es van escurçar al cap de 48 hores d'haver tornat a la Terra, i els investigadors del projecte avançaven que serien reversibles amb el temps.

Ara, en canvi, nous estudis han comprovat que els canvis en l'ADN de l'astronauta són permanents i irreversibles i afirmen que el 7% dels seus gens han quedat modificats.

Per exemple, els que determinen la densitat dels ossos o el funcionament del sistema immunològic, així com els que tenen a veure amb la hipòxia o la hipercàpnia, mecanismes relatius al subministrament d'oxigen al cos i la presència de CO2 a la sang. És el que s'ha batejat com "gen de l'espai".

 


Durant aquest any, la NASA farà públics els resultats finals del projecte, que seran molt útils per planificar, per exemple, expedicions tripulades a Mart.

Notícies relacionades: La conquesta de l'espai té l'agenda plena de projectes pel 2018

ARXIVAT A:
SalutCiència
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut