Troben prop de 4.000 restes d'eines de pedra i fauna i peces d'art moble de fa 14.000 anys al Molí del Salt

Troben prop de 4.000 restes d'eines de pedra i fauna i peces d'art moble de fa 14.000 anys al Molí del Salt

Troben prop de 4.000 restes d'eines de pedra i fauna i peces d'art moble de fa 14.000 anys al Molí del Salt

ACN Vimbodí i Poblet.-Prop de 4.000 restes d'eines de pedra i fauna i tres noves peces d'art moble d'una cronologia compresa entre fa 14.000 i 15.000 anys és el balanç de la campanya d'excavació realitzada aquesta primavera al Molí del Salt, al municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Els treballs s'han portat a terme sota la codirecció de l'investigador Manuel Vaquero i la col·laborada de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPJHES) Susana Alonso. Les noves troballes constaten que la realització de representacions artístiques va tenir lloc al llarg de tot el període d'ocupació del Molí de Salt i confirmen aquest jaciment com un referent per a l'estudi de l'art moble paleolític al conjunt de la Península Ibèrica.

Per entendre el valor de les noves peces d'art moble que s'han identificat enguany, cal tenir en compte que l'estratigrafia, o seqüència de nivells arqueològics, del Molí del Salt es divideix en dos conjunts principals: l'A i el B. La campanya de 2017 s'ha centrat en l'excavació de la part superior del conjunt B, d'una cronologia compresa entre els 14.000 i els 15.000 anys abans del present. Des del punt de vista cultural correspon al Paleolític superior i, més concretament, al que es coneix com Magdalenià superior."És important trobar peces d'art moble al conjunt B, ja que confirma -apunta Manuel Vaquero- que les evidències d'art moble es distribueixen per tota la seqüència estratigràfica. Fins ara, la majoria de les peces s'havien trobat al conjunt A, amb una cronologia entre els 13.000 i els 14.000 anys abans del present. El fet que a les darreres campanyes s'hagin trobat evidències d'art al conjunt B indica que la realització de representacions artístiques va tenir lloc al llarg de tot el període d'ocupació del Molí del Salt. Això és molt important, ja que ens permetrà conèixer l'evolució de l'estil i les tècniques artístiques durant un període de 2.000 anys, entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present", assenyala l'investigador de l'IPHES. Les peces d'art moble localitzades són tres plaques d'esquist amb gravats. "Ara les haurem de sotmetre a un treball de neteja molt laboriós, raó per la qual la identificació dels motius representats és encara molt preliminar. Tanmateix, s'han pogut identificar ja algunes representacions d'animals", apunta Susana Alonso.Les tres noves peces s'afegeixen a les que ja s'ha anat trobat al Molí del Salt des que es van iniciar els treballs l'any 1999, constituint ja una col·lecció de 22 peces. "Això confirma aquest jaciment com un referent per a l'estudi de l'art moble paleolític, no només a Catalunya, sinó també al conjunt de la Península ibèrica", remarca Manuel Vaquero. Cal recordar que les evidències d'art paleolític sempre havien estat molt escasses a Catalunya, la qual cosa representava una clara anomalia amb relació a la resta de la península.Com és habitual als jaciments d'aquesta cronologia que es troben al vessant mediterrani peninsular, la majoria de les restes de fauna corresponen a conills. Tanmateix, hi ha també restes d'animals més grans, com cérvols, cabres i porcs senglars. De les restes recuperades aquesta campanya cal destacar un fragment de banya de cérvol molt ben conservada. Totes presenten evidències clares -marques de tall i fractures- que indiquen que els animals van ser caçats i consumits pels humans.Pel que fa als utensilis de pedra, gairebé totes són de sílex, material prou abundant a l'entorn del jaciment. S'hi troba tot el ventall d'eines típiques d'un campament de caçadors, tant eines domèstiques emprades en diferents activitats -treball de les pells, processament dels recursos animals i vegetals- com puntes de projectil fetes servir per a la cacera.En l'excavació d'aquesta primavera hi han participat deu persones: dos membres de l'IPHES, sis estudiants del Màster Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), un del mateix màster però de la Universitat de Ferrara, i un estudiant de grau de la Universitat Complutense.Per a la realització dels treballs s'ha comptat amb l'aportació econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet. L'excavació s'efectua en el marc del projecte de recerca 'Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona'.