Teià homenatja les mestres de la colònia sueca de la Guerra Civil

Entre el maig del 1938 i el març del 1939, en la fase final de la Guerra Civil espanyola, un projecte d'ajuda humanitària va beneficiar dos-cents nens de Teià i refugiats d'altres zones d'Espanya, sota el paraigua de l'ambaixada sueca, establerta a Barcelona.

Dues mansions de la burgesia a Teià requisades pel municipi van ser triades per acollir iniciatives humanitàries impulsades per la solidaritat del poble suec. Una era Can Godó, on es va instal·lar una guarderia i escola destinada sobretot a infants refugiats.

Ben a prop, la Casa dels Gegants era una torre dels segles XVI i XVII propietat dels amos de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim, que es va convertir en menjador i també centre educatiu per als nens de Teià i els que van arribar de zones que patien amb severitat els efectes de la guerra.

Aquest cap de setmana, gairebé 80 anys després, tres antigues alumnes i mestres han tornat a les dues torres de Teià on els diners recollits amb col·lectes populars a les ciutats sueques van fer possible un projecte d'ajut humanitari que va jugar un paper important per a molts infants que patien les penalitats i la fam de la guerra. Ara tenen 95 anys però recorden aquella etapa de les seves vides d'una forma molt positiva.

Amb 16 anys, Josefina Miralles va ser mestra voluntària a la Colònia sueca, a càrrec dels nens més petits:

"Nosaltres estàvem dirigits per un suec extraordinari que era el senyor Eric Svensson. Ell era el responsable davant de l'ambaixada de Suècia, que era la que patrocinava la residència. Jo a Can Godó tenia vint criatures al meu càrrec per vestir-les, donar-los menjar, passejar-les pels jardins de la torre o portar-les a la platja."

El botànic suec Eric Ragnar Svensson, que va tenir una singular trajectòria personal, va rebre de l'ambaixada sueca l'encàrrec de dirigir la colònia, i es va mantenir al capdavant del projecte fins i tot quan la guerra civil ja havia acabat i les tropes franquistes van entrar a Teià.

La colònia sueca catalana va donar menjar i també ensenyament, a l'estil suec, als nens de Teià i a molts que venien refugiats d'arreu d'Espanya.

Celia Sanz venia de Madrid, bombardejat i assetjat:

"Vam arribar a Teià angoixats, però l'acollida que ens va donar el poble de Teià ens va fer oblidar en vuit dies totes aquelles tragèdies que havíem passat. A la colònia sueca ens van donar alimentació, educació i cultura. Fèiem classes de dibuix, escultura, balls populars catalans..."

Els infants duien uniforme i emblemes amb els colors de la bandera sueca i s'havien d'adaptar a uns costums ben diferents. Com recorda la Celia: "Fèiem gimnàstica sueca, encara que hagués nevat, estirats a terra. Després ens donaven una dutxa freda, abans d'anar a esmorzar."

Ramona Casals, que de nena va ser alumna de la colònia, recorda:

"En aquell temps anàvem amb pantalons curts i tothom s'esgarrifava. Això de les noies amb pantalons... et miraven malament. I, a més, amb aquell uniforme de color caqui."

Tots, antics mestres voluntaris i alumnes, senten un profund agraïment cap al país que els va aixoplugar i educar en temps tan difícils.

Per a Jordi Franquet, que va ser alumne de petit, "Suècia no era com una segona pàtria, sinó la primera pàtria."

Celia Sanz recorda:

"Quan va acabar la guerra, el rei de Suècia, l'avi del rei actual, a tots els nens de la colònia ens va declarar fills protegits de Suècia, i a mi em va donar un document on constava."

Aquest dissabte, l'Ajuntament de Teià ha fet un homenatge a les mestres voluntàries, amb la presència d'antics alumnes que conserven un record emocionat i un agraïment al paper que va jugar Suècia en les seves vides.