Teià homenatja les mestres de la colònia sueca de la Guerra Civil

En la fase final de la Guerra Civil, un projecte d'ajuda humanitària va beneficiar dos-cents nens de Teià i refugiats d'altres zones d'Espanya, sota el paraigua de l'ambaixada sueca, establerta a Barcelona
Teià homenatja les mestres de la colònia sueca de la Guerra Civil
Teià

Teià homenatja les mestres de la colònia sueca de la Guerra Civil

En la fase final de la Guerra Civil, un projecte d'ajuda humanitària va beneficiar dos-cents nens de Teià i refugiats d'altres zones d'Espanya, sota el paraigua de l'ambaixada sueca, establerta a Barcelona
Alonso Carnicer / Sara Grimal Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Entre el maig del 1938 i el març del 1939, en la fase final de la Guerra Civil espanyola, un projecte d'ajuda humanitària va beneficiar dos-cents nens de Teià i refugiats d'altres zones d'Espanya, sota el paraigua de l'ambaixada sueca, establerta a Barcelona.

Dues mansions de la burgesia a Teià requisades pel municipi van ser triades per acollir iniciatives humanitàries impulsades per la solidaritat del poble suec. Una era Can Godó, on es va instal·lar una guarderia i escola destinada sobretot a infants refugiats.

 

Ben a prop, la Casa dels Gegants era una torre dels segles XVI i XVII propietat dels amos de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim, que es va convertir en menjador i també centre educatiu per als nens de Teià i els que van arribar de zones que patien amb severitat els efectes de la guerra.

 

Aquest cap de setmana, gairebé 80 anys després, tres antigues alumnes i mestres han tornat a les dues torres de Teià on els diners recollits amb col·lectes populars a les ciutats sueques van fer possible un projecte d'ajut humanitari que va jugar un paper important per a molts infants que patien les penalitats i la fam de la guerra. Ara tenen 95 anys però recorden aquella etapa de les seves vides d'una forma molt positiva.

Amb 16 anys, Josefina Miralles va ser mestra voluntària a la Colònia sueca, a càrrec dels nens més petits:

"Nosaltres estàvem dirigits per un suec extraordinari que era el senyor Eric Svensson. Ell era el responsable davant de l'ambaixada de Suècia, que era la que patrocinava la residència. Jo a Can Godó tenia vint criatures al meu càrrec per vestir-les, donar-los menjar, passejar-les pels jardins de la torre o portar-les a la platja."

 

El botànic suec Eric Ragnar Svensson, que va tenir una singular trajectòria personal, va rebre de l'ambaixada sueca l'encàrrec de dirigir la colònia, i es va mantenir al capdavant del projecte fins i tot quan la guerra civil ja havia acabat i les tropes franquistes van entrar a Teià.

La colònia sueca catalana va donar menjar i també ensenyament, a l'estil suec, als nens de Teià i a molts que venien refugiats d'arreu d'Espanya.

Celia Sanz venia de Madrid, bombardejat i assetjat:

"Vam arribar a Teià angoixats, però l'acollida que ens va donar el poble de Teià ens va fer oblidar en vuit dies totes aquelles tragèdies que havíem passat. A la colònia sueca ens van donar alimentació, educació i cultura. Fèiem classes de dibuix, escultura, balls populars catalans..."

 

Els infants duien uniforme i emblemes amb els colors de la bandera sueca i s'havien d'adaptar a uns costums ben diferents. Com recorda la Celia: "Fèiem gimnàstica sueca, encara que hagués nevat, estirats a terra. Després ens donaven una dutxa freda, abans d'anar a esmorzar."

 

Ramona Casals, que de nena va ser alumna de la colònia, recorda:

"En aquell temps anàvem amb pantalons curts i tothom s'esgarrifava. Això de les noies amb pantalons... et miraven malament. I, a més, amb aquell uniforme de color caqui."

 

Tots, antics mestres voluntaris i alumnes, senten un profund agraïment cap al país que els va aixoplugar i educar en temps tan difícils.

Per a Jordi Franquet, que va ser alumne de petit, "Suècia no era com una segona pàtria, sinó la primera pàtria."

 

Celia Sanz recorda:

"Quan va acabar la guerra, el rei de Suècia, l'avi del rei actual, a tots els nens de la colònia ens va declarar fills protegits de Suècia, i a mi em va donar un document on constava."

Aquest dissabte, l'Ajuntament de Teià ha fet un homenatge a les mestres voluntàries, amb la presència d'antics alumnes que conserven un record emocionat i un agraïment al paper que va jugar Suècia en les seves vides.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS