Surt a la llum una sitja ibèrica en bon estat de conservació a Sant Esteve d'Olius
Segons la informació que ens ha remès Ramon Estany Montanyà, les excavacions als jaciments ibèrics al Solsonès han fet un nou salt endavant amb la descoberta aquesta setmana d'una sitja ibèrica buida i en bon estat de conservació. Cal tenir present que les sitges que es desenterren estan inutilitzades en haver-se ensorrat la part superior, i també en haver quedat plenes de runa ja que s'usaven com a abocador quan es feien malbé. Per aquest motiu, la descoberta a Sant Esteve d'Olius de la sitja en bon estat obre als arqueòlegs del Centre d'Estudis Lacetans, responsables de les excavacions, la porta a estudiar més a fons la manera de viure dels ibers així com la seva tecnologia.
La sitja que s’ha trobat té una profunditat de 2 metres, amb una capacitat aproximada de 3 metres cúbics. Ramon Cardona, del Centre d’Estudis Lacetans i responsable de les excavacions, ja pensa en la possibilitat d’”omplir aquesta sitja amb cereals, principalment ordi, tancar-la hermèticament amb la tapa de pedra i segellar-la amb excrements de vaca”, tal com feien els antics ibers, i esperar un any per veure si es conservava bé el gra. Cardona veu interessant això perquè podríem reproduir una tecnologia de fa 2.000 anys i esbrinar el secret de la conservació del cereal a l’època ibèrica, un bé tan preuat com l’or i que generava importants transaccions comercials, i d’aquí que el nucli iber de Sant Esteve d’Olius fos considerat el graner dels lacetans. Precisament, Cardona apunta diverses teories, sobre si arrebossaven les parets interiors de les sitges, o bé germinava el gra que estava en contacte amb la paret, cosa que generava diòxid de carboni i consumia l’oxigen evitant la putrefacció de les llavors.
L’apunt
D’altra banda, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olius, propietari i altres institucions públiques, i a través de plans d’ocupació, s’ha continuat arranjant la muralla del recinte, que en alguns punts té dos metres d’alçada, si bé la reconstrucció l’ha deixat uniforme per tenir una idea de l’aspecte que tenia en el segle III abans de Crist. També es treballa de cara a senyalitzar el jaciment, perquè pugui ser visitable en el futur.
Excavacions a la capital dels lacetans
Els arqueòlegs del Centre d’Estudis Lacetans, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olius, propietari i administracions públiques, han començat aquest any a deixar al descobert el poblat ibèric situat al turó del Castellvell, un assentament important segons Ramon Cardona, responsable de les excavacions, tant per les dimensions (ocupa una hectàrea) com per les construccions que s’han trobat (habitatges, una avinguda de 6 metres d’ample i un dipòsit d’aigua de 10 metres de diàmetre per 3 de profunditat). Els arqueòlegs, que han treballat sobre la base de les prospeccions fetes fa un segle per Mn. Serra i Vilaró, han mostrat aquesta setmana a l’alcalde i regidors d’Olius la feina feta. L'alcalde s’ha mostrat interessat en aquests treballs, i ha manifestat la predisposició de l’Ajuntament a continar col·laborant, conjuntament amb altres institucions i entitats per cercar i aportar recursos per tirar endavant les excavacions.
En aquesta línia, Ramon Cardona, del CEL, va avançar les futures línies d’actuació, com la museització dels jaciments, amb l’adequació de plafons i una senyalització que permeti al turisme i a la gent interessada visitar aquests espais.
L’apunt
D’altra banda, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olius, propietari i altres institucions públiques, i a través de plans d’ocupació, s’ha continuat arranjant la muralla del recinte, que en alguns punts té dos metres d’alçada, si bé la reconstrucció l’ha deixat uniforme per tenir una idea de l’aspecte que tenia en el segle III abans de Crist. També es treballa de cara a senyalitzar el jaciment, perquè pugui ser visitable en el futur.
Excavacions a la capital dels lacetans
Els arqueòlegs del Centre d’Estudis Lacetans, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olius, propietari i administracions públiques, han començat aquest any a deixar al descobert el poblat ibèric situat al turó del Castellvell, un assentament important segons Ramon Cardona, responsable de les excavacions, tant per les dimensions (ocupa una hectàrea) com per les construccions que s’han trobat (habitatges, una avinguda de 6 metres d’ample i un dipòsit d’aigua de 10 metres de diàmetre per 3 de profunditat). Els arqueòlegs, que han treballat sobre la base de les prospeccions fetes fa un segle per Mn. Serra i Vilaró, han mostrat aquesta setmana a l’alcalde i regidors d’Olius la feina feta. L'alcalde s’ha mostrat interessat en aquests treballs, i ha manifestat la predisposició de l’Ajuntament a continar col·laborant, conjuntament amb altres institucions i entitats per cercar i aportar recursos per tirar endavant les excavacions.
En aquesta línia, Ramon Cardona, del CEL, va avançar les futures línies d’actuació, com la museització dels jaciments, amb l’adequació de plafons i una senyalització que permeti al turisme i a la gent interessada visitar aquests espais.
