Santa Susanna, Pals i Salou són els municipis amb més població estacional
Els municipis de Santa Susanna, Pals i Salou són els municipis catalans amb més proporció de població estacional en relació amb la que està empadronada, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que per primera vegada ha fet públiques les dades de població estacional dels municipis catalans de més de 5.000 habitants i de les capitals de comarca. La població ETCA (població equivalent en temps complet anual) mesura la mitjana anual dels veïns de cada municipi i es calcula afegint a la població empadronada la població estacional, que és la diferència entre les entrades de persones que viuen en altres municipis i les sortides dels veïns, ja sigui per feina, estudis, segones residències o per vacances.
RedaccióActualitzat
Amb aquest càlcul, Santa Susanna, on hi ha empadronades 3.308 persones, registra un increment anual del 160% de mitjana de la seva població, mentre que Pals, Salou, Tossa de Mar i Creixell l'incrementen entre el 92% i el 81% en termes relatius respecte a la població empadronada l'any 2010. Barcelona i Salou, per contra, són els els municipis que van registrar més població estacional en valors absoluts.
L'Idescat ha informat que entre els 120 municipis on la població estacional és negativa, és a dir, que la població mitjana anual és menor a l'empadronada, destaquen Vilafant, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, on habitualment només viuen entre un 84 i un 87% de la població empadronada.
Sobre comarques, l'anàlisi de l'Idescat demostra que la meitat té població estacional positiva tot l'any, sobretot les comarques pirinenques, les litorals, les de Girona i la de Tarragona, on es concentra un important component turístic i de segones residències.
Per contra, deu comarques tenen població estacional negativa tot l'any, entre elles l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que l'Idescat atribueix a una important mobilitat laboral cap al Barcelonès i una baixa oferta d'establiments turístics.
Les comarques del Barcelonès, el Gironès i el Segrià es caracteritzen per tenir població estacional de signe negatiu només durant el tercer trimestre de cada any i de signe positiu la resta de l'any. El motiu, que reben una important mobilitat laboral i per estudis tot l'any, excepte a l'estiu, quan perden població que se'n va de vacances o surt a les segones residències.
En el cas de Barcelona, té una població ETCA un 1,9% superior a la població empadronada, encara que en valors absoluts és el municipi català amb més població estacional.
L'Idescat ha informat que entre els 120 municipis on la població estacional és negativa, és a dir, que la població mitjana anual és menor a l'empadronada, destaquen Vilafant, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, on habitualment només viuen entre un 84 i un 87% de la població empadronada.
Sobre comarques, l'anàlisi de l'Idescat demostra que la meitat té població estacional positiva tot l'any, sobretot les comarques pirinenques, les litorals, les de Girona i la de Tarragona, on es concentra un important component turístic i de segones residències.
Per contra, deu comarques tenen població estacional negativa tot l'any, entre elles l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que l'Idescat atribueix a una important mobilitat laboral cap al Barcelonès i una baixa oferta d'establiments turístics.
Les comarques del Barcelonès, el Gironès i el Segrià es caracteritzen per tenir població estacional de signe negatiu només durant el tercer trimestre de cada any i de signe positiu la resta de l'any. El motiu, que reben una important mobilitat laboral i per estudis tot l'any, excepte a l'estiu, quan perden població que se'n va de vacances o surt a les segones residències.
En el cas de Barcelona, té una població ETCA un 1,9% superior a la població empadronada, encara que en valors absoluts és el municipi català amb més població estacional.
