Robles s'abstindrà en les deliberacions sobre la suspensió de Garzón
La vocal del Consell General del Poder Judicial Margarita Robles ha decidit no participar en la resolució de l'expedient de suspensió cautelar que es tramita contra el jutge Baltasar Garzón. Nega l'enemistat manifesta que Garzón li atribueix i ddiu que s'hi absté perquè tots dos van ser càrrecs públics durant el govern de Felipe González. Motiu que, segons li recorda, l'obligava a abstenir-se d'instruir el "cas Marey". Així s'explica Robles en un escrit tramès al Consell que avui ha acordat deixar en suspens la seva decisió sobre l'eventual suspensió cautelar de Garzón fins que el Ple del dia 24 resolgui les recusacions plantejades pel magistrat contra diversos vocals d'aquest òrgan.
Robles decideix abstenir-s'hi pel "fet objectiu de la coincidència en funcions públiques", ja que Garzón va ocupar el càrrec de delegat del govern per al Pla Nacional contra la Droga, mentre ella ocupava el de subsecretària del Ministeri de Justícia (1993-1994) abans de ser nomenada secretària d'Estat de l'Interior, "càrrec al quals segons diversos mitjans de comunicació de l'època aspirava el senyor Garzón". La vocal afegeix en el seu escrit que el fet de no haver pogut aconseguir aquest lloc va determinar que Garzón "abandonés la política i tornés al Jutjat Central d'Instrucció número 5, on va continuar la instrucció de causes que havia deixat pendents". A algunes d'aquestes causes es refereix una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 6 de gener del 2010 ("cas Marey"), que, segons recorda Robles en el seu escrit, "va posar de manifest que hauria hagut d'abstenir-se -cosa que no va fer- en la instrucció de la causa 17/1989, seguida contra persones amb les qual va estar en contacte, en el context del seu càrrec en el govern". Afegeix que s'ha d'aplicar la doctrina d'aquesta sentència al seu cas, i per això se'n queda al marge.
En l'escrit, Robles expressa el seu més "categòric rebuig" a la suposada enemistat manifesta que Garzón li atribueix, i que sembla sustentar-se en la intervenció que la vocal va tenir en la reunió d'aquest òrgan del 9 de febrer passat, on es va decidir iniciar els tràmits per a la suspensió del jutge demanant un informe sobre aquesta possibilitat a la Fiscalia.
Robles al·ludeix a la "respectuosa relació personal i professional des de fa molts anys" amb Garzón, en ser dos companys de promoció, i assenyala que el que s'ha dit sobre aquesta reunió són meres especulacions exposades en alguns mitjans de comunicació, "que no es corresponen en absolut amb el que ha passat", i que obvien que la decisió de demanar informe al fiscal es va adoptar per unanimitat.
Per la seva banda, el vicepresident del CGPJ Fernando de Rosa ha dit que abans de prendre una decisió sobre la recusació ha d'estudiar les raons donades per Garzón en el seu escrit, que encara no li ha estat lliurat oficialment. Després d'analitzar-les, emetrà un informe que remetrà probablement al ple del dia 24 assenyalant si s'absté o no en aquest assumpte.
Garzón assenyalava en el seu escrit que Fernando De Rosa va ser membre del govern de la Generalitat Valenciana que presideix Francisco Camps, "persona de la qual es van deduir indicis de delicte" en la instrucció que va desenvolupar el 2009 sobre la "trama Gürtel". Després de posar de manifest l'"amistat íntima" i la "relació de servei" entre Camps i De Rosa i l'"interès personal" del vocal en aquest assumpte, el jutge recordava que, "lluny de guardar la deguda prudència a la que el seu nou càrrec l'obligava", l'al·ludit va fer "una desaforada defensa del seu antic cap", que va qualificar d'"absolutament honorable".
El magistrat també destacava en el seu escrit l'enemistat profunda que, segons ell, li professa Margarita Robles, exsecretària d'Estat de l'Interior, des que tots dos van coincidir en els anys 90 en càrrecs del govern de Felipe González. "Només cal consultar les hemeroteques per recordar que en aquella època el Ministeri de Justícia i Interior va mantenir posicions enfrontades amb el Jutjat Central d'Instrucció número 5", afirmava, després de recordar que en aquella època va instruir casos com els de Roldán, els "papers de Laos", els fons reservats o el GAL. El jutge atribueix a aquesta "enemistat manifesta" el fet que en la reunió del 8 de febrer Robles proposés la inclusió en l'ordre del dia de la Comissió Permanent del CGPJ de les actuacions dictades pel Suprem en les causes que segueixen contra ell.
Pel que fa a Gema Gallego, Garzón exposava que va ser la jutge que va instruir la suposada falsificació de l'informe pericial que, "amb una notabilíssima manca de consistència" va tractar de vincular la possessió d'àcid bòric en poder d'un implicat en els atemptats de l'11 de març del 2004 amb anteriors confiscacions d'aquesta substància a membres d'ETA. El jutge afegia que, en sentir-se "desautoritzada per l'Audiència", aquesta vocal ha desenvolupat "una constant persecució" de la seva persona "fins a un punt poc raonable i que mostra", al seu entendre, "una nul·la disposició per enfrontar de forma objectiva i serena" l'estudi de la seva situació personal.
En l'escrit, Robles expressa el seu més "categòric rebuig" a la suposada enemistat manifesta que Garzón li atribueix, i que sembla sustentar-se en la intervenció que la vocal va tenir en la reunió d'aquest òrgan del 9 de febrer passat, on es va decidir iniciar els tràmits per a la suspensió del jutge demanant un informe sobre aquesta possibilitat a la Fiscalia.
Robles al·ludeix a la "respectuosa relació personal i professional des de fa molts anys" amb Garzón, en ser dos companys de promoció, i assenyala que el que s'ha dit sobre aquesta reunió són meres especulacions exposades en alguns mitjans de comunicació, "que no es corresponen en absolut amb el que ha passat", i que obvien que la decisió de demanar informe al fiscal es va adoptar per unanimitat.
Per la seva banda, el vicepresident del CGPJ Fernando de Rosa ha dit que abans de prendre una decisió sobre la recusació ha d'estudiar les raons donades per Garzón en el seu escrit, que encara no li ha estat lliurat oficialment. Després d'analitzar-les, emetrà un informe que remetrà probablement al ple del dia 24 assenyalant si s'absté o no en aquest assumpte.
Garzón assenyalava en el seu escrit que Fernando De Rosa va ser membre del govern de la Generalitat Valenciana que presideix Francisco Camps, "persona de la qual es van deduir indicis de delicte" en la instrucció que va desenvolupar el 2009 sobre la "trama Gürtel". Després de posar de manifest l'"amistat íntima" i la "relació de servei" entre Camps i De Rosa i l'"interès personal" del vocal en aquest assumpte, el jutge recordava que, "lluny de guardar la deguda prudència a la que el seu nou càrrec l'obligava", l'al·ludit va fer "una desaforada defensa del seu antic cap", que va qualificar d'"absolutament honorable".
El magistrat també destacava en el seu escrit l'enemistat profunda que, segons ell, li professa Margarita Robles, exsecretària d'Estat de l'Interior, des que tots dos van coincidir en els anys 90 en càrrecs del govern de Felipe González. "Només cal consultar les hemeroteques per recordar que en aquella època el Ministeri de Justícia i Interior va mantenir posicions enfrontades amb el Jutjat Central d'Instrucció número 5", afirmava, després de recordar que en aquella època va instruir casos com els de Roldán, els "papers de Laos", els fons reservats o el GAL. El jutge atribueix a aquesta "enemistat manifesta" el fet que en la reunió del 8 de febrer Robles proposés la inclusió en l'ordre del dia de la Comissió Permanent del CGPJ de les actuacions dictades pel Suprem en les causes que segueixen contra ell.
Pel que fa a Gema Gallego, Garzón exposava que va ser la jutge que va instruir la suposada falsificació de l'informe pericial que, "amb una notabilíssima manca de consistència" va tractar de vincular la possessió d'àcid bòric en poder d'un implicat en els atemptats de l'11 de març del 2004 amb anteriors confiscacions d'aquesta substància a membres d'ETA. El jutge afegia que, en sentir-se "desautoritzada per l'Audiència", aquesta vocal ha desenvolupat "una constant persecució" de la seva persona "fins a un punt poc raonable i que mostra", al seu entendre, "una nul·la disposició per enfrontar de forma objectiva i serena" l'estudi de la seva situació personal.
